Mas: "Quan arribem al final del camí, s'haurà de veure la força que té cadascú"

L'expresident de la Generalitat també ha enviat un missatge als que encara no són independentistes: "Només pel fet d'haver anat a judici, ja ha de servir per eixamplar la base sobiranista"

El judici a Mas, Ortega i Rigau és la conseqüència última del recurs  del govern espanyol contra el  nou 9-N del  31 d’octubre del 2014 .
Ara
12/02/2017
3 min

Barcelona"Quan arribem al final del camí, s'haurà de veure la força que té cadascú". L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha advertit que si l'estat espanyol continua "sense escoltar" la voluntat de Catalunya de fer un referèndum i imposen la força dels tribunals, s'haurà de veure quina és la "força" que té l'estat i quina és la que té Catalunya.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Així, Mas ha esperonat el Parlament de Catalunya a "imposar la seva raó democràtica, per tirar endavant el referèndum". En aquest sentit, Mas ha criticat la desobediència de la qual parla la CUP, ja que considera que "és un marc mental que han intentat imposar". "Nosaltres no busquem la desobediència per la desobediència, busquem una cosa que sigui totalment en positiu", ha assenyalat.

En una entrevista especial a TV3, l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, l'exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i l'exconsellera, Irene Rigau, han tornat a retreure a l'Estat que el "judici polític" que van viure aquesta setmana. "Només pel fet d'haver anat a judici, ja ha de servir per eixamplar la base sobiranista", ha dit Artur Mas. L'expresident ha volgut enviar un missatge als catalans que encara no aposten per una Catalunya independent, perquè vegin que el que s'està fent és "defensar la qualitat democràtica". En aquest sentit, Mas ha reiterat les paraules de Puigdemont sobre la democràcia espanyola: "Sana no està".

Durant l'entrevista, Mas també ha explicat que durant un any i mig l'expresident del Parlament, Joan Rigol, va reunir-se amb representants del PP i el PSOE per abordar com s'havia de desenvolupar la consulta a Catalunya. Com que no van trobar un "punt d'intersecció", Artur Mas va explicar que farien una consulta difernt i se'n van "enriure". L'expresident ha assegurat que quan l'estat espanyola va començar a veure "la mobilització de voluntaris, es va començar a preocupar".

Mas també ha manifestat de la imprevisibilitat de la sentència perquè, ha assegurat, que pot passar qualsevol cosa "en un judici que té càrrega política". En aquest sentit, l'exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha qualificat de "barbaritat" que es jutgi una "actuació política i es negui el diàleg". L'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau, també ha assegurat que a la jurisprudència "li falten proves" per condemnar-los.

El programa especial de la televisió pública catalana, els tres acusats han explicat està conduït per la periodista Ariadna Oltra i també hi participen els directors dels quatre principals diaris catalans: Esther Vera (ARA), Màrius Carol (La Vanguardia), Enric Hernàndez (El Periódico) i Xevi Xirgo (El Punt Avui).

Cinc dies de judici

El judici va començar dilluns amb la declaració dels tres acusats, que van rebre el suport d'unes 40.000 persones –segons la Guàrdia Urbana– que es van concentrar davant la porta del TSJC. Divendres va quedar vist per sentència i ara caldrà esperar la resolució del jutge. Una resolució que es pot endarrerir perquè el TSJC vol buscar la unanimitat dels tres magistrats que el formen.

Els arguments polítics i jurídics contraposats entre la fiscalia i les defenses es van deixar veure durant tota la setmana. L'últim dia, el fiscal, Emilio Sánchez Ulled, va expressar que "aquest judici també és democràcia", i d'aquesta manera va negar que el govern espanyol dirigís la fiscalia. Una tesi totalment contrària a la que van defensar els tres encausats. Ortega va sostenir que "no es pot jutjar l'ànima del 9-N" i Mas va ser contundent: "No vam desobeir el TC, vam plantar cara al govern espanyol". En la mateixa línia, Rigau també va asseverar que no tenia "consciència d'haver comès cap delicte".

La fiscalia manté les penes de 10 anys d'inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics per Artur Mas i de 9 anys per Joana Ortega i Irene Rigau, a més de multes econòmiques, per delictes de desobediència i prevaricació.

stats