Lluís Rabell: “Ens presentarem com a acusació particular en el cas Palau”

BarcelonaQuant va trigar a acceptar l’oferta?

Va ser una nit d’insomni i vaig dir que sí l’endemà.

Es deia que Catalunya Sí que es Pot buscava la seva Colau. Vostè ho és?

O la Carmena. L’èxit de Colau s’inscriu en un procés més ampli. Espero que Catalunya Sí que es Pot remati la jugada iniciada el 24-M.

Procés Constituent no hi serà.

Ens ha fet mal la falta de temps, però, encara que no hi sigui, ha marcat profundament la proposta.

Sí que es pot què?

Sí que es pot trasbalsar el panorama polític, obrir un horitzó de justícia social, esbandir la corrupció i buscar una sortida viable a les aspiracions nacionals de Catalunya.

Quina serà la seva prioritat?

Una de les primeres mesures que prendré serà personar-nos com a acusació particular en el cas Palau. Els poders públics han de destacar per la transparència i calen gestos que mostrin aquest compromís.

El seu rival és Mas?

Junts pel Sí desperta la il·lusió d’una part de catalans, però porta el seu candidat amagat i no explicita les polítiques del futur govern.

Junts pel Sí parla de dació en pagament, renda mínima...

Cal atenir-se als fets, i els fets són polítiques com la privatització de la sanitat, amb el consorci de Lleida.

Vostè ha votat Raül Romeva?

Sí, i vaig enganxar cartells amb la seva cara, vaig fer d’apoderat de la seva candidatura i he defensat el seu paper al Parlament Europeu.

I coneix Lluís Llach?

Va venir a la festa major de l’Esquerra de l’Eixample i vaig muntar el seu escenari. Em trobo en un debat amb gent per a qui he treballat.

Romeva i Llach són de dretes?

No, defensen una proposta equivocada. Difícilment podran tenir més que una majoria estreta, però un procés d’emancipació requereix majories àmplies. El camí realista és seguir eixamplant el dret a decidir.

¿Vostè és realista en el tema nacional i revolucionari en el social?

Fer un referèndum tindria un impacte revolucionari molt més gran que el fet de votar Junts pel Sí.

El 27-S té caràcter plebiscitari?

Difícilment serà un plebiscit: es presenten molts partits i també cal pronunciar-se sobre polítiques socials.

Per quan veu el referèndum?

A les generals hi haurà un canvi de majories i podrem forçar la convocatòria d’un referèndum, que no depèn d’un canvi constitucional, sinó d’una voluntat política.

I si el PP pacta amb Ciutadans?

Estem en un cicle d’inestabilitat política que durarà uns anys. El 24-M demostra una voluntat de canvi.

Junts pel Sí els volen al procés constituent per després del 27-S.

No donarem suport a un govern presidit per Mas perquè el seu és un projecte neoliberal. Caldrà veure què entenen per procés constituent i quines són les seves propostes.

Hi haurà disciplina de vot?

Hi haurà coherència. Si hem de tirar de regles vol dir que ens uneix poc.

¿Despenjarà els quadres del rei de la Generalitat?

Haurem de combinar el simbolisme amb polítiques efectives. El meu cor batega cap a la república.

Pablo Iglesias sembla que tingui més simpatia cap a la monarquia.

El Pablo intenta no anar més ràpid que l’opinió pública. La voluntat de canvi s’acabarà expressant, també, en la qüestió del règim de l’Estat.

Vostè estava en contra de l’Estatut.

Abans del pacte Mas-Zapatero, la proposta era ambiciosa. Tothom té motxilles: després d’anys de política possibilista, alguns s’han tornat independentistes quan la gent ha ocupat el carrer amb estelades. En aquell Estatut ja no hi cabia la voluntat de canvi de Catalunya.

¿Mas s’ha fet independentista i vostè possibilista?

Volem constituir una força amb capacitat de transformació. Això no és possibilisme.

Anirà a la Meridiana l’11-S?

M’encantaria, però el problema és que ho impulsen dues entitats [ANC i Òmnium] que estan compromeses amb una candidatura. Seria bo fer una crida amb el moviment sindical i associatiu perquè quedi clar que l’11-S és de tothom.

L’avi matern, raó per obviar el cognom Franco

Al lloc més alt de les paperetes electorals de Catalunya Sí que es Pot (ICV, EUiA i Podem) hi figurarà el nom de Josep Lluís Franco Rabell, encara que ja fa més de 30 anys que es fa dir Lluís Rabell (Barcelona, 1954). Assegura que no vol “amagar” el cognom Franco -un nom “molt honest més enllà de l’empastifada del dictador”-, sinó que ho fa per reivindicar el seu avi matern, el seu “referent”. Ho explica a través d’una anècdota. Relata que el seu avi, mecànic d’autobusos, va arribar un dia a casa amb dos sobres: el de la seva setmanada i un que s’havia trobat amb el nom de Josep Martínez. L’àvia va pensar que seria impossible trobar la persona del sobre i va defensar que el millor era quedar-se els diners. L’avi, però, “va armar-se de valor” i va anar a comissaria confiant que la policia trobés el propietari. En arribar a casa, va admetre que el sobre mai tornaria al seu amo. “Sabia que era arriscat, però ho havia de provar”, rememora Rabell. “Llavors vaig saber que de gran em volia assemblar al meu avi”, afirma. La manera de retre-li homenatge era mantenint el seu cognom i “anteposar sempre les conviccions a la satisfacció individual”.