JxSí, la CUP i CSQP aproven una proposta a favor de la llibertat d'expressió dels diputats
L'oposició els retreu que al Parlament sí que es pot parlar i debatre de tots els temes, i C's recorda que de la independència se n'ha parlat cada dia des del mes de gener
BarcelonaLa proposta a favor de "la llibertat d'expressió dels diputats i del dret d’iniciativa dels diputats del Parlament de Catalunya, i del compromís de preservar-los per mitjà de tots els seus òrgans rectors" ha sigut aprovada amb els vots favorables de JxSí, la CUP i també el CSQP, que hi ha votat a favor gràcies al fet que els altres dos partits, que l'havien presentada conjuntament, han acceptat unes esmenes seves. El resultat ha sigut de 81 vots a favor, 50 en contra i cap abstenció.
El text final remarca que l’ordenament jurídic “garanteix el dret dels diputats a debatre, defensar llurs posicions i emetre el seu vot sobre totes aquelles qüestions que li siguin plantejades” i que la funció dels òrgans de la cambra és “emparar” l’exercici d’aquests drets i “no coartar-los”.
La resolució consta de tres punts i un cop transaccionada per JxSí, la CUP i CSQP estableix en el seu primer apartat que els diputats no només tenen dret a debatre i votar sobre qualsevol qüestió sinó que també poden “endegar aquelles iniciatives polítiques que considerin oportunes, sense altre límit que l’exercici democràtic, el respecte a la decisió majoritària i la garantia dels drets de les minories”.
En el segon punt estableix que la imputació penal de la presidenta de la cambra i de la mesa o qualsevol altre diputat per emparar aquests drets suposa una “vulneració de la inviolabilitat parlamentària” i “un fet sense precedents” en l’entorn de la Unió Europea i de les democràcies consolidades. El Parlament adverteix que la “criminalització” de l’activitat parlamentària, en tant que “legítima” representant de la voluntat popular, suposa una “greu amenaça” per a la democràcia.
Per últim, en el tercer punt rebutja els intents de judicialitzar conflictes de naturalesa política que “només poden trobar solució en el domini de la política” i expressa el seu suport a Forcadell, al temps que “referma la sobirania” del Parlament.
Lluís Llach, diputat de JxSí, l'ha defensada així: "Volen prohibir la paraula i esborrar la voluntat del poble. Ara només cal preguntar-nos quan ens segellaran la boca a nosaltres". La proposta fa referència clara a la investigació que està patint la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, per haver permès la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent.
"Ens trobem que a instàncies de l'afinada Fiscalia general s'instrumenta una demanda contra Forcadell per unes conclusions d'una comissió que jo malèficament presidia. I quan crèiem que ja ho havíem vist tot, l'Estat s'exalta quan descobreix el diàleg. Repeteixen la paraula com un talismà i vénen a Barcelona a dialogar amb ells mateixos", ha argumentat Llach.
En la defensa de la resolució, la diputada de la CUP Mireia Boya ha dit que al Parlament s’ha de poder parlar “del que doni la gana” als diputats i ha preguntat als grups si n’hi ha que estan disposats “a normalitzar que s’actuï per la via penal” contra la presidència de la cambra i la mesa o a “negar el debat” i “utilitzar les lleis i els tribunals per negar el debat al carrer”. Boya ha considerat que la proposta és també un “acte de sobirania i desobediència” i s’ha negat a acceptar la hipòtesi que Forcadell o els membres de la mesa puguin ser jutjats o inhabilitats.
L'oposició, però, els ha retret que de llibertat d'expressió sí que n'hi ha, al Parlament, i que es parla i es debat de tots els temes. Fernando de Páramo, de Ciutadans, ha recordat que des del gener al Parlament s'ha parlat cada dia de ple de la independència de Catalunya, i Ferran Pedret, del PSC, ha fet memòria i ha dit: "Ja l'any 1989 hi va haver una iniciativa sobre l'autodeterminació de Catalunya. I des de llavors una llista molt llarga".
Pedret ha lamentat que s'hagi arribat al punt d'haver de debatre una resolució com la de la llibertat d'expressió al Parlament, i en culpa principalment el PP. El diputat socialista situa l'origen del conflicte actual entre Catalunya i Espanya en la postura dels populars contra l'Estatut de Catalunya del 2006. Pedret, però, afegeix: "Però també hi ha l'estratègia clàssica de forçar les costures per després denunciar les conseqüències d'aquestes accions", en referència a JxSí i la CUP. Per això, ha argumentat: "No compartim la premissa d'aquesta proposta de resolució. Tot i que estaríem a favor d'alguns punts, no hi votarem a favor".
Des de el grup dels 'comuns', que des del primer dia han donat suport als càrrecs perseguits per la justícia espanyola per motius ideològics, han votat a favor de la proposta perquè s'han acceptat alguns canvis que ells proposaven. Lluís Rabell, que s'ha tornat a solidaritzar amb la presidenta Carme Forcadell, ha dit: "Tenim un problema, o bé l'abordem des de la política, o si anem pel camí de la justícia entrarem en un carreró sense sortida".
Les esmenes de CSQP van encaminades a recordar també que "en democràcia la llibertat també té restriccions, i és el respecte de les majories i unes regles de funcionament democràtic i ajustades a la llei. No hi ha barra lliure". Però a l'hora també assenyala que la judicialització no és el camí de la solució al conflicte, "sinó que la solució passa per la construcció d'una majoria social capaç de canviar les coses evitant el xoc institucional".
Des del PP, per la seva banda, Santi Rodríguez ha defensat el seu no: "La proposta d'avui es basa en supòsits falsos. La investigació a la presidenta no és per emetre una opinió, sinó per un acte de desobediència, i això en democràcia té conseqüències".
"Tampoc està en qüestió la llibertat d'expressió. Impedir un debat en un lloc on no correspon és una pràctica habitual. Nosaltres vam proposar unes esmenes a la llei de vegueries que s'està tramitant aquí, al Parlament, i no ens les han tramitat. Vostès només volen parlar del que a vostès els dóna la gana".