Puigdemont crida els catalans a comprometre's amb les seves institucions per fer front a les inhabilitacions

BarcelonaUnitat ciutadana al voltant de les institucions catalanes. Amb aquesta petició el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha tancat l'acte de suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, els membres independentistes de la mesa i els inhabilitats pel 9-N que han organitzat els expresidents del Parlament -Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert- i que ha unit a la cambra catalana representants de tot l'espectre sobiranista -amb el Govern en ple al capdavant.

L'encarregat de cloure l'acte ha estat el president de la Generalitat, que ha subratllat que "cap democràcia no es pot permetre inhabilitar la feina d'un Parlament". "I si això passa, ens hem de comprometre col·lectivament amb les institucions, perquè no intenten inhabilitar només una mesa, un Parlament, o un Govern, estant intentant inhabilitar-nos a tos nosaltres", ha apuntat Puigdemont, que ha afegit que això "no va de grups polítics, d'institucions, va de tots nosaltres".

Abans de Puigdemont, ha intervingut la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, qui ha agraït als expresidents de la cambra el seu suport: "Estarem a l'alçada del moment històric que vivim, per defensar drets dels catalans i la sobirania de la institució". Recordant les dues querelles que li ha interposat la Fiscalia, la presidenta de la cambra ha qualificat "d'inacceptable" que "s'intenti vulnerar la sobirania del poder legislatiu per raons ideològiques". En aquest sentit, Forcadell ha posat el Parlament com l’espai que ha de garantir la "lliure" expressió de totes les ideologies, perquè "ser demòcrata vol dir respectar els drets i les llibertats de tots", ha defensat.

Els expresidents demanen "unitat"

Benach ha estat l'encarregat de conduir l'acte i el primer en prendre la paraula. Benach ha defensat la necessitat de celebrar aquest acte davant la causa oberta contra Forcadell i la resta de membres independentistes de la Mesa. "Ens semblava que era un fet greu que ens movia a fer alguna cosa", ha remarcat.

En el seu torn, Rigol ha fet un repàs de la defensa de les institucions catalanes, fent referència, sobretot, a la unitat que van defensar. I en aquest sentit, l'expresident de la cambra ha emplaçat als representants sobiranistes a continuar el camí iniciat i s'ha mostrat convençut que el referèndum es farà. "Compartim les mateixes conviccions i ens solidaritzem en la tasca institucional que feu", ha afirmat, tot comparant aquesta feina amb la que van fer els expresidents de la cambra.

Rigol també ha volgut posar èmfasi en la defensa dels drets nacionals de Catalunya, perquè considera que van "junts" i en aquest sentit, ha recordat que el "restabliment de la Generalitat va ser previ al de les institucions espanyoles". Després de les mobilitzacions dels últims anys, l'expresident s'ha preguntat la raó per la qual el govern espanyol no se sent "interpel·lat" i ha donat suport a l’estratègia del Govern de demanar un referèndum pactat a l’Estat fins al final. Per Rigol, "no s’ha de tenir por" ni dels jutges ni dels fiscals, però tampoc "al diàleg i al pacte". Per aquesta raó, l'expresident ha acabat la seva intervenció demanant "fermesa nacional i màxima unitat".

De Gispert ha estat l'encarregada de llegir el manifest de suport, en el qual es carrega contra l'intent de l'Estat de "criminalitzar" les actuacions del Parlament de Catalunya i s'acusa el govern espanyol de "vulnerar el principi democràtic de la separació de poders" de forma "impròpia" a la que hauria de tenir un estat membre de la Unió Europea. Per això, el manifest demana "respecte" per a la principal institució del país i avisa contra possibles inhabilitacions dels seus membres: "No admetem que per raons polítiques es pugui alterar des d'institucionals judicials la composició de la cambra, ni que es pretengui inhabilitar representants legítims de la ciutadania".

Abans de llegir el manifest, l'expresidenta del Parlament ha volgut fer explícit el seu suport als quatre dirigents sobiranistes -Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs- que han estat inhabilitats pel 9-N, i ha avisat als actuals líders polítics que han d'estar preparats per seguir els seus passos. "Jo crec que el camí que ells han seguit tard o d'hora els tocarà als altres", ha opinat, però ha avisat que darrere hi ha sobiranistes preparats.

L'acte ha estat presentat pels periodistes José Antich i Mònica Terribas, que han repassat com Catalunya no ha pogut trobar en aquests anys dins l'Estat espanyol el reconeixement que demanda, situant com a punt clau de l'auge independentista la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut.

Crítiques de PP i Ciutadans

Abans de l'acte, Ciutadans i PP ja han mostrat el seu rebuig frontal a l'acte. Així, el portaveu del PP al Parlament, Alejandro Fernández, no ha deixat escapar l'oportunitat de criticar l'acte en roda de premsa aquest dimecres a la cambra catalana. Fernández considera que el Parlament "no hauria de celebrar" aquest acte perquè, segons ha explicat, s'estan utilitzant "recursos públics en un acte clarament partidista". "És una cortina de fum per traslladar una imatge d'unitat quan s'està en un clar estat de descomposició", ha afirmat Fernández en referència a les tensions que han aflorat les últimes setmanes a les files sobiranistes. Els populars faran arribar la queixa per aquest acte a la mesa del Parlament.

Des de Cs, el seu portaveu adjunt, Fernando de Páramo, ha qualificat de "performance" l'acte i ha relacionat els casos de corrupció que esquitxen CDC amb el fet que l'acte es faci al Parlament: "Ho han de fer al Parlament perquè les seus de CDC estan embargades per la corrupció". Tant PP com Cs han demanat a Forcadell que "sigui la presidenta de tots els diputats" i que "exerceixi les seves funcions", en referència a les queixes que els mateixos grups parlamentaris -a més de Catalunya Sí que es Pot i el PSC- han traslladat a la presidenta del Parlament per la seva disconformitat en la manera com modera els debats parlamentaris.