Junqueras i la CUP veuen marge per negociar un sí als pressupostos
JxSí es fixa en l’exemple de Barcelona per aspirar al vot dels anticapitalistes després de molt discutir
BarcelonaAmb la sala de ball en forma de projecte de pressupostos ja disposada, la dansa de la negociació política està a punt de començar. Ara bé, les primeres notes no començaran a sonar formalment fins al 8 de juny, data del debat a la totalitat, i fins llavors el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, buscarà parella. Gairebé tots els grups ja li han negat el ball amb els seus anuncis d’esmena a la totalitat, així que, tal com estava previst, només li queda la CUP per festejar, a l’espera que, com a mínim, li doni l’oportunitat de seduir-la entre compassos i esmenes fins a la votació definitiva de finals de juliol. Els anticapitalistes vénen d’una assemblea en què les bases van reclamar “deslliurar-se” de l’acord d’estabilitat amb Junts pel Sí, cosa que els fa més difícils d’encisar. Tot i això, la primera reacció no ha sigut ni de bon tros una negativa. Malgrat que escàs, pretendent i pretès veuen marge per a l’entesa.
Què reclama la CUP?
Vol incloure-hi les taxes anul·lades pel TC i revertir les retallades
Fins ahir al matí no va arribar la reacció de la CUP als pressupostos, quan la diputada Eulàlia Reguant va admetre a TV3 que els comptes de Junqueras “són millors que els del 2015” -“No era gaire difícil”, va matisar-. El missatge, tot i que conciliador, també incloïa advertències perquè, segons els cupaires, els pressupostos no són “clarament de ruptura ni d’inflexió” com demanaven. Pel que fa a les línies vermelles, Reguant va reclamar uns comptes “desobedients”, cosa que vol dir que incloguin els impostos anul·lats pel Tribunal Constitucional -l’impost a les nuclears i a la banca- i que desobeeixin el topall de dèficit del 0,7 fixat per l’Estat i assumit pel Govern. En matèria tributària, Reguant va demanar modificacions en l’IRPF per assolir un sistema fiscal “més progressiu i redistributiu”, amb la creació d’un nou tram per a rendes de 60.000 a 90.000 euros i l’augment dels tipus a les rendes altes per reduir-lo a les més baixes.
A més, els anticapitalistes volen recuperar l’ajuda de 1.800 euros a les escoles bressol i no tancar línies de P3 públiques en benefici de les concertades per fer efectiva la “recuperació de drets”, i revertir retallades i privatitzacions. La CUP, va dir Reguant, “no prorrogarà l’autonomia”. “Si la legislatura és per a la ruptura, els números també”, va sentenciar.
Tota la CUP ho veu igual?
L’assemblea de diumenge va tornar a evidenciar la fractura interna
Les dues ànimes de la CUP tornaran a evidenciar les discrepàncies, segons fonts dels diferents sectors. La disparitat d’opinions es va posar de manifest en l’assemblea de diumenge, en què es va imposar el sector més refractari al pacte. Quant als pressupostos, es van sentir veus que reclamaven “voluntat” d’entesa i d’altres que rebutjaven votar uns comptes “neoliberals” i “retalladors”. Les assemblees territorials debatran avui i demà quina posició concreta cal prendre, una postura que es ratificarà en el consell polític de dissabte, quan intentarà consensuar una posició única.
Junqueras pot negociar?
Converses més madures del que sembla per acostar la CUP i CDC
“Es pot parlar de tot”. Amb aquesta rotunditat s’expressen veus pròximes a Junqueras, que afirmen que “hi ha contactes cada dia”. Cap exigència de la CUP genera un rebuig frontal al vicepresident, per bé que al departament afirmen que “pintar és fàcil”. Això significa que preveure impostos que no es poden recaptar o dèficits que no es poden finançar pot fer que, al final, algunes despeses no es puguin pagar. On veu més marge és en matèria tributària, i és que ERC i la CUP defensen una reforma de l’IRPF similar. Aquí, però, poden xocar amb CDC. El secretari general del departament, Josep Maria Jové -que ja va jugar un paper clau i discret en la negociació de la investidura-, fa de mitjancer entre els dos fronts, amb el secretari del Govern, Joan Vidal, i el president de JxSí, Jordi Turull, per la part convergent. A la coalició confien que, com a Barcelona amb els comptes d’Ada Colau, la CUP acabi votant els pressupostos després de molt gesticular.
Com influeix el 26-J?
Una pugna en campanya que no afavoreix el clima negociador
L’equip de Junqueras lamenta la coincidència de dates entre la negociació i la campanya del 26-J. El debat a la totalitat serà, de fet, el dia abans de la primera enganxada de cartells. Al departament temen que la tònica del candidat de CDC, Francesc Homs, de carregar contra ERC i la CUP dificulti l’entesa o que els anticapitalistes -tot i no participar en els comicis- s’acomplexin pel discurs contra Convergència d’En Comú Podem. ERC, a més, vol disputar vot a aquesta formació i, per tant, necessita reforçar el flanc esquerre.
Hi ha risc d’eleccions?
ERC i cupaires neguen cap lligam entre pressupostos i legislatura
Junqueras rebutja de ple un avançament electoral si no s’aproven pressupostos. “Si no n’hi ha, tot serà més difícil”, afirma el seu entorn, en relació a les dificultats socials i les estructures d’estat, però igualment aspira a mantenir el full de ruta amb pròrroga. Es votin o no els del 2016, de fet, Junqueras presentarà a la tardor els del 2017. A CDC, en canvi, sí que hi ha veus que preveuen eleccions passat l’estiu si no s’aproven.
La CUP, per la seva banda, sempre ha desvinculat els comptes del pacte d’estabilitat. “Serà millor tenir pressupostos, però, si no, res impedeix seguir treballant en el que sí que estem d’acord”, va afirmar Reguant. Veus cupaires argumenten que el “temor” de CDC a veure’s superat per ERC en unes eleccions evitarà uns nous comicis a la tardor.