Els 500 M€ de l’impost de patrimoni donen marge al Govern per negociar
L’executiu espanyol confirma a Brussel·les que renovarà un any més el tribut cedit a les autonomies
BarcelonaAllunyats en la reforma del tram autonòmic de l’IRPF i encara a més distància pel que fa a l’impost de successions i donacions, les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP sobre la fiscalitat dels pressupostos estan centrades a gravar la riquesa de les rendes més altes. Això, bàsicament, significa que és l’impost de patrimoni el principal focus de debat. I encara més quan el govern espanyol havia posat en dubte la continuïtat d’un tribut que, el 2015, va aportar 460 milions a Catalunya.
El Govern ha respirat en comprovar que el PP prorrogarà un any més aquest impost, i fonts del departament d’Economia han explicat a l’ARA que aquesta decisió reportarà a la Generalitat uns 500 milions d’euros durant el 2017. Sense patrimoni, l’alternativa amb què treballaven els equips negociadors era crear algun impost específic sobre les grans fortunes que fonts consultades per l’ARA reconeixen que probablement hauria significat una doble imposició.
Apujar els tipus impositius
En la negociació dels pressupostos de la Generalitat, els 500 milions de patrimoni signifiquen no haver de començar de zero, però no desbloquegen per si sols l’acord sobre fiscalitat. La CUP continua exigint que s’incrementi la pressió sobre les rendes altes, principalment a partir de dues propostes. Rebaixar o eliminar el mínim exempt, actualment situat en els 500.000 euros -bonificant les rendes mitjanes i baixes perquè no hagin de pagar- i apujar els tipus impositius, especialment en els trams més alts.
El Govern descarta eliminar el mínim exempt, perquè es multiplicaria el nombre de persones que haurien de contribuir. En canvi, està disposat a incrementar els tipus, tot i que adverteix de la possible fuga de capitals si s’apugen tant com reclamen els anticapitalistes. Dissabte passat la portaveu cupaire Anna Gabriel va ensenyar les cartes per deixar clares les exigències de la CUP: “27 catalans ostenten un patrimoni de ni més ni menys que 32.000 milions d’euros. Si els gravéssim un 16% més no hauríem hagut de retallar ni un euro. Que almenys aquests 27 contribueixin perquè ningú hagi de passar gana en aquest país”.
Confirmació via Europa
El Govern temia que el PP complís la seva paraula i deixés sense valor l’impost, però la por va desaparèixer el 14 d’octubre. El ministre d’Economia en funcions, Luis de Guindos, va fer arribar el pla pressupostari del 2017 a la Comissió Europea. Un document en què es preveia una pròrroga pressupostària a l’Estat -el PSOE encara no havia decidit abstenir-se en la investidura de Mariano Rajoy- i, entre altres coses, es descartava la supressió de l’impost de patrimoni. Si la Moncloa no actuava abans d’aquest 1 de gener, el tribut desapareixeria. De fet, continuaria existint però bonificat al 100%, fet que, de facto, implicaria que ningú l’hauria de pagar. Fa algunes setmanes, al Parlament, el líder del PP, Xavier García Albiol, va donar per feta la desaparició de l’impost. De Guindos l’ha desmentit davant Brussel·les i el ministeri d’Hisenda ho ha tornat a fer preguntat per aquest diari. Cristóbal Montoro inclourà l’impost als pressupostos de l’Estat i, en cas que no s’aprovin, ho farà en la pròrroga.
Es tracta, però, d’un impost que ni el PSOE ni el PP pretenen mantenir indefinidament. Va ser José Luis Rodríguez Zapatero qui el va eliminar i ha sigut Rajoy qui més l’ha criticat tot i mantenir-lo per no renunciar als 1.300 milions d’euros que es calcula que l’any que ve vagin a parar a les comunitats autònomes.
L’any passat van ser 75.000 els que a Catalunya van haver de pagar pel seu patrimoni. Enguany, la xifra de contribuents serà similar, però la recaptació creixerà. Ja ho han fet un 9,3% fins al 31 d’agost respecte al mateix període del 2015. En total, s’han recaptat 482 milions d’euros que Economia justifica per la millora de la situació econòmica, però també per la campanya d’inspecció que va començar al juliol.
