CUP i JxSí accepten la tramitació de la llei d'acompanyament dels pressupostos

Les esmenes de C's, PSC, PP i CSQP han quedat rebutjades per 61 vots a favor, 64 en contra i 8 abstencions

Oriol Junqueras, durant el debat de totalitat de la llei d'acompanyament
Aleix Moldes
21/12/2016
6 min

BarcelonaLa llei de mesures fiscals i financeres ha superat aquest dimecres el tràmit del debat de totalitat, un dia després que ho fessin els pressupostos del 2017. El pacte entre Junts pel Sí i la CUP ha tornat a fer-ho possible malgrat que l'anomenada llei d'acompanyament no preveu la modificació de cap dels grans impostos directes que reclamaven els anticapitalistes. Per 61 vots a favor, 64 en contra i 8 abstencions han quedat rebutjades les esmenes a la totalitat presentades per CSQP, PP, PSC i C's.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha reivindicat la "progressivitat" que el seu departament ha introduït en les reformes fiscals que s'han inclòs en la llei. "Volem destacar la ingent tasca d'innovació per a noves mesures tributàries, per tal que no només incrementin la capacitat de despesa sinó que facin possible un sistema fiscal més just i progressiu", ha subratllat Junqueras des de l'hemicicle del Parlament. La llei incorpora 194 articles, els més destacats dels quals fan referència als impostos que la Generalitat ha decidit crear i modificar. "Ens hem volgut moure en un marc de quatre punts cardinals: La lluita contra el frau fiscal, la progressivitat fiscal, les externalitats negatives i la recuperació dels impostos anul·lats pel Tribunal Constitucional".

En total, si la llei s'aprova tal com està plantejada aportarà 110 milions en nous impostos durant el 2017, entre els quals dos de nous: un sobre les begudes amb excés de sucre i un altre sobre el risc dels elements radiotòxics que generen les centrals nuclears. Precisament les "externalitats negatives" sobre el medi ambient i la salut de les persones és, a més de la progressivitat, l'altre gran atribut que Junqueras ha assegurat que incorporen els nous tributs.

Com ja va fer durant del debat dels pressupostos, Junqueras ha carregat contra el govern espanyol també en matèria de fiscalitat. "El govern de la Generalitat segueix sense disposar del poder i dels instruments de política econòmica que li permetrien fer front al conjunt de les necessitats de la societat. I, sovint, es veu afectat per les decisions discriminatòries i arbitràries de l’Estat", ha criticat en relació amb els objectius de dèficit i l'anul·lació de nombrosos impostos de la Generalitat en els darrers anys per part del Tribunal Constitucional a instàncies de l'executiu estatal.

La CUP critica que el Govern "continuï beneficiant els privilegis del 4%"

Benet Salellas ha començat la intervenció celebrant algunes "passes interessants" de la llei d’acompanyament dels pressupostos, com la derogació de la llei d’estabilitat pressupostària o la intenció del Govern de recuperar el control públic d’Aigües Ter-Llobregat, en cas que el Tribunal Suprem acabi anul·lant l’adjudicació a Acciona. Però la llei no satisfà la CUP. "No assumeix el moment polític del país. Vostès són excessivament continuistes del model Mas", ha criticat el diputat 'cupaire'. "Al final, és evident que el projecte no incorpora la gran majoria de les nostres demandes", ha subratllat.

La CUP veu en els pressupostos i la llei de mesures fiscals i financeres el manteniment dels privilegis dels grans capitals i les rendes altes. "Als privilegiats del 4% els continuen protegint amb la llei d’acompanyament", ha lamentat Salellas, que ha regalat a Junqueras el llibre de Zygmunt Bauman 'La riquesa d’uns quants beneficia tothom?'. Durant el tràmit parlamentari, la CUP no renuncia a "blindar l’educació i la sanitat, a reduir la gestió privada dels serveis i a rebaixar un 19% els salaris dels alts càrrecs del Govern". La renda garantida de ciutadania és una de les que els anticapitalistes pretenen impulsar abans de decidir si aproven o no els comptes.

C’s pronostica l’anul·lació de la majoria dels nous impostos

El Govern podrà disposar de 220 milions d’euros més el 2017 com a conseqüència de la revisió a l’alça dels objectius de dèficit. Un marge que tal com va avançar l’ARA l’executiu no té previst esgotar davant la possibilitat que el TC acabi anul·lant algun dels nous impostos. El portaveu econòmic de C’s, Antonio Espinosa, ja ha donat per feta la suspensió de la majoria d’aquests impostos. Segons ell, l’impost sobre els pisos buits -per la col·lisió amb la sobretaxa de l’IBI dels ajuntaments- el de les begudes ensucrades -perquè només afecta les begudes i no la resta d’aliments que contenen sucre-, el d’establiments comercials -perquè torna a gravar la contaminació dels vehicles com ja fa l’Estat- i el d’elements radiotòxics -perquè regula "el mateix" que l’anul·lat impost sobre les nuclears- acabaran restant la major part dels recursos addicionals que preveuen els pressupostos.

El PSC i CSQP critiquen l’absència d’una reforma fiscal profunda

El context actual mereixeria segons PSC i CSQP una "reforma fiscal" contundent, que el Govern "s’ha negat" a impulsar amb la llei d’acompanyament. "Aquesta és una llei d’engrunes i de postureig", ha criticat el diputat del PSC Rafael Bruguera. En la seva opinió, "no hi ha voluntat política per aplicar el marge fiscal que té la Generalitat". Per la seva banda, Marta Ribas (CSQP) ha criticat la manca de voluntat del Govern per fer servir tot el marge fiscal de què disposa amb l’objectiu d’incidir sobre la "situació d’emergència" que viu el país. "En un moment com l’actual, plantejar una proposta fiscal per ingressar 109 milions extres quan podrien fer-ne una per ingressar-ne 1.000 milions és políticament reprovable i socialment injustificable", ha explicat Ribas.

"Deixi de queixar-se de tenir poques competències o poc marge quan el que té no el fa servir", ha insistit. Socialistes i ‘comuns’ reclamen l’increment del tram autonòmic de l’IRPF per a les rendes més altes, i la pujada dels tipus de l’impost de patrimoni i del de successions i donacions.

El PP, partidari d'abaixar impostos

El PP, com també han fet C’s, PSC i CSQP, ha presentat una esmena a la totalitat. Els portaveus dels quatre grups han criticat "la manca de voluntat de diàleg del Govern", que ha centrat tots els esforços a convèncer la CUP. A diferència dels partits d’esquerres de l’hemicicle, els populars no voten contra la tramitació de la llei de mesures fiscals i financeres perquè no s’apugin els impostos a les rendes altes, sinó perquè considera que els catalans paguen "massa" impostos. "El Govern és partidari de fer impostos a dojo", ha lamentat el portaveu adjunt, Santi Rodríguez. Els dos nous impostos propis -afegits als que s’han anat creant des del 2012, alguns amb el suport del PP- converteixen Catalunya en el territori de l’Estat amb més tributs. "I nosaltres en això discrepem", ha assenyalat. Els populars voldrien eliminar, entre d'altres, els impostos de successions i de patrimoni.

En el torn de rèplica, Junqueras ha ironitzat sobre la gran diferència entre les crítiques que ha rebut: "Tal com va passar ahir, per una banda se’ns diu que tenim uns impostos molt baixos i per una altra que els tenim altíssims". El vicepresident del Govern ha diferenciat entre els tipus impositius, que ha reconegut que són "alts" en la recaptació efectiva. "Tenim uns tipus relativament elevats en comparació amb el nostre entorn, però una recaptació efectiva menor pel frau fiscal, les elusions fiscals i el complex entramat de deduccions fiscals que fan que bona part d’aquells que podrien pagar impostos se’ls estalviïn".

Noves mesures fiscals

En l’IRPF no es toquen els gravàmens i la modificació se centra en l’eliminació d’algunes deduccions per habitatge a les rendes de més de 30.000 euros anuals. Unes 250.000 persones es veuran afectades per aquesta mesura, que els impedirà accedir a una deducció d’un 1,5% addicional en la declaració de la renda.

Els impostos nous de trinca seran bàsicament dos, relacionats amb el medi ambient i la salut. Per superar l’anul·lació del Tribunal Constitucional de l’impost de la producció d’energia elèctrica en les centrals nuclears, l’executiu ha ideat un nou tribut que gravarà les externalitats d’aquesta energia, en concret el risc dels elements radiotòxics que generen les centrals nuclears. L’altra novetat és l’impost que CiU i ERC van pactar el 2013 sobre les begudes ensucrades. Aleshores es va retirar, però ara sí que forma part de la proposta del Govern per gravar les begudes que tinguin més de 5 grams de sucre per cada 100 mil·lilitres.

A més, es modifica l’impost als grans establiments comercials perquè, en lloc de pagar pels metres quadrats, els establiments pagaran 18 cèntims per cada vehicle privat que s’hi desplaci si superen els 27.000 anuals. Hauran de pagar el nou tribut els establiments de més de 2.500 metres quadrats que s’ubiquin a les ciutats i els de més de 1.300 metres quadrats que siguin fora de la trama urbana. Els mercats municipals en queden exempts.

L’anomenada taxa turística és una altra de les que acabaran sent modificades. L’objectiu, segons l’executiu, és regular el creixement dels pisos turístics, sobretot a Barcelona. Per això s’ampliarà el gravamen fins als 2,25 euros per pernoctació a la ciutat comtal pel que fa a aquests apartaments. "Són els que generen més pressió i comporten menys ocupació", ha recordat Junqueras. Els creuers també es veuran afectats pels increments impositius. El canvi que s’introdueix grava les parades de menys de 12 hores, que, fins ara, estaven excloses de la regulació. L’empresa responsable haurà de pagar 0,65 euros per creuerista (i 2,25 si s’hi estan més de 12 hores). Pel que fa a l’impost sobre els pisos buits, s’exclou els petits tenidors (menys de 350 metres quadrats) "per millorar la gestió". Aquest canvi genera una pèrdua d’ingressos de 300.000 euros.

Tot i que serà en l’impost sobre els béns improductius de les empreses en què el Govern pretén fer el canvi més gran per gravar les grans fortunes, la llei d’acompanyament no s’oblida del tot d’aquest segment de la població. S'apuja del 10% a l’11% el tipus a aplicar en la venda dels immobles de més d’1 milió d’euros, a l’estil del que han fet altres comunitats com Andalusia, Astúries, les Illes Balears i l’Aragó. A més, la compravenda d’or i d’aeronaus, entre d’altres, passa a gravar-se del 4% al 5%.

stats