L’ambaixada espanyola a Bèlgica intenta boicotejar un acte sobre la independència de Catalunya

Brussel·lesNo és el primer cop. Però de nou, en un intent de contrarestar el diàleg a l’estranger sobre la independència de Catalunya, l’ambaixada d’Espanya a Bèlgica s’ha personat aquest dimarts en una conferència organitzada per Diplocat a la universitat de Louvain-la-Neuve, a 15 minuts de Brussel·les.

Ho ha fet a través de la consellera de l’ambaixada, Laura Martínez, que ha assegurat ser estudiant de màster d’una universitat a Bèlgica (per després dir que era diplomàtica) i ha començat a criticar el contingut de la conferència en el torn de preguntes: “No crec que això sigui un debat acadèmic, si li voleu dir un diàleg polític, d’acord, però no acadèmic”, ha etzibat. Després ha interromput les explicacions que intentava donar el representant permanent, Almadeu Altafaj, sorprès perquè no ha pogut acabar. “No he tingut el mateix temps que el senyor Altafaj en el debat, com a representant dels espanyols i dels catalans que no han estat aquí”, ha exigit. Alhora, ha lamentat que no ha pogut ser escoltada, ni tampoc “el 52% de catalans que van votar en contra” el passat 27 de setembre. En un discurs que ha anat pujant de to, Martínez ha afegit que volia defensar “la minoria” de persones que volen estudiar castellà a Catalunya.

El moderador, el president de l’Institut de Ciències Polítiques de Lovain-la-Neuve, Michel Liegeois, visiblement molest, ha demanat fins a tres vegades a Martínez que fos més concisa i que preguntés, perquè hi havia diverses persones que havien demanat el torn de paraula. Tot i així, la consellera de l’ambaixada ha seguit insistint, amb el programa a la mà, que hi havia “errors en la cronologia” del procés en els últims anys. El malestar ha arribat al punt final quan s’ha presentat com a diplomàtica de l’ambaixada espanyola. La reacció dels assistents ha estat de clar rebuig, i Liegeois ha optat per retirar-li la paraula: “No sé com és la diplomàcia espanyola, però està clar que el que ha fet no és la forma més diplomàtica de fer les coses”, li ha dit a Martínez.

La institució espanyola a Bèlgica ara es troba sense ambaixador després que a l'abril fos destituït Ignacio Jesús Matellanes Martínez, per “absentisme laboral” i “abús d’autoritat” contra els treballadors. Amb tot, això no ha impedit que l’ambaixada s’hagi personat en la conferència a Louvain-la-Neuve. No és la primera vegada que s’intenten boicotejar actes del govern català, una pràctica que ja havia utilitzat abans Matellanes, quan ara fa un any, sense cap avís previ, es va presentar a una reunió a Brussel·les entre l’expresident de la Generalitat Artur Mas i el vicepresident primer del govern belga, Kris Peeters.

Tot i l’entrebanc amb l’ambaixada espanyola, el debat ha tingut lloc extensament sota el lema "Catalunya: Nou Estat d’Europa?", en què Esther Zapater, jurista i professora de la UAB, i el professor escocès Michael Keating han coincidit en la importància de la UE en els futurs processos d’independència. “La Unió Europea ha de pronunciar-se necessàriament sobre una declaració d’independència”, ha assegurat Zapater. Per la seva banda, Bruno Coppieters, president del departament de Ciències Polítiques de la Universitat Flamenca de Brussel·les (VUB) ha lamentat que “la UE actual és hostil als processos d’independència”. Tot i així, els acadèmics han coincidit que una Catalunya independent difícilment pot estar al marge d’Europa. “En el cas d’independència, la UE tindria una cascada de demandes per part dels ciutadans catalans davant del Tribunal de Justícia”, augura Zapater, perquè seria “com tornar enrere” jurídicament, ja que se'ls atorga als ciutadans catalans uns drets que serien “difícils” que se’ls pogués treure.