Moment Junqueras
La cara del Procés el 2016 ha sigut el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb un lideratge consolidat per la qüestió de confiança amb què va respondre als desafiaments de la CUP. Mentrestant, Oriol Junqueras ha exercit sobretot de vicepresident econòmic, conscient que el seu partit no necessita tant pedigrí sobiranista com credibilitat de gestió. Els republicans, com a partit, s’han expressat amb la llengua esmolada de Gabriel Rufián, que és ideal per a Madrid, on ERC es dedica bàsicament a l’ agit-prop. Però ara li toca a Junqueras fer de polític. Primer, els pressupostos: si s’aproven, hauran demostrat la cintura del vicepresident per conciliar posicions oposades dins la majoria sobiranista. Segon, la posada en marxa de la Hisenda pròpia. Tercer, el diàleg amb el nou PP dels falsos somriures. I quart, l’organització del referèndum, en què els seus enemics -dins i fora de JxSí- esperen que fracassi. Per tot plegat, en els pròxims mesos Junqueras se la juga.
