Mas es fa “responsable de tot” però nega haver desobeït el TC

Barcelona“Em faig el màxim responsable de tot”, va dir ahir als mitjans de comunicació el president català en funcions, Artur Mas, per resumir la seva declaració al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la querella del 9-N. Al jutge Joan Manuel Abril li va dir que era el “màxim responsable” de la iniciativa política, de la idea i de l’impuls del 9-N, però que, al mateix temps, ho havia fet sense desobeir el Tribunal Constitucional (TC). Perquè els “autèntics executors” del procés participatiu van ser els voluntaris, no la Generalitat. Aquest és el principal argument de defensa que va desembeinar ahir el president, una línia que li ha de permetre presentar-se com el capità del 9-N i alhora evitar les conseqüències de desobeir la suspensió del TC del procés participatiu.

Mas va argumentar que després de la suspensió del 9-N els poders de l’Estat haurien pogut intervenir per aturar la consulta, o per retirar les urnes el 9 de novembre mateix, però que no ho van fer. Segons fonts que tenen accés a la declaració davant del jutge -que es va fer a porta tancada-, va afegir que si no l’havien intentat aturar no es podia pretendre que l’únic que estigués obligat a fer-ho fos ell, que n’havia sigut el “promotor polític”. El fiscal de la causa, Emilio Sánchez Ulled, va dir que no havien tret les urnes perquè hauria sigut “desproporcionat”.

Ulled ho va afirmar ahir mateix durant la declaració de Mas, segons l’agència Efe, però responent a les crítiques del president. Mas s’havia negat a respondre les seves preguntes perquè considera que la querella, que assegura que no entén, és una “imposició” de la Fiscalia General de l’Estat, tenint en compte que la junta de fiscals de Catalunya s’hi havia oposat. Ulled va dir que ahir eren tan imparcials com el dia que van decidir no retirar les urnes.

Línia de defensa

Mas es va cenyir a la línia de defensa planificada amb el seu advocat, Xavier Melero, i els de les altres dues imputades, l’exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament en funcions, Irene Rigau, que ja van declarar dimarts. Es basa, d’una banda, a afirmar que el 9-N que finalment es va fer no era el que el TC havia suspès perquè el van executar els voluntaris i no l’administració, i de l’altra, en l’absència de resposta del mateix Constitucional. El TC no va fer les advertències a Mas que li reclamaven els advocats de l’Estat sobre les conseqüències de no complir les seves decisions i tampoc va respondre a la petició del Govern per aclarir com havia de complir la suspensió del 9-N.

“La Generalitat col·laborava, informava, proveïa de serveis i materials [perquè es fes la consulta]”, va dir Mas, però no va donar “ordres ni instruccions” després de la suspensió dictada el 4 de novembre. El jutge, en un interrogatori que gairebé va semblar una conversa, va demanar a Mas les despeses de la consulta. El president va respondre que no en sabia el detall, però que els comptes eren en documents oficials.

“Des del punt de vista legal no hi ha tema”, va insistir el president. N’hi hagi o no, dilluns encara han de declarar cinc testimonis, com la llavors directora de l’Institut Pedraforca de l’Hospitalet, que va dir que havia rebut “pressions” d’Ensenyament -no va cedir les claus del centre pel 9-N i després va ser candidata de Ciutadans-. Encara que tot indica que la instrucció és a la recta final, els advocats estudien demanar que s’arxivi el cas, i si arribés a judici no ho faria abans de mitjans del 2016.