PUGNA SOCIALISTA

L’adéu de Chacón desencadena una nova crisi al PSC abans del 26-J

El partit confia que Meritxell Batet accepti ser cap de llista i s’eviti el desgast d’unes primàries

Carme Chacón va anunciar ahir que renunciava a ser candidata del PSC al Congrés però no va voler revelar quins motius polítics l’han empès a prendre la decisió.
Sara González / Mariona Ferrer I Fornells
29/04/2016
4 min

Barcelona / MadridDues trucades: una al líder del PSOE, Pedro Sánchez, i l’altra al del PSC, Miquel Iceta. Un missatge clar: la renúncia a ser candidata. I una conseqüència: una tempesta interna a les portes d’unes noves eleccions en què pinten bastos. La marxa de Carme Chacón ha sacsejat de dalt a baix un partit ja de per si debilitat que ha de reconstruir una llista contra rellotge. L’operació que ha engegat contra l’exministra l’exsenador Carles Martí i consentida per Miquel Iceta reobre ara les ferides no resoltes de la confecció de la llista del 20-D i obliga el PSC a triar nou cap de llista. Totes les mirades estan centrades en la fins ara número dos del PSOE, Meritxell Batet, el nom de consens que podria evitar unes temudes primàries. Ella és l’esperança d’un Pedro Sánchez que pateix també l’efecte dòmino de la crisi socialista en forma de renúncies a les seves files.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Chacón estava disposada a tornar a ser cap de llista malgrat els mals resultats obtinguts el 20-D, on el partit va passar de 14 a 8 diputats. Almenys així ho defensaven els seus col·laboradors més estrets fins dimecres a la nit, malgrat que l’exministra va anunciar ahir que tenia la decisió presa des de feia un mes i que així ho va comunicar a l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. El seu adéu, va dir, pivota sobre “molts motius polítics” que va preferir no revelar. En bona part, per no atiar més el foc.

Un desgast inassumible

El detonant de la seva renúncia, expliquen dirigents del partit, ha sigut el fet que Martí estigués disposat a plantar-li cara en unes primàries i que a la direcció ningú, tampoc Iceta -que va ser qui la va empènyer a tornar a ser candidata al Congrés per tercer cop-, mogués un dit per frenar-ho. El primer secretari va assegurar ahir a RNE que veia Chacón “més ben situada” per guanyar la pugna, però l’exministra era conscient del desgast que suposaria. Primer perquè a les primàries es podia visualitzar un percentatge de rebuig a la seva figura, ja que un sector del partit -en el qual s’inclou Martí- no li ha perdonat que per situar en llocs de sortida els seus homes de confiança, Germán Rodríguez i José Zaragoza, es quedés fora Pere Navarro. I després perquè sobre ella recauria la responsabilitat d’un fracàs encara més estrepitós a les urnes el 26-J.

Amb aquests elements sobre la taula, Chacón ha preferit fer un pas enrere, tot i que va subratllar que el seu compromís polític es manté “intacte” i que seguirà com a secretària de relacions internacionals a la direcció del PSOE. És la tercera gran renúncia de la seva carrera política. Ja va desistir de competir contra Alfredo Pérez Rubalcaba per encapçalar la llista del PSOE a les generals del 2011, i el 2013, després d’enfrontar-se públicament a Pere Navarro en negar-se a defensar el dret a decidir, va renunciar a l’escó al Congrés i va marxar a impartir classes universitàries a Miami.

El PSOE escull la candidata

Amb aquesta turbulenta situació, la direcció del PSC es reunirà aquest matí amb el cor en un puny a l’espera de saber si Meritxell Batet accepta fer un pas endavant i ser ella la cap de llista, tal com li va demanar ahir el mateix Pedro Sánchez. El seu sí resoldria en poques hores la vacant deixada per Chacón. Tot i que seria una paracaigudista enviada directament pel PSOE, perquè ha desenvolupat la seva carrera política íntegrament a Madrid, el seu nom genera consens. Més que el de Carles Martí. “Va ser número dos per Madrid, és militant del PSC, catalana, catalanista, federalista i ha participat en l’elaboració de les propostes de reforma constitucional”, va defensar Iceta. Batet, però, que ahir va demanar unes hores per pensar-s’ho, no vol aterrar a Catalunya havent-se d’enfrontar a unes primàries, cosa que implica desactivar Martí. Bona part de la direcció considera que no és un bon moment per activar un procés intern d’aquestes característiques. De fet, defensen que sigui el consell nacional qui designi directament la candidata tenint en compte que la situació de repetició dels comicis és excepcional.

El que intenten és evitar un desgast més gran. I és que encara que Batet accepti ser la cap de llista, la següent batalla que caldrà resoldre serà la confecció de la resta de la candidatura. En la reunió extraordinària de la cúpula aquest divendres, Iceta i altres dirigents apostaran per uns retocs mínims, però altres membres de la direcció veuen inevitable que hi hagi canvis, especialment pel que fa a Rodríguez i Zaragoza. L’exsenador Carles Martí, que es va quedar sense acta al Senat, pensa pressionar perquè es “revisi a fons” la llista i ja avisa que només renunciarà a forçar les primàries si es produeix “un acord de principis” amb una hipotètica Batet candidata. També l’exlíder del PSC Pere Navarro va aixecar ahir el dit per reivindicar el lloc de sortida que se li va negar a la llista de Chacón. Sigui com a candidat, sigui com a número dos de Batet.

Efecte dòmino a Ferraz

“Hi ha massa ferides obertes”, admet un destacat dirigent de la cúpula. Moure la fitxa Batet de Madrid a Catalunya no només obliga a resoldre el sudoku de la seu de Nicaragua. Sánchez es garanteix una candidata catalana de la seva estricta confiança -Chacón no ho era- però l’obliga a buscar una nova número dos, respectant l’aposta dels socialistes per la llista cremallera. A més d’haver de cobrir vacants inesperades, com la de la número quatre, Irene Lozano. Renúncies i pugnes pels llocs de sortida marquen la precampanya d’uns socialistes en caiguda lliure. Al PSC hi ha qui té la sensació que el que està fent el partit és “barallar-se per les engrunes”.

stats