L'oposició al Congrés s'uneix per intentar salvar la comissió sobre l'operació Catalunya

El PP i Cs han bloquejat que es prorrogui, però la resta dels partits demanaran que se celebri un ple extraordinari per allargar-la fins al desembre

01. L’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz va comparèixer ahir durant gairebé tres hores en la comissió d’investigació de l’operació Catalunya al Congrés. 02. L’excap d’Antifrau Daniel de Alfonso, al Congrés.
Mariona Ferrer I Fornells
29/05/2017
2 min

MadridManiobra d'última hora per intentar salvar la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya al Congrés. Després que PP i Cs vetessin que el ple votés aquesta setmana la pròrroga de la comissió, en què només han comparegut l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i l'excap de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso des que es va crear, amb l'objectiu de liquidar-la el 9 de juny, l'oposició s'ha unit amb l'objectiu de convocar un ple extraordinari per allargar-la. Així ho han acordat el PSOE, Units Podem i totes les confluències, ERC, el PNB i el grup mixt (on hi ha el PDECat). Aquest ple s'hauria de celebrar com a molt tard el 8 de juny per evitar que morís la comissió. Amb tot, la iniciativa necessita l'aval de la mesa del Congrés, on el PP i Cs tenen majoria.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La curta vida de la comissió ha estat marcada per les contínues dificultats tant del PP com de Ciutadans i el PSOE perquè tirés endavant. Primer va tardar fins a 4 mesos i mig a posar-se en marxa. Llavors, fins i tot abans que tots els membres de la comissió poguessin rebre la informació que havien sol·licitat, ja es va convocar la compareixença de Fernández Díaz i De Alfonso, el 5 d'abril. A partir d'aquell moment el PP ja va considerar que havia fet totes les sessions possibles i es va aliar amb Ciutadans i els socialistes per bloquejar-la. El pretext va ser la llista de compareixents. Cap d'ells volia que en la comissió s'airegés la guerra policial a Interior i que compareguessin els comissaris implicats.

El 18 d'abril, doncs, ja es va situar la comissió en via morta, una agonia que s'ha allargat fins a aquest dilluns, en què el president de la comissió, Mikel Lagarda (PNB), ha informat que no hi havia acord a la junta de portaveus per votar en el ple d'aquesta setmana l'ajornament. Per al diputat basc, això suposava el final "definitiu" de la comissió i la seva "mort sobtada" sense que s'hagi aconseguit cap dels objectius pels quals va ser creada. "Si no es volia que existís aquesta comissió, per què es va crear, doncs?", ha lamentat en roda de premsa des del Congrés, i ha recordat els continus bloqueigs que ha patit.

"Cal concloure la feina. Hi ha prou documentació per fer-ho. S'han produït prou compareixences i no s'han posat d'acord per decidir. No pot ser que s'iniciïn comissions que no acaben mai, perquè això genera frustració i va en contra del prestigi de la cambra", ha dit al seu torn el portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando.

Units Podem ha estat el principal partit que s'ha negat a donar per morta la comissió i ha animat la resta de l'oposició a unir forces per intentar trobar un mecanisme per ressuscitar-la.

stats