JxSí i la CUP negocien com apel·lar a la desobediència

BarcelonaLa batalla pels matisos sovint acaba enverinant les negociacions en política. I és, de fet, en aquest terreny en el qual es mouen bàsicament les converses entre JxSí i la CUP per enllestir la declaració solemne amb què volen iniciar la nova legislatura -el mateix dia de la constitució del Parlament-, per anunciar l’inici del procés cap a la independència i convidar l’Estat i la comunitat internacional a negociar-lo. La CUP va apostar en la seva conferència política de fa una setmana per un redactat que explicités la il·legitimitat del Tribunal Constitucional (TC) i la voluntat de desobeir les seves sentències i suspensions. Malgrat tot, des de JxSí prefereixen expressar-ho en positiu, cosa que passa per refermar l’obediència estricta al Parlament, per sobre de les institucions espanyoles. Aquests dies, per tant, se succeeixen les negociacions per adaptar les postures i plasmar-les en un text que satisfaci les dues candidatures, però la voluntat d’entesa prima en les converses.

“La idea bàsica no és demanar als ciutadans que desacatin una norma, sinó que acatin les que emanen d’un Parlament legítim com el català”, va defensar el coordinador general de CDC i diputat electe de JxSí, Josep Rull, dimecres al 3/24. Des d’ERC ho veuen igual, i el seu president, Oriol Junqueras, va avisar dijous a TV3 que “no hi haurà una desobediència de res sinó obediència a un nou marc legal”. “Si diem que hi haurà desobediència fem el joc als que ens volen situar fora del marc normatiu”, va insistir. “No tinc cap problema a dir que en alguns moments estem fent desobediència, però expliquem-ho en positiu”, va demanar també dijous a La Xarxa la secretària general d’ERC, Marta Rovira.

Diferències en l’accent

En tot cas, fonts coneixedores de la negociació apunten que avança positivament, ja que les posicions no estan enrocades. Així, el cap de llista de la CUP per Girona i diputat electe, Benet Salellas, ja va afirmar ahir a TV3 que l’obediència dels diputats i càrrecs catalans ha de respondre “exclusivament als mandats que emanin de les institucions catalanes”. Va reconèixer igualment la diferència en l’accent que hi posa cada força: “D’actes que nosaltres en diem de ruptura, d’altres en diran de desconnexió o de transició”. Salellas, però, no hi veu problemes de fons si s’expressa la “voluntat inequívoca d’obeir només la legalitat catalana”. Una voluntat, de fet, que ja apunten, va afirmar, les declaracions de Rull o del mateix Artur Mas, quan van obrir la porta a desacatar una eventual inhabilitació arran del judici per organitzar el 9-N.

El diputat de la CUP va confirmar que ja estan treballant sobre documents -el ple ha de ser el dia 26, com a molt tard- i fonts de JxSí coincideixen que “hi ha avenços en el text inicial i en els acords globals”. Ara bé, ¿per què és rellevant el matís entre la desobediència al TC o l’obediència estricta al Parlament? La coalició liderada per Raül Romeva té clar que no podrà proclamar la independència sense desobeir l’alt tribunal, però vol ajornar el xoc frontal i fer-lo menys sorollós per donar temps a afinar les estructures d’estat abans que l’Estat actuï per frenar transferències o fins i tot intentant suspendre l’autonomia o membres del Govern. L’estratègia d’inici passaria per introduir en noves lleis el contingut d’altres de suspeses. El contingut del decret de pobresa, per exemple, ja es va incloure en la reforma del codi de consum -que també ha estat suspesa-. La CUP, per contra, vol claredat per garantir la “irreversibilitat” del procés.