Una trentena de jutges defensa que la consulta cap en la Constitució vigent
Magistrats catalans d'audiències provincials i jutges de primera instància afirmen que la legislació internacional avala el dret de Catalunya a decidir la seva relació amb Espanya
BarcelonaUna trentena de jutges i magistrats catalans han signat un manifest de defensa del dret a decidir de Catalunya. Segons aquests juristes, la condició indubtable de Catalunya com a nació avala el seu dret a decidir la relació amb la resta de l'Estat. De fet, segons ells, l'exercici del dret a decidir cap dins de la Constitució espanyola vigent, això sí, interpretada segons la legislació internacional i des d'una "perspectiva dinàmica i viva, no sacramental". En el manifest, es recorda que els catalans han decidit almenys en tres ocasions recents la seva relació amb l'Estat, l'última en l'Estatut del 2006, escapçat pel Tribunal Constitucional en una sentència, el 2010, que ha desembocat en l'actual contenciós polític.
El manifest, de dues pàgines i mitja, s'estava preparant des de mitjans de gener i serà enviat als partits polítics, Govern i Parlament, així com als 756 jutges i magistrats de tot el país, i es preveu que al voltant d'un centenar hi signin a favor. Els 34 signants pertanyen a diverses associacions de jutges i alguns d'ells no estan adscrits a cap. Tot i així, és el primer cop que alts funcionaris de l'Estat, com són els jutges, signen un manifest que defensa la legalitat del dret a decidir.
Entre els signants del manifest hi ha els magistrats de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal, Josep Niubó, Joan Francesc Uría, Juli Solaz, Carmen Sánchez-Albornoz o Montserrat Comas d'Argemir. Dels jutges d'instrucció de Barcelona destaquen Josep Maria Miquel Porres, Míriam de Rosa Palacio o Josep Maria Pijuan, recentment jubilat.
Segons l'escrit, la qüestió clau del debat passa per acceptar o no la realitat nacional de Catalunya, i, per tant, la seva "plena sobirania per decidir el seu futur". A continuació, asseguren que existeix un fet que "no admet discussió: Catalunya és una nació", per la seva història, cultura, llengua pròpia i una "reiterada i perseverant voluntat de ser reconeguda com a societat diferenciada, compatible amb el seu caràcter plenament integrador".
La realitat nacional de Catalunya "rau en la base de la Constitució del 1978" i en els Estatuts del 1979 i 2006. Segons ells, si el reconeixement nacional no va ser més explícit en el seu moment va ser pel model de transició de la dictadura a la democràcia i el "perill d'involució o amenaça autoritària, confirmat l'any 1981" amb el cop d'estat del 23-F. A més, recorden que l'Estatut del 2006 va ser "manifestament desvirtuat" pel TC en "aspectes essencials d'identitat nacional i autogovern".
El principi democràtic
La indiscutible condició de nació de Catalunya "comporta indefectiblement el reconeixement del seu dret a decidir". Defensen que el principi democràtic impregna l'ordenament jurídic internacional i de la Unió Europea i, per tant, la negació del dret a decidir "només es pot entendre i sostenir per un criteri estrictament ideològic i polític de negar la realitat nacional de Catalunya".
Pels jutges, les massives manifestacions del 2010, 2012 i 2013, les enquestes publicades i els pronunciaments de partits, sindicats i entitats socials evidencien que "gran part de la societat catalana vol tornar a decidir la seva articulació amb l'estat espanyol, i fer-ho contemplant totes les opcions, inclosa la independència".
Pels signants del manifest, el dret a decidir es pot exercir en el marc constitucional actual, i recorden que el text del 1978 es basa en els principis de llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític. "En tot cas, tota Constitució ha de permetre un procés continu de discussió i evolució i la consegüent acceptació de qualsevol projecte legítim de modificació de l'ordre constitucional", asseguren.
A continuació, el text detalla alguns articles de la Constitució que emparen els drets i les llibertats polítiques, així com la celebració de referèndums. A més, recorden que "els preceptes de la Constitució relatius als drets fonamentals i a les llibertats s'han d'interpretar segons la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals ratificats per l'estat espanyol". Així, cita l'article 21 de la Declaració Universal, que defensa que "la voluntat del poble és la base de l'autoritat del poder públic", així com el dret a l'autodeterminació recollit al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals.
El dret a l'autodeterminació, interpreten els jutges, segons els criteris més recents i relacionats amb el cas del Canadà i Quebec, "no es limita només als pobles governats o sotmesos per potències estrangeres, sinó que s'estén a aquells pobles que, tot i estar integrats en un estat democràtic, pateixen una limitació del seu dret a l'autogovern". Per tot això, conclouen que "en el marc constitucional actual, interpretat a la llum de la normativa internacional i dels principis i drets fonamentals que la inspiren, és viable el legítim exercici del dret a la consulta que reclama de forma majoritària la societat catalana".
