Josep Rull: “Inhabilitacions? Estem disposats a arriscar-ho tot a nivell personal”

BarcelonaJosep Rull (Terrassa, 1968) és conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i exdirigent de CDC. Està convençut que el Govern tirarà endavant el referèndum i acusa l’Estat d’incomplir reiteradament els seus compromisos en infraestructures clau com el corredor mediterrani.

Després de conèixer l’informe del Consell de Garanties, creu que encara és possible convocar un referèndum sobre la independència?

Tenim clar que el referèndum el farem segur. Utilitzarem el que ens diu el Consell per fer-ho millor. La pretensió de fer el referèndum és inalterable. És una decisió política. Mirarem què ens diu el Consell, ho tindrem en compte i prendrem les decisions que s’hagin de prendre amb l’objectiu que el referèndum es faci de la manera més impecable i sòlida. Fins a l’últim moment insistirem que és possible fer-ho dins del marc jurídic espanyol. I si no fos possible, tenim dues opcions. Resignació o sobirania. Nosaltres sempre escollirem la sobirania i el futur.

L’oposició i Madrid ja han posat el crit al cel pel fet que JxSí vulgui compactar en un dia l’aprovació de les lleis de desconnexió.

Amb la proposta de modificació de reglament del Parlament la pretensió és que tothom jugui amb les mateixes condicions, el Govern i els grups parlamentaris. Al contrari del que es diu, amb aquest mecanisme volem donar més capacitat de fer coses als grups parlamentaris i que juguin amb les mateixes capacitats que el Govern.

Però ja sap que en el relat això es pot reduir fàcilment al fet que una cosa tan important com la independència la volen fer en un sol dia i saltant-se els procediments...

Però aquesta legislatura no és d’un sol dia. Té molts elements de treball. És molt clar que aquesta expressió democràtica cada vegada més àmplia no pot quedar en via morta per uns criteris jurisprudencials més que discutibles, ni que amb uns criteris polítics d’imposició es digui que no hi ha marge. És el dilema que li deia. Resignació o futur. Per tant hem de buscar els mecanismes sòlids en termes democràtics, però hem de canalitzar aquesta voluntat. En el cas del Regne Unit, els referèndums no tenen caràcter vinculant. Qui fa que tingui caràcter vinculant és l’actitud de maduresa democràtica que té aquell sistema polític. I aquí no hi ha la voluntat de fer-ho. I és absurd.

Però això pot provocar que l’autonomia de Catalunya quedi inhabilitada, des dels membres del Parlament fins al mateix Govern.

En som molt conscients i estem determinats a fer-ho. Però el nivell d’impacte serà inversament proporcional a la capacitat de mobilització de la gent en base ja no a la independència, sinó al principi democràtic. Això té dues virtuts. Eixampla la base a nivell de país i pot assolir uns grans nivell de comprensió i solidaritat a nivell internacional. Aquesta ha sigut l’aposta que hem fet. Estem disposats a arriscar-ho tot a nivell personal en base a la democràcia.

El país també s’arrisca a perdre l’autogovern.

Si ho fem d’una manera intel·ligent, amb tot el suport popular al principi democràtic i amb una mobilització molt àmplia, estic convençut que no seran capaços de fer-ho.

La setmana que ve Jordi Montull pot implicar CDC en el cobrament de comissions en l’adjudicació de concessions d’obra pública per salvar la seva filla. Hi ha base?

Sap com s’adjudica l’obra pública d’aquest país? No l’hi diu un exresponsable de CDC, sinó el conseller de Territori i Sostenibilitat, que coneix perfectament el sistema d’adjudicació. El procés és molt taxat i garantista. Hi ha una mesa de contractació abans i ara en què no participen càrrecs polítics. No s’ha pogut acreditar que hi hagués hagut cap adjudicació arbitrària. Joaquim Nadal, el meu predecessor, s’expressava en uns termes similars. Pere Macias i Felip Puig, també.

Per tant, no li preocupa el que pugui explicar Jordi Montull la setmana que ve al judici?

En funció del que expliqui tindrà una atenuació molt substancial de pena. Té un punt singular. Què és el que vull, i el que vol la majoria de gent del país i de l’antiga CDC? Que es faci justícia d’una vegada per totes. Que s’escateixi la veritat i les responsabilitats que pertoquin. No ens ha de fer por si la justícia té per objectiu saber la veritat. Els primers interessants en què això s’escateixi som el conjunt de ciutadans del país i de l’antiga CDC.

El ministeri de Foment ha dit que el 2018 el corredor mediterrani no estarà acabat.

No, això ho té molt clar. És un autèntic escàndol. Si al nord de València, en lloc d’haver-hi Catalunya hi hagués l’Aragó, el corredor mediterrani i l’AVE ja estarien construïts des de fa molts anys.

Dilluns hi ha la cimera per parlar del pla de qualitat de l’aire. Quines decisions s’hi prendran?

Hem de fer un canvi de model. S’ha d’oferir una alternativa amb capacitat i un preu de transport públic adequat per quan limites l’accés dels vehicles privats més contaminants. Cal distribuir les entrades i sortides de la gent a la ciutat per anar a la feina, perquè el transport públic té més capacitat d’absorbir aquests fluxos.