Montoro alerta que pot collar més

MadridLluny de defugir la polèmica amb la Generalitat generada per l’anunci d’intervenció financera de divendres, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va contraprogramar ahir Artur Mas amb una roda de premsa poc habitual per explicar les dades de dèficit i a la mateixa hora que la del president de la Generalitat. Durant més de dues hores, Montoro va presumir de dades macroeconòmiques i va enviar diversos dards enverinats als governants catalans, alhora que deixava entreveure que té més eines per continuar laminant l’autogovern si la Generalitat no compleix les noves demandes.

“Mentre alguns fan victimisme, nosaltres paguem les factures”, va dir el titular d’Hisenda sobre les paraules de Mas, a qui va tornar a instar a sotmetre’s al seu dictat i acceptar ja les condicions de la intervenció a canvi dels diners que fan falta per pagar els proveïdors. El ministre es va mostrar reticent a pronunciar-se clarament sobre què passaria si la Generalitat no s’acull al FLA -l’únic escenari viable, perquè el Govern té tancat l’accés als mercats-, però sí que va dir que té “altres mecanismes” a la seva disposició per assegurar que les finances de la Generalitat “no es col·lapsaran”. En altres paraules, el ministre va deixar entreveure que, abans d’una eventual fallida de la Generalitat, que es produiria si no assumís les condicions del FLA, el govern espanyol, que hi és “per salvaguardar els serveis públics”, passaria a assumir directament la gestió econòmica, l’últim pas que falta per arribar a la intervenció completa de les finances de la Generalitat.

Pagar directament

Hisenda, però, també va restar urgència a la necessitat d’enviar els diners del FLA a Catalunya perquè els farmacèutics i les escoles concertades, entre altres proveïdors, puguin cobrar. Fonts del ministeri van dir després de la roda de premsa de Montoro que les queixes dels proveïdors s’havien de posar en context i que la situació és molt millor ara que quan el PP va arribar al govern. “El 2012 es pagava a 400 dies i ara a 60”, van expressar aquestes fonts.

En qualsevol cas, el ministre també va recordar que té a disposició dels proveïdors un altre mecanisme de cobrament directe de factures sense passar per la Generalitat. Aquest mecanisme, activat durant la legislatura de Mariano Rajoy, suposa que els creditors de les administracions poden demanar a Hisenda que els pagui directament i després el ministeri resta aquests diners del finançament de les comunitats o els ajuntaments que no han pagat. Fonts del ministeri, però, van explicar que pocs creditors s’hi han acollit perquè, en molts casos, aquest mecanisme suposa la pèrdua del contracte amb l’administració impagadora.

Montoro també va alertar que, si la Generalitat tira endavant algun tipus d’acció judicial contra la decisió d’intervenir les seves finances, el pagament dels 3.000 milions pendents del FLA es podria endarrerir encara més. El que no va aclarir el ministre va ser quin seria el tram d’aquests diners que es pagaria de manera immediata en cas que la Generalitat sí que complís les condicions exigides. L’ordre publicada al Butlletí Oficial de l’Estat dissabte estableix que aquest pagament es farà per trams, però, quan falta poc més d’un mes per acabar l’any i amb la Generalitat sense diners a la caixa, l’executiu català té poc marge de maniobra si vol pagar.

“Ni un euro a la independència”

“Demanem a la Generalitat que se centri a pagar els serveis i que es deixi d’altres prioritats polítiques”, va dir el ministre per defensar la intervenció, que va considerar que no és això, sinó només una demanda de “transparència” a l’executiu. Per això, va demanar a Mas que “es deixi de declaracions” i “no dediqui ni un sol euro a qüestions independentistes perquè, li agradi o no, això és il·legal a Espanya”.

Sobre les declaracions del dilluns del secretari d’Economia de la Generalitat, que va dir als proveïdors que “posin una espelma al seu sant de preferència” si volen cobrar, Montoro va dir que eren unes paraules “humiliants i injustes” i que el que havia de fer la Generalitat era enviar al més aviat possible els informes de la interventora general que acreditin que no es dediquen diners a res il·legal, i també que es connecti al punt d’entrada de factures electròniques perquè hi pugui haver un control telemàtic de totes les despeses. Pel que fa a aquest últim punt, que té una dificultat tècnica perquè la Generalitat ha d’adaptar en temps rècord els seus mecanismes de pagament de factures a la nova demanda, el ministre va dir que els seus assessors li han dit que és possible fer-ho en els deu dies que ell mateix ha donat de marge a la Generalitat per complir.

En l’únic punt que el ministre va rebaixar la contundència del discurs va ser en els 1.318 milions d’euros de dèficit d’anys anteriors al 2013 que Hisenda havia acusat la Generalitat d’amagar. En la compareixença d’ahir, el ministre va acceptar que aquests diners s’havien dedicat al que argumenta la Generalitat (obres de carreteres i presons), i va dir que no és que la Generalitat amagués la despesa, sinó que no la va classificar bé, de manera que no computava per al dèficit. La Generalitat creu que qui no la va classificar bé va ser l’Estat.