“No es poden jutjar intencions, sinó fets”

BarcelonaNo existeix cap vincle jurídic entre la compra d’urnes i les actuacions que hagi pogut fer el Govern per avançar en l’organització del referèndum. Aquesta és la tesi que defensen els experts consultats per l’ARA en relació a la querella que la fiscalia ha presentat al TSJC contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el seu secretari general, Francesc Esteve, a qui acusa dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics.

Les opinions coincideixen a apuntar que l’òptica del dret penal no pot jutjar les “intencions manifestades per portaveus”. “El que s’ha de jutjar són els fets”, subratlla Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional, que considera que els “fets” no condueixen a fer que les urnes estiguin “adreçades específicament a la realització del referèndum, que, aquest sí, no entra en la legalitat”. “S’està castigant el pensament i les intencions, i això és dret penal en règims absolutistes”, afirma Joan Queralt, catedràtic d’aquesta especialitat a la UB.

La querella es justifica amb les sentències del TC contràries als passos del Parlament i del Govern per celebrar un referèndum, com són les mocions aprovades a la cambra o les partides dels pressupostos teòricament destinades a l’execució de la votació. Però perquè “l’acord marc” sigui impugnable, afegeix Arbós, “s’ha d’acreditar que és un incompliment de les resolucions”. “Encara que s’anunciï que les urnes són per fer el referèndum, també poden servir per a altres processos electorals, per als quals la Generalitat sí que té competències”, assenyala Marcel Mateu, professor de dret constitucional de la UAB.

Arbós insisteix en la idea que no es poden jutjar intencions comparant l’acusació de la fiscalia per la compra d’urnes amb una possible compra de porres per part de la policia. “Això no vol dir que estiguin destinades a torturar, pot ser que es vulguin per controlar l’ordre públic”, afirma. Mateu utilitza un exemple semblant: “És com si s’impugnés l’adquisició de bolígrafs perquè algun dia podrien servir per marcar la creueta de la papereta del referèndum”.

Una estratègia preventiva

L’objectiu de la fiscalia, segons asseguren els experts, és prevenir possibles actuacions del Govern. “Vol barrar el pas i posar benes abans de la ferida”, opina la professora de dret constitucional de la UIC Montserrat Nebrera. Al seu torn, el catedràtic de dret administratiu Joaquim Ferret remarca que l’acord marc és un pas previ per a la compra d’urnes i coincideix amb Queralt que “ni tan sols s’ha fet la despesa” perquè es pugui vincular a una malversació de fons públics. “No hi ha cap discussió administrativa”, afirma Ferret.

Per tot plegat, Nebrera considera que la querella ho té “difícil per prosperar”. “Si l’estat espanyol mereixés el nom d’estat de dret, no tindria recorregut”, opina Mateu, però avisa que “fa temps” que la fiscalia està “descaradament allunyada del dret”.