Núria Parlon: “No descarto presentar-me per liderar el PSC”

Santa Coloma De GramenetL’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon (Barcelona, 1974), és a hores d’ara una de les veus més crítiques i amb més projecció d’un PSC en hores baixes. Un sector del partit creu que ella, que va ser capaç de netejar la imatge d’una ciutat esquitxada per la corrupció l’any 2009, ha de ser, a partir del congrés d’octubre, la nova líder dels socialistes catalans.

El PSC no està en el seu millor moment però vostè té majoria absoluta. Quina ha sigut la clau per consolidar-se com a alcaldessa?

Hem prioritzat tres grans eixos de treball: el de la proximitat i la participació, el de les polítiques socials per atendre la nova pobresa com a resultat, bàsicament, de l’atur, i no deixar de transformar la nostra ciutat des del punt de vista de la millora urbana. El nostre grau de compliment del pla d’acció municipal és de més del 90% i això suposo que és clau per revalidar la confiança de la gent que va votar.

Quina és la radiografia social de la ciutat en aquests moments?

Hi ha una mica menys d’atur, però no s’ha traduït en una situació de bonança econòmica per a la majoria de famílies de Santa Coloma. Les accions que configuren la nostra política social requereixen més de 7 milions d’euros, no els podem reduir, encara necessitem fer inversió intensiva en polítiques redistributives. Hem hagut de fer front, sovint amb molta solitud, a la situació d’emergència social. El deute que la Generalitat té amb els ajuntaments és molt elevat, i sort de les diputacions.

A Santa Coloma el PSC va guanyar el 27-S però amb C’s trepitjant-li els talons; i el 20-D es va imposar En Comú Podem. Com interpreta aquests canvis de vot?

Pel que fa a Ciutadans, molta gent va interpretar que era l’opció que podia liderar millor un front contra l’independentisme. I pel que fa a les generals, molta gent pensa, en aquest moment, que En Comú Podem i Podem a Espanya pot liderar millor un relleu davant la dreta del PP. Això vol dir que ara la gent canvia el vot amb més facilitat segons si considera que els seus interessos poden ser més ben defensats.

En tot cas, dues forces emergents en detriment dels socialistes.

No oblidem que tant Rivera com Iglesias durant la campanya del 20-D sortien junts de comentaristes i s’unien davant de la vella política. Jo reclamo que es posin d’acord en un mínim comú denominador per fer un govern de canvi i no tornem a fer eleccions, que seria com dir a la ciutadania que ha votat malament.

¿L’ideal seria un govern del PSOE amb Ciutadans i Podem?

L’ideal seria un govern d’esquerres amb un compromís i acords puntuals amb C’s. Si això no és possible, doncs com a mínim que tant C’s com Podem deixin governar en minoria el PSOE i arribin a acords puntuals en qüestions clau per poder governar, com és el pressupost o temes estratègics del mandat

¿S’ha equivocat, el PSOE, lligant-se des del principi a un pacte amb C’s?

Potser era l’únic acord possible que hi havia en aquell moment, però s’ha vist que no ens ha portat a la configuració d’un govern. Era massa desenvolupat i acotat, es podria haver anat amb un acord més obert per facilitar la incorporació d’altres forces d’esquerra.

¿Han fet bé de deixar en mans del PSC i En Comú Podem les negociacions pel referèndum?

És un error, sobretot perquè respon al tactisme i no tant a una estratègia de govern responsable. És un problema prou important per, en el marc d’una taula negociadora, dir: que ho arreglin a Catalunya.

¿És un error que el PSC ja no defensi la consulta “legal i acordada”?

Nosaltres fem aquesta renúncia, podríem dir, a un dret a decidir que no té entitat jurídica, que evidentment s’associa clarament a una consulta per la separació de Catalunya d’Espanya. El referèndum s’ha convertit en una raó de ser política, no en un instrument. Davant d’això, defensem i esperem una reforma que estigui a l’altura de la singularitat que Catalunya demana. Quan dic que hem d’esperar és perquè no la podem garantir, no podem deixar de banda que el partit majoritari a Espanya continua sent el PP.

¿Aquesta reforma pot seduir els catalans si el PSOE no reconeix, per exemple, Catalunya com a nació?

Que Catalunya és una nació és un fet indiscutible. Una altra cosa és de quina manera ens organitzem i quin model d’estat volem. L’ideal seria un estat que reconegui la plurinacionalitat i en què, per tant, les nacionalitats històriques tinguin un reconeixement dins de la sobirania espanyola. Això és difícil, és complicat que Espanya entengui sociològicament aquesta definició. Però és feina nostra treballar perquè això sigui possible. El que no podem fer és continuar alimentant les solucions d’avui per demà, perquè no es produiran. D’aquí 16 mesos no s’haurà produït aquesta desconnexió de què tant es parla al Parlament.

¿Com porta que al PSC l’hagi avançat per l’esquerra Em Comú Podem?

En Comú Podem compta amb un avantatge, i és que no ha governat. No té motxilles i no ha pres, per tant, decisions contradictòries.

Vostès sí que n’han pres, de contradictòries.

El PSOE ha governat a Espanya i ha fet modificacions com la del 135, que és molt controvertida i molt difícil d’explicar des del punt de vista de les esquerres. Nosaltres ens hem desgastat, sempre apel·lant a aquesta responsabilitat política. Però ara també estan governant les noves forces d’esquerres i crec que aquest aprenentatge és molt important perquè les esquerres, en general, puguem trobar un espai de trobada en què siguem capaços de treballar junts. Perquè no és tan diferent el que s’està fent des de les forces d’esquerra tradicionals del que proposa la nova esquerra.

¿En tot cas han ocupat un espai que els socialistes han deixat orfe?

Ha quedat orfe perquè també hi ha un relleu generacional que busca noves cares, que afavoreix que noves opcions polítiques irrompin amb força plantejant idees de canvi en un moment de crisi molt important. Fan una diagnosi perfecta de la realitat i poden identificar culpables en altres forces polítiques, i això els dóna molt de recorregut per arribar a les institucions. Un cop hi arriben, però, elles mateixes s’adonen que no és tot tan fàcil com sembla.

Es refereix a Ada Colau?

Tenim una agenda compartida.

En com afrontar la prostitució, no...

En això no estem d’acord. Des del PSC defensem una legislació abolicionista, que no vol dir prohibicionista. No es tracta de penalitzar les dones prostituïdes sinó de trobar possibilitats de dignitat per a les que ara hi són i evitar que el mercat de la prostitució es continuï nodrint del tràfic de persones. És la nova esclavitud del segle XX.

Parla de renovació i noves cares. Vostè pot ser la nova líder del PSC?

Encara no tinc clar si em presentaré o bé acompanyaré una altra candidatura o possible candidat, però sí que m’agradaria incidir i participar de forma molt activa en el nou model de partit que hem de construir per reconnectar amb part important de la ciutadania. També cal veure si el Miquel presenta una fórmula prou atractiva que em motivi a jugar un paper en la nova configuració del partit. Aquí a Santa Coloma estic molt còmoda, però també entenc que el PSC necessita fer un canvi, necessita renovar-se.

¿Té la pressió que, si no es presenta, només ho farà Iceta?

Iceta ha aconseguit cosir les ferides després de patir una escissió dolorosa i ha jugat un paper molt important per estabilitzar el partit. Ara bé, el PSC s’ha d’obrir a nous sectors i organitzar-se d’una altra manera.

Però, per ara, no sona cap altre nom alternatiu que no sigui el seu.

No se sap mai. Sempre hi ha un tercer en discòrdia. Hi ha un sector que pensa que s’hauria de produir un canvi i que potser el PSC s’hauria de plantejar una fórmula de bicefàlia.

Com la d’ICV?

Sí, com fa Iniciativa. Encara no tinc decidit presentar-m’hi, però no ho descarto. El congrés és a l’octubre, si decideixo fer el pas s’hauria d’anunciar cap a l’estiu.

En tot cas, ja hi ha moviments?

He parlat amb gent del partit, alguns líders locals, sobretot de cara a fer aportacions i a participar de forma molt activa en la ponència. Volem definir grans eixos d’incidència en polítiques socials i econòmiques, tenint en compte l’economia social i cooperativa, un nou pacte feminista per fer front a una societat més igualitària i també l’encaix de Catalunya a Espanya. El debat social hi és i s’ha de parlar de què faria el PSC si la reforma de la Constitució no té prou suport. Això ens donaria força i ens ajudaria a anar en la direcció desitjada.