Meritxell Borràs: “Ens volen fer por perquè el que hem fet és perfectament legal”
La consellera de Governació, Meritxell Borràs, ha sigut una de les protagonistes de la setmana. Un secretari del TSJC li ha portat fins a la Generalitat la querella de la fiscalia per haver engegat el procés per comprar urnes
BarcelonaLa consellera de Governació, Meritxell Borràs (l’Hospitalet de Llobregat, 1964), ha sigut una de les protagonistes de la setmana. Un secretari del TSJC li ha portat fins a la Generalitat la querella de la fiscalia per haver engegat el procés per comprar les urnes -que ella es resisteix a confirmar que serviran per votar en el referèndum-. Però també ha viscut una picabaralla amb la conselleria d’Afers Exteriors sobre qui és més responsable que en aquests moments el vot dels catalans a l’exterior per l’1-O no estigui garantit encara.
¿La querella contra vostè per la compra d’urnes té un impacte polític sobre els preparatius?
Jo crec que el que estan fent, em sembla a mi, és voler provocar una situació d’una certa por a l’entorn, perquè estrictament el que nosaltres hem fet és perfectament legal. I, per tant, no té altre sentit que voler dir “Ull amb el que feu perquè pot tenir les seves conseqüències”. A més, el que nosaltres hem fet és homologar empreses que ens puguin subministrar urnes, no hi ha cap despesa ni cap euro públic compromès, i com a govern som competents per comprar urnes.
El que diu l’escrit de la querella és que les urnes no tenen altra finalitat que ser utilitzades en la celebració del referèndum de secessió. En això no s’equivoquen, no?
Les urnes serveixen per votar. Som competents per fer eleccions al Parlament de Catalunya, per fer consultes, per fer referèndums pactats, i, per tant, doncs...
¿L’estratègia d’intimidació de la fiscalia amb els fabricants d’urnes està funcionant? Què els diuen les empreses?
No li sé dir si hi ha empreses que han deixat de presentar-se perquè les han intimidat, però com que n’hi ha que sí que s’han presentat és una homologació que funciona.
En el moment de la veritat, quan la Generalitat compri urnes, qui ho farà? Vostè? El president? Junqueras?
Aquest és un tema que s’ha de resoldre, jo entenc que ho farem, per tant, em preocupa poc.
Em sorprèn que quan afirmen que ho tenen tot gairebé a punt no se sàpiga qui comprarà les urnes.
És que jo crec que tampoc cal que ho expliquem tot. Un explica el que creu oportú.
És a dir, saben com ho faran...
Vostè i tothom ha de comprendre que aquest és un tema en el qual el Govern ha mostrat el seu compromís i que vam escenificar. A partir d’aquí jo crec que el detall de tot plegat pot tenir un cert interès, però el rellevant és el final. No cal que ens posem les coses més difícils, perquè de vegades anar explicant coses provoca querelles que ens podem estalviar.
¿Les càrregues judicials que està comportant el Procés estan prou ben repartides en aquest govern?
Jo crec que no es tracta de repartiment, el que sí que és segur és que el compromís de la gent del PDECat és absolut. Ningú no ens pot posar en qüestió.
¿Es podrà votar des de fora de Catalunya?
Pel que fa al que és estrictament el que entenem per vot exterior, com en tots els països, el responsable és la conselleria d’Afers Exteriors. Ens preocupa la inquietud que puguin tenir les persones que volen votar des de l’exterior i que en altres ocasions han tingut dificultats per fer-ho. Aquí hi ha un element clau que és el tema del cens. A hores d’ara el govern espanyol no està predisposat a passar-nos-el. Per tant, actualment, el més homologable a un cens és el registre de catalans a l’exterior, i ara hi ha a l’entorn d’unes 5.000 persones apuntades i, en canvi les persones que viuen a l’exterior són més de 200.000. I aquest és l’element que preocupa més.
¿És massa d’hora per donar garanties que els catalans a l’exterior podran votar?
Estic segura que, igual que a la resta de catalans, el Govern vol oferir-los garanties.
El dia que el Parlament aprovi la convocatòria del referèndum és previsible que l’Estat desencadeni la gran batalla jurídica contra els votants d’aquesta llei. ¿Preveu que hi hagi d’haver mobilitzacions populars per preservar la votació d’aquell dia?
Jo ho diria al revés. El fet que no es permeti votar al Parlament el que la majoria hi porti, segurament indignarà molts ciutadans, i és possible que hi hagi gent que ho vulgui expressar, d’una manera pacífica com ho ha fet sempre aquest país, amb manifestacions o al carrer.
¿Pot convèncer Xavier Domènech que l’1-O no serà un 9-N amb més intensitat i confrontació?
Jo crec que els comuns, en el moment de la veritat, hauran de decidir si estan al costat del govern espanyol, que no deixa votar, o al costat del gran gruix de ciutadans d’aquest país, que vol decidir el seu futur. I, per tant, que utilitzin la terminologia que creguin i les expressions amb què se sentin més còmodes.
I si surt que no, com va dir el president Puigdemont, ¿eleccions autonòmiques?
És evident. Nosaltres, per sobre de tot, som demòcrates, i per sobre de tot hi haurà el resultat que surti d’aquestes urnes.