Joan Coma: “Jo, de valent, no en tinc res. La desobediència té sentit com a acte social”

BarcelonaDemà a l’avinguda Maria Cristina de Barcelona tindrà lloc una manifestació contra la judicialització del procés. Un dels protagonistes serà el regidor de la CUP a Vic Joan Coma (Vic, 1981), perquè va fer una crida a la desobediència durant un ple municipal.

Quina és la seva situació legal?

Tenia una citació per anar a declarar a l’Audiència Nacional espanyola. No ens hi vam presentar i ara estem esperant que decideixi què volen fer amb mi. I, entremig, ells han demanat un informe a la Guàrdia Civil, a la policia espanyola i als Mossos d’Esquadra en què s’especifiquin totes les meves declaracions polítiques.

En qualsevol moment el poden detenir.

Si el jutge ordena detenció pot passar això. També podria demanar una segona citació, tot i que tenen clar per la carta que els vam fer arribar que no hi anirem.

De la intervenció al ple s’ha fet cèlebre una frase: “Nosaltres hem dit que per fer una truita primer s’han de trencar els ous”.

Nosaltres volem socialitzar al màxim aquest discurs perquè la gent ha d’estar conscienciada que si això ha de tirar endavant, algun dia passaran coses. Una cosa és que no hi hagi violència i l’altra que no hi hagi confrontació política. Davant d’un Estat que no ens deixa decidir el nostre futur, ho haurem de fer d’alguna manera que portarà confrontació. I per això haurem de trencar els ous, desobeir la legalitat. En algun moment caldrà començar a practicar la desobediència.

Per què va decidir no declarar?

Em sembla injust que se’m cridi per una declaració totalment democràtica i no violenta. Després hi ha un procés de sis mesos en què puc veure si val la pena anar-hi, i quan veus que hi ha un suport, un moviment de solidaritat que et dóna suport facis el que facis, hi confies.

¿Vol dir que li donarien suport si hagués decidit anar-hi?

Exactament. Hi ha respecte amb la decisió personal, i l’has de notar tant si hi vas com si no. La desobediència és un acte de llibertat. Per a mi era molt important que això anés més enllà d’independentistes, que el suport fos tant popular com institucional. Vaig rebre el respecte absolut de totes les forces democràtiques. Hi eren totes menys el PP, Ciutadans i el PSC. Parlem de llibertat d’expressió.

Vostè fa vida normal, ara?

Mirem d’estar acompanyats sempre per gent de Capgirem Vic o del Moviment 30/03 perquè si vénen no estigui sol amb els nens, però sí que faig una vida normal.

La conseqüència és individual. ¿En aquest sentit està disposat a pagar el preu que se’n derivi?

És evident que en última instància seré jo, però si hagués estat sol no estaria fent això.

No té vocació de màrtir.

En aquest procés no hi ha d’haver màrtirs. Si hagués estat sol o només amb els meus hauria anat a Madrid, perquè per a mi la desobediència té sentit si és un acte social. De valent, no en tinc res. L’entorn social et dóna la força necessària per assumir les conseqüències que vinguin.

¿Creu que han aconseguit que si el toquen a vostè estiguin tocant tota la societat catalana?

A tota la societat catalana democràtica, perquè hi ha parts que no hi són, en això, i voten per portar a judici representants polítics. S’està dibuixant una línia, per culpa de l’estat espanyol, entre demòcrates i antidemòcrates.

¿Si els que el detenen són els Mossos, seran no democràtics?

No, això tampoc. La desobediència és un acte de llibertat. El nostre discurs aposta per la desobediència, però també pel respecte, que tothom faci el que cregui.

Si els Mossos el detinguessin, no els retrauria res.

Jo segur que no. La via de la desobediència s’ha d’anar socialitzant.

Si el detenen, declararà?

Depenent de com estigui d’ànims. El que tinc pensat és dir-los que el problema no el tenim nosaltres, que el tenen ells. Que nosaltres votarem i deixarem de banda l’Estat i, evidentment, reafirmant-nos en tot el que vam dir al ple.

Si Carme Forcadell queda inhabilitada, què fem?

Hauria de ser una resposta col·lectiva. Hauríem de trobar els mecanismes perquè pugui seguir sent la presidenta. Si no, donem dret a veto a qui no ens vol deixar decidir.

Estem cada vegada més davant la mobilització popular.

És imprescindible que els independentistes i no independentistes que volem decidir el nostre futur no deixem les institucions soles, perquè soles no són res. Hi ha d’haver una força al carrer que participi i reivindiqui el nostre dret a decidir. Els processos històrics s’acaben basant en la idea que la gent pren consciència de la situació i es mobilitza. I entenem que això està passant aquí i passarà durant l’any que ve. Més sortida que això no hi veiem. No cal ser independentista per veure que això és una persecució política. Si ens mantenim ferms fins al final acabarem votant. I això és així sí o sí. No hi ha alternativa.