L’acord pels pressupostos descol·loca Susana Díaz

Madrid“Si [Mariano] Rajoy acaba aprovant els pressupostos sense el PSOE, serà una humiliació per als socialistes partidaris de l’abstenció”. Així de contundent es mostrava recentment un exmembre de l’equip de Pedro Sánchez, que apostava per votar no a la sessió d’investidura. El president espanyol ho té tot de cara per acabar complint aquest pronòstic. Ja té lligat el suport de Ciutadans i Coalició Canària i dona per fet el del PNB. Ell mateix explicava la setmana passada que tenia “175 vots i mig”, comptant a mitges el diputat de Nova Canàries, Pedro Quevedo, inscrit al PSOE però que es deixa estimar pel PP conscient que el seu pot ser l’aval decisiu en la votació final dels pressupostos, a l’estiu.

El viratge del no capa l’abstenció que ha trencat el principal partit de l’oposició es demostraria innecessari si Rajoy articula una majoria sense els socialistes. Aquest escenari està obligant a prendre posicions al PSOE, immers en un llarg procés congressual que s’ha de tancar al juny, amb l’elecció del nou secretari general. Els tres candidats a liderar el partit estan fent una campanya orientada a desempallegar-se del PP. Inclosa Susana Díaz, que és la candidata que més haurà de suar per desfer-se de la percepció d’haver sigut l’artífex del canvi de postura dels socialistes en el debat d’investidura.

Aquesta necessitat de la candidata oficialista està modificant l’actitud al Congrés del PSOE comandat per la gestora. Han quedat lluny les aproximacions al PP que hi va haver a finals de l’any passat, quan els socialistes van aprovar el sostre de despesa. Ara intentaran tombar amb una esmena a la totalitat els pressupostos de Rajoy, i estan mesurant amb precaució les votacions en què coincideixen amb els populars.

La mateixa candidata fins i tot avisa a Quevedo que no l’hi posarà fàcil per desmarcar-se de la disciplina de vot socialista i facilitar l’aprovació dels comptes. Díaz prova d’evitar així, precisament, aquesta “humiliació”, que podria donar munició en la campanya al seu principal rival, Pedro Sánchez -ell i el seu entorn van defensar sempre que Rajoy podia bastir una alternativa de centredreta, amb Ciutadans com a frontissa.

A principis del mes que ve -el Congrés s’agafa a partir d’avui un descans de tres setmanes que ha de permetre a Rajoy tancar els acords pels pressupostos- hi haurà la primera prova de foc. En una votació que es preveu d’infart -caldrà estar atents a totes les possibles baixes de diputats-, previsiblement els comptes acabaran passant el primer filtre del Congrés gràcies a un triple empat a 175 vots (el de Nova Canàries se sumaria a la majoria un cop tramitades les esmenes parcials, calculen al PP) que tombarà les esmenes a la totalitat. Aleshores Rajoy haurà fet una demostració de força, perquè no només haurà enviat el missatge al PSOE que no els necessita per mantenir-se al poder, sinó que tindrà, a partir d’aquell moment, la capacitat de convocar eleccions anticipades quan vulgui.

Tanmateix, tot fa presagiar que no serà aviat. Amb els comptes aprovats, el president espanyol -poc amic dels cops de timó- tindria marge per seguir maniobrant, si ho desitgés, fins a dos anys més. Però del resultat de les primàries socialistes dependrà que la minoria parlamentària sigui més o menys gestionable per al conservador, que, segons fonts parlamentàries, podria acabar convocant a les urnes amb l’esperança d’assolir una majoria més còmoda si constata una pinça del PSOE amb Podem.

Al mig del camp de batalla, Ciutadans ha revalidat la confiança amb el PP, tocada després dels menyspreus de Rajoy en aspectes de regeneració. Però seguiran burxant amb la reforma constitucional per eliminar aforaments i consagrar la limitació de mandats que el PP, de moment, no vol.