El PNB reclama el reconeixement d'Euskadi com a nació i ofereix "col·laboració honesta" a l'esquerra abertzale

Bilbao / GernikaEl president del PNB, Andoni Ortuzar, ha reclamat aquest diumenge el reconeixement d'Euskadi com a nació i "una relació de bilateralitat amb l'Estat". En un acte a Bilbao amb milers de simpatitzants i militants amb motiu de l'Aberri Eguna (Dia de la Pàtria basca), Ortuzar s'ha preguntat: "Per què, si ara s'ofereix des de Madrid la cosobirania a Gibraltar, no podrem tenir-la també els bascos?"

En aquest sentit, el president nacionalista ha fet un "oferiment solemne i sincer" a l'esquerra abertzale i al sindicat ELA per col·laborar amb l'objectiu de construir la nació basca. Després de defensar que Euskadi ha de ser "un subjecte polític en peu d'igualtat", ha assegurat que somia amb "una col·laboració honesta entre abertzales" i amb "la unió de forces a favor de la nació basca". "És hora de bastir ponts entre abertzales", ha dit, tot i retreure que, durant els 40 anys que el PNB ha fet la construcció nacional, l'esquerra abertzale hagi fet "destrucció nacional".

Ortuzar ha assenyalat que, després del desarmament d'ETA, s'ha de parlar del "fracàs estrepitós" dels que "van pensar que Euskadi es construïa a trets, que la llibertat es guanyava matant gent, que la justícia s'aconseguia a força de goma 2", i ha expressat el seu desig que "tant de bo aviat" l'organització ja desarmada anunciï "la seva desaparició total". En l'acte també hi ha intervingut el lehendakari, Iñigo Urkullu, que ha demanat continuar treballant "amb constància" en una estratègia de "construcció progressiva de la nació basca" que "ha demostrat ser eficaç", i ha defensat "el respecte a la voluntat popular i el dret de la societat basca a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític".

En paral·lel, EH Bildu s'ha sumat a l'acte organitzat per la xarxa Independentistak a Gernika, on diversos milers de persones s'han manifestat per reclamar "la primera República Basca". El portaveu d'Independentistak, Txutxi Ariznabarreta, ha mantingut que és "urgent activar la majoria social independentista a Euskal Herria" perquè, si s'aconsegueix, "no hi haurà qui ens pari" en la consecució d'un "estat democràtic i social" basc.

Per la seva banda, la parlamentària basca d'EH Bildu Maddalen Iriarte ha cridat a unir-se per "aconseguir una Euskal Herria lliure" i ha sostingut que ha estat la ciutadania basca la que ha aconseguit "un moment molt il·lusionant" amb el desarmament d'ETA. Es dona la circumstància que ETA ha fet públic aquest diumenge un comunicat en què qualifica d'"èxit" el desarmament i l'assenyala com "un mitjà per impulsar el cicle independentista".

El manifest de la marxa, en la qual ha participat una representació de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), deixa clar que "és el moment de fer una reflexió profunda sobre el futur d'Euskal Herria i definir passos concrets". "L'Aberri Eguna d'aquest any se celebrarà enmig del procés de consultes populars que s'estan donant arreu d'Euskal Herria. Estem de ple en la fase de la decisió i ha arribat l'hora de trencar les cadenes que ens lliguen a un passat de submissió i fer un salt al futur".

En aquesta línia, el text recorda que "Catalunya i Escòcia estan fent passos molt sòlids en el camí cap a la independència", i els bascos no poden "deixar passar aquest tren". "Fem una crida a activar i organitzar poble a poble la majoria social independentista que haurà d'impulsar el procés sobiranista", afegeix.

Podem Euskadi, mentrestant, ha aprofitat l'Aberri Eguna per reflexionar sobre el concepte de pàtria. Ha defensat que "cada basc pot sentir-se basc com vulgui", i ha demanat "construir una pàtria oberta en què tothom se senti convidat a ser-ne part" i en què tothom també s'hi senti còmode.