L’Estat certifica que Catalunya aporta més que França a la UE
Les balances de Montoro calculen un saldo negatiu de 859 milions dels catalans amb Brussel·les el 2012
BarcelonaLes balances fiscals del ministeri d’Hisenda relatives al 2012 i presentades el 21 de juliol van ser polèmiques. El Govern va criticar els càlculs liderats per l’economista Ángel de la Fuente perquè reduïen de manera notable el dèficit fiscal de Catalunya respecte a les dades d’un any abans, unes xifres que llavors ja minimitzaven el greuge de la Generalitat en relació a les dades elaborades per la conselleria d’Economia. Tot i això, malgrat que Hisenda faci un càlcul en què només aplica un dels dos mètodes possibles o que ignora els ingressos derivats del turisme i les exportacions per reduir el saldo negatiu de Catalunya, els resultats són igualment contundents i reflecteixen un dèficit fiscal amb l’Estat de 6.203 milions el 2012. El que no ha transcendit tant és que les balances fiscals espanyoles calculen també el saldo fiscal de les comunitats amb la Unió Europea. I, mentre el conjunt de l’Estat rebia 2.349 milions més dels que va aportar, Catalunya patia un dèficit de 859 milions.
Tanmateix, l’autonomia amb un saldo més negatiu, segons el càlcul de De la Fuente, és la Comunitat de Madrid, i era de 1.393 milions. Molt per darrere d’aquesta comunitat i de Catalunya, també perdien recursos cap a la UE el País Basc, el País Valencià, les Illes Balears i -per un marge escàs- Cantàbria i Navarra. La resta tenien un saldo fiscal positiu amb Brussel·les, molt especialment Castella-la Manxa (1.006 milions) i sobretot Andalusia (2.303 milions).
Aquestes dades impliquen que la pertinença a la UE va costar 114 euros a cada català el 2012. Per contra, cada ciutadà espanyol va percebre de mitjana 50 euros provinents de Brussel·les. En termes relatius, el saldo fiscal negatiu de Catalunya amb les institucions comunitàries equival al 0,42% del seu PIB, una quantitat inferior a la que -també segons recull en un altre informe el ministeri d’Hisenda- aporten Holanda (el 0,61% del PIB), Suècia (0,52%), Alemanya (0,51%), Dinamarca (0,5%) o el Regne Unit (0,46%), però superior a la de França (0,4%) o Itàlia (0,35%). De fet, Catalunya aporta, fins i tot, en termes absoluts més que Finlàndia, amb un saldo negatiu de 678 milions.
Part dels arguments contraris a la independència parteixen de la base que Catalunya quedaria fora de la UE i, en conseqüència, deixaria de percebre ajudes a la pagesia. El cert, però, és que tan sols va ingressar per aquest concepte 340,7 milions el 2012, molt per sota de les aportacions fetes pels catalans a la UE i de les ajudes que van rebre els pagesos de Castella i Lleó (905 milions), Castella-la Manxa (1.023 milions) o Andalusia (1.942 milions). D’altra banda, Catalunya va percebre 529 milions dels fons de cohesió i de desenvolupament regional, 164 milions per a la creació d’ocupació i la inclusió social i 46 milions en altres transferències. Per contra, va aportar 1.893 milions a la UE a partir de la participació que té en alguns impostos i taxes pagades a Catalunya.
Tanmateix, aquestes quantitats són moderades en relació amb els càlculs d’anys anteriors o els fets per altres institucions. Les balances fiscals de De la Fuente relatives al 2011 van treure a la llum un saldo fiscal negatiu de Catalunya amb la UE de 1.383 milions, un 61% més que el que ha calculat per a l’any següent. El saldo del 2012, de fet, va ser especialment positiu per al conjunt de l’Estat, ja que la quantitat de recursos percebuts van ser un 78% superiors a les de l’any anterior. Aquest fet també explica que Catalunya se’n veiés beneficiada, no amb un saldo positiu, però sí amb menys diferència entre el que va pagar a Brussel·les i el que va tornar.
El Govern calcula més dèficit
De la mateixa manera, les balances fiscals del conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, disten de les de Montoro. La Generalitat va fer públic que, segons les seves balances, Catalunya havia aportat entre el 2007 i el 2011 uns 1.355 milions anuals més dels que havia rebut, una xifra equivalent al 0,69% del seu PIB. Si això és cert, superaria tots els estats aportadors d’Europa, ja que en aquell període Holanda havia aportat el 0,6% del seu PIB i Alemanya el 0,42%. Espanya, al seu torn, era un receptor net d’una quantitat anual equivalent al 0,21% del PIB.
D’altra banda, la fundació de l’Aliança Lliure Europea -partit en què s’integra ERC- va anar més enllà. El 2014 va publicar un informe segons el qual Catalunya és la comunitat que més paga i menys rep d’Europa. Amb dades del 2011, hauria aportat uns 2.000 milions a la UE, dels quals només haurien tornat 181 milions per diferents vies i fons.
