CAP A LES PLEBISCITÀRIES

Neus Munté: "Mas és un actiu, però que hi sigui no és una condició ‘sine qua non’"

Neus Munté (Barcelona, 1970) era consellera de Benestar, però des de la remodelació del Govern pel trencament amb Unió és, a més, la portaveu i la vicepresidenta del Govern, rellevant Joana Ortega.

i Antoni Bassas
11/07/2015
5 min

BarcelonaNeus Munté (Barcelona, 1970) era consellera de Benestar, però des de la remodelació del Govern pel trencament amb Unió és, a més, la portaveu i la vicepresidenta del Govern, rellevant Joana Ortega.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Quin és l’objectiu concret de la cimera de la setmana que ve?

L’objectiu és triple: identificar una llista unitària que permeti concórrer al 27-S, que aquesta llista unitària comporti les màximes potencialitats polítiques i que reforci el procés amb una victòria.

¿Una llista sense polítics en actiu i sense Mas compleix les tres condicions?

És una proposta de les entitats que cal escoltar: és important que tothom es pugui expressar i es puguin posar sobre la taula tots els dubtes o matisos. Convé que la llista tingui la màxima força possible, les persones com més preparades millor.

Una llista forta ha de tenir Mas?

Mas és un actiu claríssim en aquest moment. Les entitats han tingut un paper cabdal, però és evident que hem arribat fins aquí perquè hi ha hagut persones de les forces polítiques que s’han mullat, que han donat la cara. Perquè aquest procés culmini amb èxit hem de seguir comptant amb aquesta suma de forces de la societat civil i d’aquelles persones que estan en política i que han assumit uns riscos.

Quan parla de les persones que han assumit riscos es refereix a Artur Mas?

Sí, el Govern pensa que Mas és un actiu claríssim, no l’únic, en aquest procés i de cara al 27-S.

¿La seva presència és una condició sine qua non?

No hi ha condicions sine qua non. No ens ho podem permetre. Si volem continuar amb el clima d’unitat, no ens podem posar imposicions ni condicions insalvables. En aquesta cimera, la proposta de les entitats ha de ser discutida amb els partits sense condicions prèvies, creant un clima de discreció, tranquil·litat i diàleg perquè es pugui discutir amb la màxima llibertat.

Mas demana a les entitats que confeccionin una llista unitària, i ERC demana que sigui sense polítics. És un bumerang?

No, no és ni un bumerang ni ha sortit res malament. Partíem d’una situació en què la unitat no estava consolidada i ara ERC retorna a la idea d’una llista unitària. No hi ha un efecte bumerang, sinó al contrari.

Quan es parla d’una llista sense polítics, ¿té la sensació que es mira d’evitar que hi sigui Mas?

No puc interpretar-ho així. Hi ha altres polítics que també han assumit riscos. Parlo d’Oriol Junqueras o de David Fernàndez. Hi ha una majoria al país que reconeix, independentment del que voti, que el garant d’haver votat el 9-N és Mas. És ell qui dóna rigor i seguretat al procés.

Quan em parla d’unitat, ¿no és més fictícia que real? Els ciutadans estan units des del primer dia.

Les manifestacions del carrer han sigut unitàries. També és cert que després d’uns mesos en què la unitat estava esquerdada, ara és molt més real. Això blinda l’objectiu principal d’aquestes eleccions: el caràcter plebiscitari del 27-S.

¿Una llista sense polítics ha d’escollir un president de la Generalitat?

Ens estem avançant als esdeveniments. És necessària la prudència i preservar la màxima tranquil·litat. Hi ha molta pressió.

És que l’endemà del 27-S volem una candidatura guanyadora.

No ho podem allargar gaire, però això requereix uns dies. No podem donar per fet que hi arribarem d’una manera o altra.

¿El Govern està disposat a aguantar cinc mesos en funcions sense que Mas continuï sent el president?

Això també és avançar esdeveniments. No hi ha una proposta tancada i definitiva.

Tres eleccions en cinc mesos: ¿és un escenari comprensible?

Això forma part d’un plantejament que no és una proposta definitiva i que encara cal estudiar, com la composició de la llista, el calendari...

Quan Mas diu “Jo qualsevol cosa no la faré”, ¿està dient que segons què passi no hi haurà eleccions?

Ell ha de tenir plenes garanties que allò que es plantegi sigui possible i es pugui fer sense riscos. Està amarat de sentit de la responsabilitat.

Qui és polític?

Hi ha una definició molt bàsica que és la de transformar la realitat. ¿Per aixònomés es fa política des de les institucions? ¿Un polític que anuncia que plega és un polític o una persona que s’ha dedicat a la política? Hi ha molts matisos.

Votaria una llista amb Junqueras?

Si és la proposta d’unitat i de llista transversal, per descomptat que sí.

I si hi hagués David Fernàndez?

Per descomptat que sí.

¿I demanaria als altres que votessin una llista on hi hagués Mas?

Sí. El que el Govern té clar és que Mas és un actiu principal, ho ha sigut i ho continuarà sent.

¿Ha valgut la pena trencar amb Unió?

No ho diria amb termes de rendibilitat. Sí que és important definir-nos i ser coherents. Crec que és positiu per a tothom el que ha passat.

Què pensa del pacte de Ros amb C’s?

M’ha sorprès moltíssim. Davant d’una ofensiva de l’Estat en matèria lingüística, Àngel Ros, a qui jo aprecio molt, ha pactat amb un partit que precisament va néixer per atacar el model de cohesió. És un pacte legítim però difícil d’entendre.

¿Té alguna esperança en la reforma constitucional?

És possible que hi hagi un canvi de majories a l’Estat, però no som optimistes. El plantejament federal del PSC s’ha estavellat moltes vegades quan s’ha enfrontat al PSOE.

L’alcaldessa de Madrid va dir “turisme, tot; moratòria, cap”.

Em sembla encertat. El contrast entre el plantejament a Madrid i a Barcelona [Colau ha fixat la moratòria de les llicències turístiques] ens mostra com es pot defensar la identitat d’una ciutat i alhora no posar frens perquè el turisme sigui una font de riquesa.

El Parlament ha acceptat la ILP sobre habitatge i pobresa energètica. Quina és la posició del Govern?

La ILP va en la línia adequada. El Govern hi està treballant mobilitzant el màxim d’habitatge per destinar-lo a lloguer social i programes de segona oportunitat. Com ahir va dir el conseller Santi Vila, algunes de les mesures de la ILP poden tenir una despesa afegida, però això no ha sigut un obstacle per al diàleg.

També s’ha aprovat una llei d’igualtat d’homes i dones. Quins canvis efectius hi haurà?

Que la igualtat sigui real i efectiva en tots els àmbits de la vida quotidiana. Per exemple: aconseguir la paritat real als òrgans de decisió del govern i l’administració. No teníem cap llei que ho regulés.

¿Té algun encàrrec en la negociació de la cimera?

No, és el president qui està liderant aquest procés. Tots els membres del Govern estem a la seva disposició i fem una pinya absoluta.

stats