La caiguda de Manos Limpias deixa tocada l’acusació a la infanta
La detenció de les cúpules del sindicat ultradretà i d’Ausbanc afecta de ple el judici del cas Nóos
Barcelona / PalmaAsseure Cristina de Borbó al banc dels acusats va provocar un dur enfrontament entre els dos principals aliats en la lluita anticorrupció a les Illes Balears: el jutge José Castro i el fiscal Pedro Horrach, el tàndem que va fer caure del pedestal l’expresident Jaume Matas i va torpedinar la línia de flotació del PP illenc amb els macrocasos del Palma Arena i el Gürtel balear. Però aquesta acusació tan difícil d’aconseguir es va fonamentar en la insistència del col·lectiu ultradretà Manos Limpias, i ara ha quedat qüestionada. La detenció ahir de les cúpules de Manos Limpias i l’Associació d’Usuaris de Serveis Bancaris (Ausbanc), per formar part d’una organització criminal dedicada a fer extorsions, afecta de ple el judici del cas Nóos. I deixa tocada l’advocada que representa l’autoanomenat sindicat, Virginia López Negrete.
És difícil que la investigació de la fiscalia a Manos Limpias i Ausbanc faci caure l’acusació, per dos delictes fiscals, contra la germana del rei d’Espanya en aquest punt del judici del cas Nóos. El procés està molt avançat, queden dos mesos i mig perquè s’acabi, i la infanta Cristina ja ha declarat -per haver-se desentès de la trama i haver deixat sol el seu marit, Iñaki Urdangarin-. En canvi, la instrucció contra les cúpules de Manos Limpias i Ausbanc, que ahir va comportar la detenció dels caps de les dues entitats, Miguel Bernad i Luis Pineda, tot just acaba de començar.
Un dels advocats de la infanta, Pau Molins, va fer públic ahir al canal 3/24 que des de Manos Limpias s’havien “exigit diners” per retirar l’acusació a la germana del rei. Un altre dels seus representants, Miquel Roca, va declarar que quan van tenir constància d’aquesta conversa ho van comunicar a les autoritats: “No em corresponia a mi ni valorar-la, ni jutjar-la, ni qualificar-la, això ja és feina de la justícia”. Fonts policials van confirmar a l’agència Efe que investiguen un possible xantatge de tres milions d’euros a La Caixa i el Banc Sabadell a canvi de retirar l’acusació a la infanta. En tot cas, Roca va deixar clar ahir que “mai” haurien acceptat un acord extrajudicial: confien que el tribunal absoldrà Cristina de Borbó i creuen que és el millor per netejar-ne la imatge. “Desitgem que s’aclareixi la veritat”, va dir ahir un altre dels advocats de la infanta, Jaume Riutord.
La unitat de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF) de la Policia Nacional sosté que Manos Limpias i Ausbanc actuaven de manera coordinada, i que realment no són ni un sindicat ni una associació d’usuaris, sinó entitats dedicades a aconseguir beneficis per als seus dirigents. Segons el ministeri de l’Interior, Ausbanc aprofitava les denúncies dels ciutadans que tenien problemes amb els bancs per coaccionar les entitats financeres. Els diners que aconseguien es cobraven amb la venda d’informes i falsos convenis publicitaris als mitjans de comunicació del grup que també incloïen rebaixar les reclamacions dels seus associats. Manos Limpias jugaria aquí un paper clau: es podia personar com a acusació popular en determinades causes per reforçar la pressió. A canvi, el col·lectiu ultra s’hauria endut una part del pastís.
El cas Nóos respon al mateix esquema: les entitats que s’hauria intentat extorsionar, precisament, van ser dos bancs. Tot plegat deixa Manos Limpias i la seva advocada en el cas Nóos en una mala situació. Però la possibilitat que el jutge de l’Audiència Nacional que porta el cas, Santiago Pedraz, faci cessar cautelarment les activitats de Manos Limpias és “remotíssima”, segons el catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona (UB) Joan Queralt. De moment, no s’investiga el col·lectiu ultra sinó persones concretes. Ahir es van detenir els dos dirigents i nou membres més de les cúpules de les dues entitats, i es preveu que se’n citin tres més. En tot cas, la fiscalia hauria de demanar que s’investigués Manos Limpias i, després, sol·licitar les mesures cautelars per aturar-ne les activitats.
López Negrete no abandona el cas
Virginia López Negrete va reconèixer ahir que havia quedat en una situació “incòmoda” arran de les detencions. “Atemptaria contra la intel·ligència humana pretendre que això no enterbolirà el que queda de judici”, va declarar la representant de Manos Limpias al cas Nóos. Ara haurà de defensar l’acusació des d’una posició dubtosa: el col·lectiu que representa té els peus de fang i ha perdut la legitimació que va aconseguir quan el tribunal va acceptar jutjar la infanta en contra del criteri del fiscal. Negrete va insistir ahir que tenia “la consciència tranquil·la i les mans netes”, que mai havia negociat res a canvi d’aturar l’acusació popular, i que continuarà exercint-la. “Crec en aquesta causa social, crec en el que he lluitat els últims quatre anys, i per això he arribat fins aquí”, va declarar. I va afirmar que estava “indignada”.
L’advocada es va desmarcar de les possibles irregularitats de Manos Limpias. López Negrete -que no forma part de l’entitat sinó que treballa per a ells tot i la vehemència amb què fins ara n’ha fet de portaveu- va donar credibilitat a les sospites de la policia. “Sembla que els fets són greus, si no, no s’estaria jutjant a l’Audiència Nacional i no s’haurien produït les detencions”, va dir, tot i que també va insinuar una teoria de la conspiració. Perquè es retirés l’acusació a la infanta caldria que el sindicat Manos Limpias ho ordenés a la mateixa Negrete. L’advocada va dir que dimitiria del cas abans d’acatar l’ordre. Fonts de la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears ho veuen molt poc probable. De fet, cap dels advocats personats en la causa ho esperen, i ni tan sols ho desitgen els defensors de la infanta, que prefereixen una absolució neta.
Camps menysté Urdangarin davant el tribunal del cas Nóos
L’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps es va desmarcar ahir de la majoria dels esdeveniments organitzats per l’Instituto Nóos a València. En qualitat de testimoni, Camps només va admetre davant del tribunal haver rebut una vegada el cunyat de Felip VI. Segons va declarar, va ser l’any 2005 i el motiu va ser la candidatura de València als Jocs Europeus, un projecte que va acabar fracassant. Prèviament, l’expresident valencià havia participat en diversos fòrums sobre turisme i esport, però va dir que desconeixia que Urdangarin n’era l’organitzador. “La meva activitat com a president incloïa atendre nombrosos actes protocol·laris en què hi havia personalitats i membres de la casa reial. Jo no em dedicava a anar preguntant qui hi havia darrere de cada acte”, va afirmar. L’Instituto Nóos va cobrar més de tres milions d’euros públics per aquells esdeveniments.
Camps va arribar a dir que, de personalitats com Urdangarin, “per aquella època, en passaven centenars per València”. “Per a vostè, l’etiqueta Iñaki Urdangarin potser és important. Per al president de la Generalitat Valenciana, en aquell moment...”, va reiterar. L’exmandatari va reconèixer haver donat “impuls polític” al projecte dels Jocs Europeus, però va descarregar en els seus subalterns qualsevol possible irregularitat. “Un president no va mirant les feines que es van fent”, va dir.