Les tres lleis de la desconnexió inicien el trajecte al Parlament
Junts pel Sí i la CUP varien el nom previst de les normatives per mirar d’evitar la impugnació estatal
BarcelonaEl cinquè punt de la declaració de ruptura aprovada al Parlament el 9-N estipulava que les tres lleis de la desconnexió -procés constituent, seguretat social catalana i Hisenda pròpia- s’havien de començar a tramitar en el termini de 30 dies. El tortuós camí de la investidura ha anat allargant el calendari, però finalment Junts pel Sí i la CUP, 24 dies després de la investidura de Carles Puigdemont com a president, van registrar ahir la sol·licitud de creació de les ponències conjuntes de les tres lleis més importants de la legislatura. Un gest rellevant en la mesura que aquestes normes emanen d’una declaració suspesa pel Tribunal Constitucional (TC).
Una de les novetats de l’entrada al registre de la creació de la ponència conjunta és el canvi de nom de les tres lleis, i el fet que una de les previstes hagi caigut. El text que regirà la seguretat social passa a anomenar-se “llei integral de protecció social catalana”, mentre que la d’Hisenda pròpia es converteix en “llei de l’administració tributària catalana”. La de procés constituent, en canvi, queda directament a la banqueta i s’abordarà més endavant. Per ara, queda substituïda per la de “règim jurídic català”, el nou nom que rep la norma de transitorietat jurídica. Aquests canvis obeeixen a la voluntat de mirar d’evitar la impugnació de l’Estat, que ja ha avisat que no en deixarà passar ni una.
El paquet legislatiu, segons les previsions dels independentistes, s’hauria d’aprovar cap al final de la legislatura. “Són els pilars institucionals perquè la República Catalana pugui existir -va destacar Benet Salellas, diputat de la CUP-. No volem funcionar amb apriorismes. La ponència conjunta permet que tots els grups parlamentaris partim de zero”. El fet que tot el camí cap a la independència es legisli des del Parlament treu importància al paper del Govern. Una estratègia buscada per allunyar el punt de mira del TC del president i els consellers. A més, l’opció triada de constituir una ponència oberta a tots els grups en lloc de registrar directament una proposta de llei firmada per Junts pel Sí i la CUP també difumina responsabilitats.
Formalment, la llei de protecció social dependrà de la comissió de Treball, mentre que la d’administració tributària penjarà de la comissió d’Economia. La norma de règim jurídic dependrà de Governació. “A partir d’aquí, si l’Estat vol eliminar la capacitat legislativa del Parlament, serà un atac frontal a les institucions democràtiques catalanes”, va reflexionar Salellas, que va avisar que respondrien “amb una resposta de la mateixa magnitud”.
Les institucions espanyoles segueixen tots els passos del procés, i la primera traducció pràctica va ser l’avís a Carme Forcadell, presidenta de la cambra, arran de la posada en marxa de la comissió del procés constituent. Puigdemont va garantir ahir que la feina de l’organisme seguirà en la línia de tenir preparats en 18 mesos tot el que sigui necessari per disposar d’un estat independent. “Per fer això, la democràcia no té cap altra fórmula que tirar-ho endavant a través del Parlament”, va indicar el president, que també va ironitzar amb la situació política a l’Estat. “Espanya no sap com gestionar la complexitat política”, va deixar anar el dirigent de Convergència en la seva primera sessió de control com a president català.
L’inici del tràmit parlamentari va generar crítiques immediates de l’oposició. El més contundent en les formes, com és habitual, va ser Xavier García Albiol, cap de files del PP al Parlament, que ràpidament va instar el govern espanyol a paralitzar el tràmit de les lleis. Fernando de Páramo, portaveu adjunt de Ciutadans, va vincular la situació a Catalunya amb l’espanyola, on tot just comencen les negociacions entre Pedro Sánchez i la resta de dirigents per mirar de bastir una alternativa a Mariano Rajoy. “La inestabilitat beneficia als que volen la ruptura”, va reflexionar De Páramo. Joan Coscubiela, portaveu de Catalunya Sí que es Pot (CSQEP), va jutjar com un “tripijoc” l’entrada a registre de les lleis. El PSC, en una línia similar, va considerar “pueril” la iniciativa.
Llum verda a la pròrroga
Tanmateix, la sintonia mostrada a la tarda per Junts pel Sí i la CUP venia prologada el matí pel suport de cinc diputats de l’esquerra anticapitalista a la pròrroga pressupostària -els altres quatre es van abstenir i el que queda està vacant, ja que cal nomenar encara un substitut d’un dels diputats que van dimitir-. El gest, però, no garanteix ni de bon tros l’aval als pressupostos que elabori el vicepresident i conseller d’Economia i Finances, Oriol Junqueras, i la cupaire Eulàlia Reguant va reclamar esforços per reduir la despesa del deute per augmentar la inversió social, com també preveu la resolució del 9-N. La resta de partits s’hi van oposar, ja que van considerar la pròrroga com un “xec en blanc” per al Govern.
