JxSí preveu crear una Assemblea Constituent

BarcelonaEl pla de xoc social ha sigut el principal focus de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP -un cop els primers van deixar clar que no entrarien a debatre el rol d’Artur Mas com a president de la Generalitat-. Tot i això, una de les potes clau de la proposta que han anat perfilant els equips de les dues candidatures i que Junts pel Sí va concretar ahir per escrit és el disseny del procés constituent català. És el primer cop que es detalla tant la fórmula per elaborar la Constitució catalana i, tot i que encara deixa en suspens molts elements, ja preveu que de les noves eleccions que haurien de tenir lloc en 18 mesos n’hauria de sortir una Assemblea Constituent que assumís totes les competències que ara comparteixen la Generalitat i el govern espanyol i que afecten Catalunya. De la mateixa manera, el sistema electoral pel qual se n’elegirien els integrants es crearia ad hoc per a aquests comicis i estaria detallat en la llei de transitorietat jurídica, que s’aprovaria previsiblement per la majoria absoluta de JxSí i la CUP. Aquest fet els permetria no requerir la majoria qualificada de tres cinquenes parts del Parlament exigida per donar llum verda a una llei electoral.

Sigui com sigui, la primera fase del procés seria un debat ciutadà, com estava previst. Segons la proposta feta pública ahir, els primers dos mesos consistirien en una campanya pedagògica dirigida per la societat civil per explicar què és un procés constituent i altres elements per al debat. Mentrestant, es crearia la Comissió del Procés Constituent, amb representants del Parlament i del Govern, que garantiria la dotació pressupostària per a un procés que hauria de planificar, organitzar i executar. Tindria a les seves mans la calendarització i el disseny concret del procés durant els 16 mesos següents, fins a les eleccions. El debat ciutadà abordaria la qüestió de quin tipus de Constitució cal redactar, quina forma d’estat cal assumir, quines llengües serien oficials, els drets i deures que cal incloure-hi, les fórmules de participació ciutadana, l’organització territorial del nou estat o el paper que hi tindria l’economia.

Un cop acabada aquesta fase, seria el moment d’aprovar la declaració d’independència i, immediatament després, la llei de transitorietat jurídica -que preveuria la vigència a Catalunya de les lleis estatals mentre no hi hagués legislació catalana, amb algunes excepcions, però també el sistema electoral per a les eleccions constituents- i la llei del procés constituent -que n’especificaria les fases i els mecanismes-. Totes dues lleis, però, es podrien unificar en una de sola i, un cop validades, se celebrarien nous comicis.

Sempre segons la proposta feta per Junts pel Sí, la llei de procés constituent hauria de preveure que els representants elegits en aquestes eleccions constituïssin una Assemblea Constituent (AC) -el programa electoral de JxSí es referia a un Parlament constituent-, que seria el mecanisme central pel qual “el poble de Catalunya” elaboraria la seva Constitució. L’AC assumiria totes les tasques pròpies d’una cambra sobirana, com la funció legislativa en exclusiva de la República Catalana, totes les atribucions del Parlament i de les Corts en el territori de Catalunya o l’elecció del president del govern provisional de la República Catalana -que exerciria també de cap d’estat, mentre la carta magna no acoti la forma de govern definitiva-. Les seves decisions serien d’obligat compliment.

Tanmateix, l’objectiu central de l’AC seria l’aprovació de la Constitució catalana. Per fer-la, nomenaria una comissió redactora, formada per representants dels diversos grups polítics en proporció amb el seu pes electoral. La Constitució hauria de tenir en compte les conclusions de la fase deliberativa ciutadana i respectar els mandats i recomanacions fixats per la ciutadania i les associacions en un fòrum social constituent -que, com l’AC, haurà de respectar la paritat de gènere- i, a partir d’això, fer una proposta de redactat de la nova Constitució. El text resultant encara seria debatut i votat de nou a l’AC, i després encara hauria de ser validat en forma de referèndum per la ciutadania.

Aquesta segona fase, segons JxSí, hauria de durar entre sis i dotze mesos, i llavors es constituirien les institucions definitives de la nova República i es durien a terme les primeres eleccions ordinàries.