L’hora més difícil del procés

BarcelonaSi la setmana del 9 de novembre del 2014 va ser un dels punts àlgids del procés cap a l’estat propi, la del 2015 -amb la doble negativa de la CUP a investir Artur Mas- ha sigut la pitjor dels últims anys per al sobiranisme. Ho confessa un alt dirigent nacionalista, convençut que s’acosta l’hora de prendre una decisió: o tancar el pacte amb l’esquerra alternativa (les taules de negociació continuen funcionant) o assumir que caldrà tornar a les urnes al març. Els últims dies la pressió ha anat en augment i arriba des de múltiples fronts. La inquietud política es fa sentir -l’ANC ha convocat aquest migdia una concentració per demanar unitat a l’independentisme- i tothom comença a tenir coll avall que, es prengui el camí que es prengui, no convencerà tothom. Caldrà triar l’opció menys dolenta.

La percepció a Junts pel Sí és que la setmana que ve ha de ser determinant. En primer lloc, perquè l’inici de la campanya electoral espanyola és a tocar (arrenca el dia 4) i anar-hi sense haver aclarit la incògnita de la governabilitat pot debilitar el discurs sobiranista, en uns comicis que es preveuen incerts. A més, la CUP ha convocat la militància a una jornada de debat nacional diumenge que ve, unes sessions de treball que poden aportar llum a la situació. Ara bé, els cupaires no se senten interpel·lats pel calendari electoral espanyol i, per tant, treballen amb la idea que les converses continuaran després del dia 29. Ahir, en una entrevista a El suplement de Catalunya Ràdio, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant va garantir que les negociacions “no estan enrocades”.

La CUP encara no avala Mas

De fet, l’esquerra anticapitalista va protagonitzar una roda de premsa dijous en què, per primer cop des del 27-S, no va vetar explícitament Mas. Les lectures van ser múltiples i van fer ressorgir temporalment cert optimisme entre el sobiranisme. El no frontal -o el “no tranquil”, segons l’havia definit Antonio Baños- apareixia com a més condicional, a l’espera del que diguessin les bases de la CUP. De baix a dalt, com els agrada recordar. Ara bé, la mateixa Reguant es va encarregar ahir de deixar clar que no creu que les assemblees opinin en un sentit diferent del que han fet els diputats reiteradament. “Ara mateix no hi ha diversitat d’opinions [sobre el paper de Mas] o ningú les ha expressat en aquest sentit”, va afirmar, però va prioritzar que se segueixi debatent el full de ruta i el pla de xoc social abans que de la investidura, a l’espera que alguna part cedeixi.

La decisió del govern espanyol d’intervenir obertament les finances de la Generalitat afegeix urgència a la necessitat de clarificar la situació. “La resposta al desgavell econòmic, institucional i democràtic que l’Estat ens proposa és un bon acord entre JxSí i la CUP”, va reclamar a través de Twitter el diputat Lluís Llach. El govern actual, en funcions, ha d’encarar la situació -que segons el conseller Mas-Colell pot provocar un “col·lapse” administratiu- sense poder desplegar el mandat sorgit de les urnes el 27 de setembre. La declaració d’inici del procés no té qui la desplegui. Paral·lelament, els grups de l’oposició han reclamat a la cambra catalana que es posi a treballar ja.

Sigui com sigui, l’actuació de l’Estat ha servit per unir -de moment, només discursivament- els independentistes. “Les finances ja estaven pràcticament intervingudes i ara és el cop de gràcia”, va denunciar Reguant, mentre que el candidat de CDC el 20-D, Francesc Homs, ho veu com un “càstig” a les ànsies de llibertat, “com passava en l’època de Franco”. El cap de llista d’ERC, Gabriel Rufián, també hi divisa una conseqüència de la victòria independentista del 27-S. A l’hora de criticar el govern espanyol el sobiranisme sempre ha anat unit, però res indica que això es tradueixi en pactes, malgrat que Mariano Rajoy ahir va amenaçar d’anar més enllà i el Butlletí Oficial de l’Estat va detallar com es concretaran els nous controls a les finances catalanes [vegeu la secció d’Economia].

Inquietud entre sectors liberals

La inquietud, però, no només està en els que voldrien aviat un acord entre els dos grups independentistes amb representació parlamentària. Divendres el Cercle d’Economia posava veu al malestar de determinats sectors econòmics pel camí emprès i apostava per noves eleccions, per una consulta legal i acordada i per confiar en el nou escenari que s’obri a Espanya després del 20-D. El cost de pactar amb la CUP ha generat també debat intern a CDC, allunyada ideològicament dels d’Antonio Baños. Aquesta setmana l’exconseller i exdiputat Antoni Fernàndez Teixidó, de l’ala liberal, ha deixat els càrrecs al partit.

El tercer actor en les converses és el que té un paper més secundari. ERC manté que Mas és i serà el seu candidat, però sempre deixant una porta oberta, ja que, si CDC i la CUP opten per triar un president de consens, ho acceptarà en pro de l’entesa. Els dirigents republicans, amb Oriol Junqueras al capdavant, han recelat públicament de les pressions que busquen que els anticapitalistes cedeixin -la mobilització de l’ANC d’avui, en aquest sentit, ha estat qüestionada des d’ERC-, ja que ho consideren contraproduent, però tampoc s’han atrevit a desmarcar-se dels socis de coalició de JxSí per posar sobre la taula una opció de consens. I, des de la seva posició, el pessimisme regna sense fissures. “Els convergents creuen que no es pot fer res amb la CUP i aquests tenen una imatge molt negativa de CDC”, lamenta un dirigent d’ERC.

Toca decidir i a Junts pel Sí tenen dues idees molt clares: el preu del desacord és altíssim per a tothom però, alhora, és impossible imaginar un acord sense Artur Mas perquè, sense ell, molts catalans baixarien del tren i el procés estaria tocat de mort. L’hora és difícil.

El govern espanyol demana confiança en el cos policial

L’acte que ahir va celebrar el PP a Barcelona s’havia de fer, en realitat, la setmana passada però va ser suspès arran dels atemptats a París. Durant el seu discurs, Mariano Rajoy va ser especialment aplaudit pels 600 militants que van anar a la presentació de candidats quan va enarborar el seu no rotund a l’independentisme, però també va ser ovacionat quan va prometre combatre “amb totes les seves forces” el terrorisme jihadista. “Seguirem actuant amb prudència però amb eficàcia al costat dels nostres aliats”, va assegurar. I és que actuar amb “unitat, determinació i perseverança” és, segons el president espanyol, la millor fórmula per acabar amb el terrorisme de l’Estat Islàmic. Rajoy va fer també una crida a la calma a la ciutadania, a qui va demanar que confiïn en els cossos de seguretat i els serveis d’intel·ligència espanyols. “Guanyarem la batalla”, va sentenciar. Va tornar a traslladar el seu condol i el suport a la societat i el govern francès i va recordar que “el pitjor enemic de la humanitat” és qui està disposat a liquidar “la vida, la llibertat i els drets”.