Mas: "El 9-N vam fer el que havíem de fer i ho tornaríem a fer"
L'expresident i les exconselleres Ortega i Rigau asseguren que aquest dilluns declararan "serens i ferms" i amb "la cara molt alta". Si els inhabiliten, aniran fins a la justícia europea
Barcelona"Anem en aquest judici amb l'ànim molt tranquil, estem molt serens i ferms. Hi anirem amb la cara molt alta. No hem de demanar perdó per res. Vam defensar noblement el que una gran part del nostre país ens demanava [...] Vam fer el que havíem de fer i ho tornaríem a fer". Aquestes han estat les paraules de l'expresident de la Generalitat Artur Mas el dia abans de declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a acusat per haver organitzat la consulta del 9-N, al costat de les exconselleres de Governació, Joana Ortega, i Ensenyament, i Irene Rigau.
Els tres acusats, que s'enfronten a 10 anys (Mas) i 9 (Ortega i Rigau) d'inhabilitació, han fet aquest diumenge una roda de premsa al Museu d'Història de Catalunya. "Si ens inhabiliten, anirem fins a la justícia europea. No estem disposats a que posar les urnes sigui considerat un delicte", ha afirmat Mas, que ha conclòs: "Si ens volien agenollats, ens trobaran dempeus. Ens volien amb l'esquena vinclada i ens trobaran amb l'esquena dreta, i ens volien amb la mirada baixa i ens trobaran mirant endavant".
L'única "preocupació" de Mas en les hores prèvies a l'inici del judici, ha reconegut ell mateix, és "no poder defensar amb prou dignitat el que va significar el 9-N" i els sentiments dels més de 2,3 milions de participants. Ortega ha agraït àmpliament el paper de Mas, sense el qual -ha assegurat- no s'hauria pogut celebrar el 9-N. No obstant això, l'exconsellera ha deixat clar que aquest dilluns no jutgen només a tres membres de l'anterior Govern de la Generalitat, sinó a totes aquelles persones que van participar a la consulta del 2014. "Si no haguéssim fet el que vam fer, no tindríem problemes amb la justícia, però sí amb la nostra consciència", ha afirmat.
Qui és qui al judici contra Mas, Ortega i RigauRigau, visiblement emocionada, també s'ha desfet en agraïments, especialment per a les persones que aquests dies previs al judici els traslladen "escalf". Prop de 40.000 persones s'han inscrit a la mobilització en suport als encausats d'aquest dilluns, que tindrà lloc al davant del TSJC. Ja hi ha 157 autocars contractats per ser a les 8.00hores a Barcelona. Les entitats sobiranistes criden a defensar la "democràcia" i la voluntat d'"autodeterminació" de Catalunya. L'exconsellera d'Ensenyament ha insistit que en l'organització del 9-N els acusats van perseguir "l'objectiu noble" de la "democràcia directa". "Indirectament s'està jutjant un mandat del Parlament".
També en referència a les mobilitzacions d'aquest dilluns, Mas ha negat que suposin una pressió o coacció als jutges, com han afirmat alguns partits no sobiranistes: "Tot aixo és mentida, és fals. Els tribunals tenen tota la llibertat. Però si molta gent considera que el judici és una vergonya, aquestes persones no tenen dret a manifestar seva opinió?", s'ha preguntat. L'expresident ha dit que amb el 9-N "Catalunya va perdre la por a un Estat espanyol intolerant que actuava per silenciar la nostra veu". "El dia que comences a perdre la por ets més lliure", ha afirmat, per afegir que confia que el judici d'aquest dilluns serveixi d'"accelerador per eixamplar la majoria sobiranista del país".
A la roda de premsa hi han assistit membres del Govern com la consellera de la Presidència, Neus Munté, el de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, o la d'Ensenyament, Meritxell Borràs, així com dirigents del PDECat; entre ells, la coordinadora general del partit, Marta Pascal, i el diputat al Congrés Francesc Homs. Darrere la taula des d'on on han parlat Mas, Ortega i Rigau s'hi projectava un cartell amb una urna i el lema "Ho tornaria a fer"; al costat, dos màstils amb la senyera i la bandera de la Unió Europea i, al davant, una urna de cartró.
"Canalitzar el cant de llibertat a Catalunya"
El judici d'aquest dilluns avaluarà cinc dies de la gestió política catalana, entre el 4 i el 9 de novembre del 2014: des del moment que el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre la consulta fins a la votació. El que haurà de dirimir el tribunal, encapçalat pel president del TSJC, Jesús María Barrientos, és qui va comandar l’organització de la votació aquells cinc dies.
La fiscalia dóna a Mas un paper central en la suposada desobediència. En el seu escrit d’acusació, el responsabilitza d'"articular una estratègia de desafiament complet i efectiu” al TC, amb la cooperació necessària d’Ortega i Rigau. Per això l’expresident serà el primer a passar per l’estrada a declarar demà. La defensa, ha dit Mas, l'han preparat els tres acusats junts i es basarà en la premissa que el 9-N van fer "el que havien de fer".
Els acusats no han volgut donar aquest diumenge massa detalls de les paraules que diran al jutge, però Mas ha insistit que des del seu Govern es va "canalitzar" el "cant de llibertat" que hi havia Catalunya en el si d'un moviment democràtic, pacífic i cívic i enfront "un Estat intolerant, de tarannà poc democràtic, de l''ordeno i mando', que no tolera la discrepància".
Mas ha tornat a repetir, com ja va fer després de votar el 9-N, que ell va ser el "responsable polític màxim" de la consulta, encara que fossin 40.000 voluntaris els que van participar en l'impuls de la mateixa. "Si volen carregar-se algú, que se'm carreguin a mi", ha dit, deixant clar que ni ell ni les exconselleres volen ser inhabilitats: "No som ni màrtirs ni herois, som servidors públics".