El PDECat i Ciutadans eviten portar el procés a Europa

BarcelonaLa integritat territorial d’Espanya i el dret a decidir no seran objecte de discussió en el congrés del 2016 de l’ALDE, el partit liberal europeu del qual formen part Ciutadans i el PDECat -registrat a Europa sota les sigles encara de CDC-. Fonts dels dos partits consultades per l’ARA asseguren que no han presentat cap resolució que faci referència al procés d’independència en marxa a Catalunya, ni a favor -des del Partit Demòcrata- ni en contra -des de C’s- en el conclave dels liberals a Varsòvia (Polònia) que se celebrarà de l’1 al 4 de desembre. “No hi volem traslladar polèmiques nacionals”, afirmen fonts de C’s, que remarquen que no seran ells els que “internacionalitzin” el procés d’independència. “Som a l’ALDE per parlar de temes europeus”, afegeix una altra font consultada.

Des del PDECat també confirmen que no han presentat cap resolució en relació al procés. La situació actual dista del congrés dels liberals el 2013, a Londres, quan els nacionalistes eren els únics representants de l’Estat al grup. La CDC capitanejada per Marc Guerrero va aconseguir que el dret a decidir s’incorporés al manifesto -o programa electoral- dels liberals per les eleccions europees del 2014. Fonts del PDECat consideren que la “victòria” ja la van tenir llavors i justifiquen que no cal reobrir el tema. A més, sostenen, el “debat internacional no és ara prioritari” en un partit en plena fundació. Hi ha un altre element: com que l’ALDE ingressarà com a membre de ple dret a la Internacional Liberal aquest mes, el PDECat considera que els liberals europeus assumiran de facto el dret a decidir.

El que és cert, però, és que fonts oficials dels liberals europeus consultades per l’ARA afirmen que l’eventual entrada de l’ALDE a la Internacional Liberal “no implica l’adopció automàtica” de totes les seves resolucions.

Canvi en l’aritmètica

Des del 2013 la correlació de forces a l’ALDE ha canviat molt. Si bé en aquell moment els convergents eren un dels partits més consolidats, ara el partit que té la paella pel mànec és C’s. I no només a escala espanyola, sinó també europea: fonts de la formació taronja asseguren que seran el partit europeu amb “més pes” en aquest congrés. Els compromissaris que tindrà C’s -és a dir, el nombre de vots que tenen els delegats de cada partit membre de l’ALDE- seran 46 enfront de 7 de convergents. Rivera també supera els holandesos i els alemanys. El nombre de compromissaris (i, per tant, de força) que té cada partit al congrés depèn del resultat en vots a les respectives eleccions estatals.

Després del 20 de desembre C’s va demanar l’ingrés a l’ALDE -al grup de l’Eurocambra ja hi era des del 2014- i hi va aterrar el 4 de juny amb el pes corresponent als 40 diputats obtinguts al Congrés espanyol. De fet, Rivera va comptar amb el suport explícit del president dels liberals, Hans van Baalen, a la cita electoral del 20-D. D’aquesta manera va entrar amb força en relació a altres formacions liberals europees que han perdut pistonada en els últims temps: els Liberal Demòcrates anglesos van passar de 56 a 8 diputats en els últims comicis, mentre que l’FDP alemany va quedar-se sense representació el 2013.

C’s també té la voluntat d’assumir, en aquest congrés, una vicepresidència a l’ALDE. El nom que han posat sobre la taula és el del seu guru econòmic Luis Garicano, que haurà de conviure amb la vicepresidència que pilota l’actual coordinadora general del PDECat, Marta Pascal. L’entrada de C’s a la cúpula de l’ALDE no fa perillar el lloc de Pascal, ja que s’amplien de set a nou les vicepresidències i el mandat de l’actual líder del partit. Sí que implica que els convergents compartiran la direcció amb C’s. El 2017 també serà un any clau per aclarir el futur dels dos partits en els liberals europeus, però en el seu congrés no debatran sobre el procés.