Montoro amenaça d’endurir les vies de crèdit al Govern

MadridEl govern espanyol apuja el to. Mariano Rajoy i els seus assessors jurídics, amb la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, al capdavant, no volien presentar recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC) contra el ple de la declaració d’inici del procés. Finalment, el PP avui ho farà amb C’s i el PSC. Els populars, com els socialistes, no s’han volgut veure superats en espanyolisme pel partit d’Albert Rivera, tot i que saben que el recurs difícilment prosperarà. Rajoy, que esperarà que, un cop aprovada i recorreguda la resolució, el TC es pronunciï abans d’actuar -cosa que farà només si no se l’acata-, no vol que la seva contenció en els fets li passi factura, i els seus ministres ja apugen el to dialèctic sense manies.

La petició del Govern de diners a crèdit del fons de liquiditat autonòmic (FLA) ha encès els ànims a la premsa més dretana de Madrid, que sosté que Rajoy no hauria de “socórrer” Catalunya mentre la governi Mas. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va ensenyar les cartes ahir per combatre les “vel·leïtats independentistes”, però de resquitllada. Va insinuar la possibilitat d’establir restriccions de finançament si el nou Govern fa passos “il·legals” o “deslleials”. La pressió creixent pesa en el ministre, fins ara partidari de mantenir oberta la línia de préstec a la Generalitat.

Tot i garantir que se seguiran pagant les despeses relacionades amb les pensions, la sanitat i els serveis socials, Montoro va supeditar les vies de finançament al manteniment de “la lleialtat institucional”. Fonts del ministeri van explicar a l’ARA que ja hi ha grups de treball estudiant alternatives a l’eventual incompliment de la llei per part de Mas.

Montoro va deixar clar que no es pagaran les urnes ni les despeses vinculades al procés -va dir, de fet, que tampoc no s’han pagat fins ara-, però va deixar la porta oberta a introduir canvis. Entre els escenaris possibles, tot i que el ministre no hi va fer al·lusió directa, hi ha un grau més alt d’intervenció financera o fins i tot que l’Estat pagui els serveis directament, una mesura que retallaria dràsticament l’autogovern, sense necessitat d’aplicar l’article 155 de la Constitució.

“El FLA serveix per finançar el que el ministeri decideix”, va dir Montoro en un acte al Col·legi d’Economistes. En les pròximes setmanes l’executiu ha de decidir noves assignacions del fons, i la Generalitat pretén rebre’n 2.300 milions més. Montoro no va dir si aquests diners s’entregaran o no, i es va limitar a garantir “els serveis públics fins a l’últim dia”.

El ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, i el de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, tampoc es van quedar curts. En declaracions a la Cope, Margallo es va fer seu l’argot militar i, després de considerar un pacte amb el PSOE i C’s sobre Espanya, va afirmar que ara calia “unitat d’acció i comandament” i que Rajoy ha passat “de president del govern a comandant en cap” i cal seguir-lo. Fernández va dir a la SER que les forces de seguretat estan “a punt per actuar i fer complir sentències”, tot i que “els plans de contingència es fan però no s’expliquen”. “No enviarem la Guàrdia Civil a desfilar per la Diagonal com voldrien els independentistes, no som tan rucs”, va afirmar.