José Montilla: "El referèndum unilateral és una ficció perquè mai seria reconegut"

BarcelonaL’expresident de la Generalitat José Montilla (Iznájar, 1955) és una veu autoritzada per analitzar la situació política actual, en la qual participa com a senador del PSC.

Entén que el jutge investigui Coma per un presumpte delicte de sedició per haver dit que “per fer una truita s’han de trencar els ous”?

M’he manifestat sempre en contra de la judicialització de la política. Cal precisar que no ha estat detingut per aquestes declaracions, sinó perquè l’ha citat un jutge i no hi ha volgut anar.

Però si no hagués fet aquestes declaracions, el jutge no l’hauria citat... Per això li pregunto si entén que el jutge l’investigui.

Si hi ha una denúncia i hi ha indicis, el jutge d’alguna manera està obligat a investigar. Acabarà com acaben el 90% dels processos: amb sobreseïment.

¿Té alguna esperança en l’ operació diàleg del govern espanyol?

Sí, una certa esperança. Els esdeveniments ens fan ser prudents, no hi ha gaires raons per a l’optimisme. Però crec que si s’obre una mínima finestra s’ha d’aprofitar.

Quina mena de finestra seria?

La qüestió és si en els pròxims mesos es comencen a veure acords sobre aspectes concrets, en la línia del document que va entregar primer el president Artur Mas a Rajoy amb 20 punts i escaig i que després van ser 46.

¿No estem parlant, doncs, d’una reforma de la Constitució amb una disposició addicional que especifiqués el tema de Catalunya?

També. Crec que ara, quan comenci el nou període de sessions, hi haurà una proposta. De fet, el PSOE ja l’ha redactat i s’ha d’obrir una subcomissió que abordi la reforma.

Difícilment arribarien a definir Espanya com un estat plurinacional...

Això no ho sé. Quan els constituents van començar a redactar la Constitució no sabien com la tancarien.

Quin balanç fa del primer any de Carles Puigdemont?

Ha intentat abordar els problemes que té avui la ciutadania de Catalunya, especialment els sectors més febles. Amb uns resultats més o menys discutibles... I després molt dedicat al monotema que ens ocupa els últims anys, amb un full de ruta que no sé quin és ja, amb un procés que els que som més escèptics creiem que no porta enlloc.

Carles Puigdemont va dir dimecres que amb la meitat més un dels vots es pot declarar la independència.

Miri, l’important és que sigui reconegut pels altres i un referèndum unilateral no serà reconegut ni per la societat catalana, ni pel govern espanyol, ni per la comunitat internacional. Això és una ficció. Un referèndum unilateral mai no serà reconegut per la comunitat internacional, i això el president ho sap, i ho saben els líders del PDECat i ERC, i en privat alguns ho reconeixen.

Què creu que passarà l’any que ve?

Suposo que el referèndum es convocarà, i no se celebrarà perquè no tindrà suport legal. I com a resposta què pot fer el president de la Generalitat? Convocar eleccions, unes altres eleccions plebiscitàries, i tornem a comptar, a veure si aquesta vegada surt. Això és el que tindrem. Tant de bo m’equivoqui.

El que diuen els independentistes és que les lleis de desconnexió donaran un marc legal...

Tan bon punt les lleis de desconnexió arrenquin ja estaran suspeses. En quin món vivim? A qui pretenem enganyar? Siguem seriosos.

Com se li diu a la comunitat internacional que Espanya no permet un referèndum que ha estat possible a Escòcia i al Quebec?

A Escòcia i al Quebec ha estat possible perquè així ho diu la seva legislació. Qui vulgui aquest referèndum haurà de seguir els mecanismes establerts en la Constitució. El que no es pot fer és agafar una drecera i prescindir de l’ordenament jurídic.

¿És un error històric del PSOE afavorir la investidura de Rajoy?

Caldrà veure-ho amb perspectiva. Però si no es podia bastir un govern alternatiu i no es volia anar a unes terceres eleccions...

¿Vol dir que Pedro Sánchez ho va fer molt malament?

Es va equivocar en coses, però els errors són col·lectius. Visc molt allunyat dels afers orgànics de partit, no sóc membre de cap executiva.

¿Té alguna viabilitat la federació catalana del PSOE?

No. Els que ho proposen són pocs i molts no viuen a Catalunya. A la Segona República, a Catalunya tenia més diputats un partit que es deia Unió Socialista de Catalunya que la federació catalana del PSOE, quan el PSOE era el partit indiscutible del socialisme i de l’esquerra.

Ara qui hi mana al PSOE?

Quan hi ha un període transitori, els poders estan molt diluïts.

¿Susana Díaz seria una bona secretaria general?

No tinc una bola de vidre. Tindrà la seva oportunitat de presentar-se com també la tindran altres candidats.

¿Li sembla més viable una opció com Patxi López?

No sé si té previst ser candidat. No seré jo qui em mulli sobre la idoneïtat d’un possible candidat.