Mas, davant del repte del 6-M

Barcelona"Si hi ha noves eleccions, es convertiran en un plebiscit sobre el president". En aquests termes es va expressar un alt dirigent de Convergència el mateix dia -21 d’octubre- que Artur Mas va signar el decret de constitució del Parlament en un acte al Palau de la Generalitat. La negociació amb la CUP era tot just a les beceroles i, a pesar de les dificultats, a les files nacionalistes la creença majoritària era que l’esquerra alternativa acabaria donant suport -en el format que fos- a la investidura de Mas i que es podria formar un govern de transició cap a la independència abans de les eleccions espanyoles del 20-D. El bloqueig, però, s’ha allargat fins al final, i dilluns convocarà eleccions si no hi ha un "miracle", sostenen els nacionalistes. L’escenari més probable és que el president en funcions afronti el 6 de març els seus sisens comicis com a candidat a la Generalitat des del 2003.

"Se’l veu fort, amb ganes de combat", assenyalen des de l’entorn. "No sé què deu menjar per treure aquesta energia", apuntava dilluns un alt dirigent de CDC després d’escoltar-lo davant l’executiva del partit. "Creix en les adversitats", afegeix un membre de la direcció. El laberint en què ha entrat el procés arran del bloqueig de la investidura és, probablement, la situació més complicada que ha afrontat Mas com a president. Dimarts, de fet, es va poder veure com treia el seu "emprenyament" -segons un dirigent pròxim a ell- amb la CUP després de mesos intensos de negociacions. Al final, tot s’ha acabat reduint a la idoneïtat de la seva candidatura.

En tots aquests mesos de procés sobiranista, Mas s’ha anat acostumant a les victòries parcials i als desencisos puntuals. No va aconseguir la "majoria excepcional" que reclamava el 2012 per comandar el procés en solitari, però va aconseguir el suport d’Oriol Junqueras per tirar endavant la legislatura amb una consulta sobre la independència inclosa. El president, després de llargues converses amb tot l’espectre relligat pel dret a decidir, va redactar una doble pregunta per un 9-N que, finalment, va convertir-se en una jornada de participació massiva. La gestió d’aquella fita històrica va generar vuit mesos de negociació per una llista unitària que ERC va acabar acceptant i que va treure 62 escons el 27-S. Insuficients, un cop més, per liderar en solitari el procés. La sintonia exhibida amb la CUP pels volts del 9-N de poc ha servit en les converses de les últimes setmanes: ni tan sols el suport de David Fernàndez, cara visible de l’esquerra alternativa, que en un article a l’ARA va proposar cedir dos vots per desencallar la investidura, li ha funcionat, a Mas.

Sense temps per refundar

Alts dirigents consultats per l’ARA assenyalen que un dels motius pels quals el president en funcions ha insistit a negociar -cessions "excessives" incloses, segons algun d’ells- és per "guanyar temps" i fer la refundació de CDC des del poder. L’impacte del cas Pujol se sentirà els pròxims mesos -al febrer l’expresident i la seva dona, Marta Ferrusola, declaren com a imputats per un presumpte delicte de blanqueig de capital- i els casos de males pràctiques -dos escorcolls inclosos- han seguit afectant el dia a dia del partit.

Com ha d’afrontar Convergència unes noves eleccions en aquest context? Entre les prioritats de Mas hi ha la reedició de Junts pel Sí, però ja va avisar dilluns als dirigents del partit que seria "molt difícil". Fins a vuit intervencions durant la reunió de la direcció van posar en valor el nom de CDC i la necessitat d’un programa sobiranista d’ordre, basat en les classes mitjanes, la seguretat jurídica i la pertinença a la Unió Europea (UE). Un llenguatge més convergent que el de la declaració d’inici del procés aprovada al novembre, que Mas admet que es va tirar endavant en els termes aprovats -desobediència al Tribunal Constitucional (TC) inclosa- per mantenir viva la negociació amb la CUP.

Estrategs de Convergència porten setmanes analitzant els resultats del 20-D, que van dur la coalició liderada pels nacionalistes, Democràcia i Llibertat, a ser només quarta força política i a perdre la meitat -vuit- dels diputats aconseguits per CiU l’any 2011. Segons els càlculs de què disposen alts dirigents, el terra electoral de CDC són els quasi 600.000 vots de les espanyoles, que en un context de menor participació que el 27-S podrien convertir-se -sempre segons la seva visió- en una trentena de diputats. "ERC farà un bon resultat, però rarament passarà dels 35 escons", sostenen fonts consultades. La gran majoria de dirigents consideren que és molt complicat reeditar 72 diputats independentistes, encara que amb el temps aquesta xifra s’ha relativitzat: "No era una majoria operativa".

Una "segona volta" del 27-S

En aquesta "segona volta" de les plebiscitàries, com entenen a Convergència uns probables comicis al març, es busca una sacsejada que permeti una nova aritmètica per tirar endavant el procés. I el lideratge de Mas -amb la querella pel 9-N, sempre present en els seus mítings- serà un dels elements que estaran en joc en la nova contesa.

Convergència és ara un partit "cansat", segons assenyala un membre de la direcció, que admet que a la cúpula "hi ha moments en què no predomina el bon ambient perquè hi ha una lluita pel futur". La refundació passa per una qüestió ideològica que també inclou noms. Josep Rull -coordinador general-, Jordi Turull -president de grup parlamentari de Junts pel Sí i a qui els seus partidaris, vinculats a Francesc Homs, situen com a favorit de Mas- i Germà Gordó -conseller de Justícia- són els tres que destaquen com a nous caps visibles. En tot cas, segons analitza un dirigent, "la refundació passarà per les urnes", en referència a les primàries.

El president no podrà, com volia, dur a terme la successió instal·lat en el poder durant divuit mesos de desconnexió. I, si res varia, s’haurà de tornar a vestir de candidat.

Tensió a la CUP pel no a la investidura i els intents d’abandonar el camí de la DUI

Després del no definitiu de la CUP a Artur Mas, continua el degoteig d’esmenes a la decisió del consell polític. Ahir va ser el torn d’una de les organitzacions amb més pes dins la CUP, Poble Lliure, que va afirmar a través d’un comunicat que "no facilitar la formació de govern" suposa "incomplir la promesa electoral de ser l’accelerador i la garantia del procés independentista". Va responsabilitzar les organitzacions de la Crida Constituent contràries a la investidura del "perillós escenari actual". Poble Lliure també va criticar l’aposta estratègia -també aprovada pel consell polític- de buscar una confluència d’esquerres amb un referèndum unilateral com a eix programàtic. És a dir, aparcant la declaració unilateral d’independència. Aquí l’organització va ser clara: "Poble Lliure no acceptarà cap proposta que suposi rebaixar el contingut independentista". Avisen que no avalaran cap candidatura que substitueixi l’objectiu de la independència per un hipotètic referèndum perquè "només erosionaria l’hegemonia independentista".