JxSí i la CUP topen pels tempos de la desconnexió

El Parlament admet a tràmit la moció per ratificar el 9-N però deixa en mans dels diputats decidir si es vota

La diputada de la CUP Anna Gabriel va participar en la reunió de la mesa que va admetre a tràmit la moció. A la sortida, va defensar el text del seu grup.
Gerard Pruna / Laia Vicens
30/03/2016
4 min

BarcelonaEn quin moment s’ha de prémer el botó vermell de l’enfrontament amb l’Estat? Junts pel Sí i la CUP van evidenciar que tenen dues respostes diferents a aquesta pregunta. Després d’una setmana intercanviant opinions sobre si la moció de l’esquerra anticapitalista que demana revalidar la declaració de ruptura i desafiar obertament la suspensió decretada pel Tribunal Constitucional (TC) és oportuna -amb dards especialment enverinats des de les files de CDC-, la mesa del Parlament va admetre ahir a tràmit la iniciativa amb l’únic vot favorable dels quatre representants de JxSí. El tràmit, però, va sortir de la mesa amb una condició: cal modificar el redactat abans del ple de la setmana que ve, quan els 135 diputats votaran sobre si la moció de la CUP es manté a l’ordre del dia o decau.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La clau de volta del debat és la resolució del TC que suspenia la declaració de ruptura. El tribunal, que encara ha de dictar sentència, va avisar aleshores que la mesa “té el deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió mentre aquesta duri”. Per això el vicepresident primer del Parlament, Lluís Corominas, va admetre que, amb el redactat actual, la moció podria comportar conseqüències legals per a la cambra i va instar la CUP a modificar-la. No va tenir gaire èxit. La diputada anticapitalista Anna Gabriel responia al cap d’uns minuts des dels passadissos del Parlament: “No hi canviarem ni una coma”. Unes paraules que van caure com una galleda d’aigua freda a la reunió que en aquells moments mantenien els diputats de Junts pel Sí, que, tanmateix, confien arribar a un acord amb la CUP abans de dimarts, quan previsiblement la mesa haurà de tornar a posicionar-se sobre la moció.

Una moció per respondre a l’Estat

S’obre així una setmana de negociacions que ahir van començar amb les posicions allunyades. “Si la declaració del 9-N queda en paper mullat que ens avisin, perquè els nostres càrrecs electes estan donant la cara i enfrontant-se a procediments judicials”, va avisar Gabriel, molt contundent. La diputada feia referència a “l’ofensiva judicial” contra el procés de l’Estat, que en els últims dies ha imputat el regidor de Capgirem Vic Joan Coma per un delicte de sedició i ha citat judicialment l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, per mantenir l’estelada a l’Ajuntament en dies d’eleccions.

Altres veus de la CUP, però, demanen “esperar” i veure si JxSí presenta esmenes al redactat per, si es donés el cas, “parlar” de possibles canvis. I és que, segons va argumentar el diputat cupaire Albert Botran unes hores després, la moció presentada persegueix dos objectius: “concretar” el desplegament de la declaració de ruptura del 9-N -tant pel que fa als pressupostos com al calendari- i revifar la “mobilització i la fermesa independentista” davant l’embat judicial de l’Estat. Botran va argumentar que la moció és “coherent i oportuna”. Refermant el compromís de ruptura del 9-N, els cupaires volen traslladar el missatge que els independentistes “van a l’una” i que “sense desobediència no hi ha independència”.

Amb aquestes declaracions, Botran replicava a les crítiques de la portaveu del Govern, Neus Munté, que havia lamentat “l’excessiva gesticulació” de la CUP i havia refusat que l’executiu hagi de passar “una revàlida cada 15 dies” davant dels seus socis parlamentaris. Munté posava veu al malestar existent a Junts pel Sí, que en privat atribueix la moció a la necessitat de l’esquerra anticapitalista de marcar perfil abans de l’assemblea del 22 de maig i d’abordar directament el debat dels pressupostos. En el cas que el ple voti la moció, caldrà veure quin és el posicionament dels diputats de JxSí. Ahir la portaveu, Marta Rovira, va reiterar el compromís del seu grup amb la resolució del 9-N, però ja hi ha veus dins la coalició que dubten si s’ha de votar a favor de la moció si no hi ha canvis, i critiquen que es promogui la “prevaricació” demanant que l’executiu català desatengui els requeriments de l’Audiència Nacional relacionats amb els ajuntaments que han aprovat mocions de suport a la resolució rupturista.

Ciutadans i PP atien el TC

Més enllà de les discrepàncies entre JxSí i la CUP, també l’oposició promet posar entrebancs a la moció de la CUP. Mentre el PSC i Catalunya Sí que es Pot criticaven que els grups independentistes traslladin al Parlament les seves “discrepàncies”, el portaveu de C’s, Carlos Carrizosa, avisava que l’admissió a tràmit de la moció -que avui publicarà el Butlletí Oficial del Parlament - dóna marge al TC per actuar d’ofici i obrir un incident d’execució. També el portaveu del PP, Enric Millo, veu espai per al recurs a l’alt tribunal i, després d’acusar els representants de JxSí a la mesa de desatendre les seves funcions en passar la responsabilitat al ple, ja va avançar que demanarà a la mesa que reconsideri la seva posició en la pròxima reunió.

La ponència de la llei de règim jurídic, en marxa

Tira endavant el tràmit de les tres lleis de ruptura. Si la setmana passada es va crear la ponència redactora de la llei de l’administració tributària, ahir la comissió de governació, administracions públiques i habitatge del Parlament va nomenar els ponents que redactaran la llei del règim jurídic català, coneguda com la llei de transitorietat jurídica, que és la que ha de regular el pas de la legalitat autonòmica a una eventual legalitat republicana. En aquest cas, per part de Junts pel Sí hi participaran Lluís Corominas i Marta Rovira, mentre que els representants de la CUP seran Gabriela Serra i Benet Salellas. El PSC, Ciutadans i el PP ja van anunciar que no participarien en les ponències redactores, i Catalunya Sí que es Pot només s’implicarà en la discussió si l’Estat no impedeix el tràmit i els tres textos es debaten al Parlament. La tercera i última ponència redactora -la de la llei de protecció social- es nomenarà demà mateix.

stats