L'advocat d'Osàcar defensa l'honestedat de l'extresorer i veu "totalment invàlides" les confessions de Millet i Montull

BarcelonaL'advocat de l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, Xavier Melero, ha estat clar en la sessió d'aquest dimecres del judici del cas Palau: "Afirmo radicalment que és un home honest, i hi ha prova judicial". Així s'ha expressat a l'inici de la presentació del seu informe final, on ha situat Osàcar -per al qual la Fiscalia demana als vuit anys de presó i 20 milions d'euros- com a víctima de l'"huracà normatiu, polític i social que radica a l'entorn de la persona i la personalitat d'un tresorer". "Sabem el que està passant amb els tresorers dels partits, però Osàcar és una persona irreprotxable des del punt de vista personal", ha afegit.

Recordant que Osàcar va assumir la tresoreria de CDC "sense preparació" l'any 2005, quan va morir el seu predecessor, Carles Torrent, ha destacat que va exercir "un treball voluntari no retribuït", i ha afegit: "Mai ha ostentat càrrec public, no ha tingut cap relació amb l'administració pública. S'ha mogut en l'estricte àmbit del que és tresoreria i finances CDC". Melero ha assegurat que Osàcar no ha contribuït a la "despatrimonialització" del Palau i ha recordat que ja es va investigar si tenia diners a l'estranger i es va comprovar que el seu "exigu i modest patrimoni" estava radicat únicament a Espanya. "És un home honrat", ha insistit.

"Osàcar venia, comptava els diners i se n'anava": així va ser la declaració de MontullEl representant d'Osàcar, que també defensa CDC en el cas, ha insistit que les confessions de Fèlix Millet i Jordi Montull sobre el suposat finançament il·legal del partit que liderava Artur Mas, les quals inculpaven directament Osàcar, són "totalment invàlides" i en cap cas, "prova de càrrec". Segons ha argumentat, els exresponsables del Palau van "predicar" la responsabilitat del seu client en la comissió del delicte però es va excloure "la possibilitat de contradicció", ja que Millet i Montull es van limitar a respondre a les preguntes dels seus advocats i del ministeri públic. "La defensa no ha pogut fer front a aquella incriminació en cap moment", s'ha queixat Melero, i ha ironitzat que s'ha sentit com "un trist convidat de pedra" en el judici. Més enllà de la possibilitat de resposta, també ha qualificat de poc clares, "estranyes i estereotipades" les acusacions cap al seu client.

El lletrat ha carregat contra el fiscal del cas, Emilio Sánchez Ulled, i no tant per haver pactat amb els principals acusats, sinó perquè en la presentació del seu informe final va dir que l'espoli del Palau es va produir en un context on "sembla que la bandera justifica quasi qualsevol atropellament amb la cartera". Melero ha replicat que si s'ha d'"invocar" una bandera en el cas Palau no és la catalana, sinó la de la "pirateria". "No crec que aquest sigui un cas català. Sí que és un cas de classe o de subclasse social, la dels cent, dos-cents o tres-cents dels quals sempre parla Millet [...] Els que tallen el bacallà i no es caracteritzen pel seu amor a una bandera o ideologia", ha afegit.

Els dards cap a Ulled no han acabat aquí. Melero li ha retret que titllés d'"insultant" i de "reflex d'un mecanisme etnicomental" el fet que Osàcar declarés que l'Orfeó Català pagava a la Fundació Trias Fargas perquè a les festes majors no hi posessin sevillanes sinó sardanes. "Osàcar, que és un ancià pot pensar que pensar que la música rock, la patxanga i les sevillans predominen en excés en el seu ideal, on hi hauria d'haver sardanes i pubilles, però d'aquí a parlar d'un problema etnicomental...", ha dit. Més enllà d'això, però, el lletrat ha assegurat que les subvencions del Palau a la Trias Fargas van servir per pagar actuacions de corals i de la cantant Núria Feliu a Nou Barris. "Núria Feliu va cantar, ho juro".

Melero s'ha abstingut aquest dimecres de presentar el seu informe final com a advocat defensor de CDC, acceptant el tribunal que ho faci més endavant. No obstant això, en de defensar que Osàcar no va cometre tràfic d'influències, ha assegurat que els concursos en què es van adjudicar a Ferrovial les obres sospitoses són impecables, i ha recordat que ni tan sols la Fiscalia discuteixi la seva legalitat.