Una trama d’estat frustrada contra l’independentisme

BarcelonaEl 21 de juny del 2016 el diari Público va treure a la llum un primer fragment de les converses que l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz va mantenir al seu despatx amb l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, el mes d’octubre del 2014. S’hi podia sentir com els interlocutors conspiraven contra polítics catalans de l’àmbit sobiranista i planificaven de quina manera se’ls podia inculpar de casos de corrupció o actituds èticament reprovables en la seva condició de càrrecs electes.

La publicació de les converses fa aflorar el que s’ha conegut com a operació Catalunya, que segons les conclusions de JxSí, CSQP i la CUP és una trama d’estat “criminal” orquestrada pel ministeri de l’Interior -amb el coneixement del president del govern espanyol, Mariano Rajoy- i que ha comptat amb la participació d’un grup reduït de policies, el beneplàcit dels òrgans judicials i la col·laboració necessària d’alguns mitjans de comunicació. Segons la coalició de govern, l’objectiu de parar els peus a l’independentisme s’ha demostrat fallit.

La comissió d’investigació del Parlament que ha mirat d’aclarir què va passar i com es van produir les persecucions aprovarà avui unes conclusions que apunten en aquesta direcció basant-se en el testimoni d’alguns protagonistes de la trama, però sobretot en la informació que han aportat alguns periodistes que han investigat els fets. En els seus respectius redactats, els tres grups parlamentaris que han arribat al final de la comissió, JxSí, CSQP i la CUP, coincideixen a criticar el “doble boicot” que ha patit el grup de treball. D’una banda, dues de cada tres persones citades -totes implicades en la conxorxa- no han comparegut. De l’altra, el PSC i el PP no han participat en la comissió o l’han abandonat, fet indicatiu, segons els grups, de la seva vinculació amb els fets. Tampoc ha arribat al final de la comissió Ciutadans.

“El presidente lo sabe”

Una de les afirmacions reveladores de Fernández Díaz en la seva conversa amb De Alfonso apunta directament a Mariano Rajoy. “ El presidente lo sabe”,se sent en l’enregistrament. Aquesta és la principal prova que porta els grups parlamentaris a situar el líder del govern espanyol com un dels responsables de la trama, juntament amb altres membres de l’executiu com Soraya Sáenz de Santamaría i Jorge Moragas, cap de gabinet de Rajoy i facilitador del dinar de La Camarga entre Alícia Sánchez Camacho i Victoria Álvarez, considerat l’origen de l’operació Catalunya. Per a tots ells, JxSí demana que dimiteixin dels càrrecs que encara ocupen actualment. Altres noms assenyalats són exmembres de la Policia Nacional, entre els quals destaquen Eugenio Pino, exdirector adjunt operatiu; José Manuel Villarejo, excomissari; José Luis Olivera, exdirector de la UDEF i actual responsable del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, i Marcelino Martín Blas, excap d’Afers Interns.

En la voluntat de desprestigiar públicament els polítics catalans, segons els membres de la comissió, hi han tingut un rol determinant alguns periodistes, com Esteban Urreiztieta i Eduardo Inda, aleshores al diari El Mundo. Pocs dies abans de les eleccions municipals del 2015, van publicar que l’exalcalde Xavier Trias disposava d’un compte amb 13 milions a Suïssa basant-se en un informe atribuït a la UDEF, desmentit per la mateixa policia.

Precisament, un dels punts clau que denuncien els partits catalans és que no s’obrissin diligències davant les investigacions prospectives a polítics catalans. “En cap cas els funcionaris de policia judicial poden deixar transcórrer més de 24 hores sense donar coneixement a l’autoritat judicial o al ministeri fiscal de les diligències que hagin practicat”, recorda JxSí en la seva proposta de conclusions, fent referència a l’article 295 de la llei d’enjudiciament criminal. Per això se situa la fiscalia -que no ha obert cap investigació- com un òrgan clau del funcionament de l’entramat.

Per tot plegat, els tres partits defensen traslladar les conclusions -un cop s’aprovin en el ple de la setmana que ve- a la justícia. Vist el poc recorregut que pot tenir portar-les a fiscalia, estudien la via de la querella criminal perquè es jutgin penalment els responsables de la guerra bruta de l’Estat.