Mas es juga la investidura amb la seva penúltima carta

BarcelonaAl llarg dels últims dos mesos s’han produït dos esdeveniments rellevants en el moment exacte en què el Govern estava reunit al Palau de la Generalitat. El 27 d’octubre passat, per exemple, els consellers -els que no formen part dels òrgans més restringits de Convergència- es van assabentar en directe del contingut de la declaració de ruptura pactada entre Junts pel Sí i la CUP, que va convertir aquell matí tranquil en una jornada especialment tensa. I dimarts passat, quan l’executiu acabava la trobada setmanal, la coalició formada per CDC, ERC i onze independents presentava l’última proposta d’acord per desencallar la investidura. Segons alts dirigents consultats, Artur Mas va presentar el document com una “última carta” per desbloquejar la legislatura.

En els últims anys el president en funcions ha acostumat el seu entorn a les solucions imaginatives. El paradigma d’això és la pregunta doble del 9-N. Els seus col·laboradors, en els moments difícils, sempre confien que Mas “es tregui un conill del barret”. Va ser així, per exemple, amb la llista unitària a les eleccions del 27-S, que semblava impossible el mateix matí de la reunió decisiva a Palau que la va desbloquejar. Aquest cop la decisió no depèn d’ell, sinó que és en mans de l’assemblea de la CUP. El president encara guarda un últim as a la màniga: presentar-se com a candidat a unes hipotètiques eleccions al març. “Serien un plebiscit sobre ell”, ha assenyalat el seu entorn. El mal resultat de Democràcia i Llibertat -quarta força amb només vuit diputats el 20-D- afegeix incertesa a aquest escenari.

El risc de “córrer massa”

¿Per què Mas ha volgut esgotar la negociació i no anar directament al març, com li demanava un sector del partit molest per haver “cedit el relat” del procés a la CUP? “Vol guanyar temps”, asseguren alts dirigents de Convergència. Per dos motius: el primer, encaminar una refundació del partit especialment condicionada pel calendari electoral; el segon, seguir ampliant la majoria social cap a l’estat propi. “Tenim majoria per encetar el procés, però no per culminar-lo”, repeteixen a la cúpula de CDC. El mateix Mas, durant la reunió de la direcció de dilluns passat, va constatar que el 20-D va guanyar a Catalunya “una formació a favor del dret a decidir” -En Comú Podem- i va reflexionar en veu alta si no s’estava “corrent massa”. No són pocs els dirigents del partit que abraçarien sense problemes defensar, altra vegada, un referèndum.

Alts dirigents asseguren que, fent campanya, s’han trobat militants que qüestionaven la declaració de ruptura -el mateix Mas ha assegurat en privat que no està redactada “amb el nostre llenguatge”, en referència a la moderació de CDC- i que també mostraven el seu descontentament per haver anunciat la dissolució del partit abans del 20-D. Diversos consellers van considerar, en el seu moment, que el text de desconnexió -aprovat amb annex social inclòs- era un “error”, i el president els va assenyalar que era la manera de mantenir viva la negociació per la investidura.

Mas no serà avui a Sabadell però s’hi jugarà part del seu futur polític. Hi ha uns quants interrogants oberts. Serà president? ¿Amb quina marca es presentaria a les eleccions del març si s’acaben convocant? Dimarts va dinar amb els consellers en el tradicional àpat de Nadal. Si l’any que ve el torna a presidir ho farà al capdavant d’un govern coral i format per CDC, ERC i independents. I, mirant els consellers, observarà com ha canviat el país -i ell mateix- des que va entrar a Palau com a president.