Juristes versus polítics
El Procés viu una tensió interna entre dues visions. En un extrem se situen els juristes, encaparrats a aplicar la fórmula de Torcuato Fernández Miranda per enterrar el franquisme: “De la llei a la llei, passant per la llei”. Ells són els autors de la llei de transitorietat i de la teoria que és viable passar d’un marc legal a un altre sense grans trasbalsos: només cal que tot estigui previst i no hi hagi buits legals. A l’altre extrem trobem els polítics, que desconfien del que consideren wishful thinking i creuen que al final no estem parlant de lleis sinó de política, i que per tant cal aplicar el seu receptari. Aquest és el nucli del debat que hi ha a l’independentisme sobre si és millor guardar la llei de transitorietat en un calaix i jugar ara la carta només del referèndum. L’objectiu seria atreure els comuns i plantejar el xoc amb l’Estat en un terreny més propici a nivell internacional davant les acusacions de colpisme que arribaran de Madrid. Es tracta, sabent que la batalla mediàtica serà desigual, d’almenys intentar imposar els termes del relat.
