“L’1-O Catalunya pot estar sense govern”
Entrevista a Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional
BarcelonaJavier Pérez Royo (Sevilla, 1944) és catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla. Va denunciar la sentència del TC del 2010 sobre l’Estatut com “un cop d’Estat”. En una entrevista amb l’ARA sosté que per parlar del 2 d’octubre cal tenir en compte que Catalunya pot estar amb un govern suspès i sense autonomia.
El govern espanyol ha “externalitzat” al TC la tasca d’impedir el referèndum.
Entre els partidaris del referèndum existia una heterogeneïtat que dificultava la direcció de les operacions. Ara hi ha un comandament unificat. Van a totes. Al davant què passa? El govern de Rajoy pensava que tenia la situació controlada i que el Procés es descomponia i s’adona que no és així. Hi ha un bou miura que ha sortit a la plaça i el govern espanyol no vol torejar-lo i vol que el TC el toregi per ell.
Rajoy no veu cap toro...
El problema és que hi ha dos milions de vots, o el 50% del cos electoral dels que hi participen, que donen suport al procés. Això no ha canviat. Poden estar més mobilitzats o menys, però els dos milions del 9-N han servit per a això. Al davant hi ha una quantitat similar però desorganitzada.
Perquè no es faci cal impedir-lo físicament...
El referèndum anunciat no es podrà fer. El cens electoral no poden tenir-lo perquè ha de ser la Junta Electoral Central qui el lliuri. Hi ha formalitats jurídiques que són impossibles sense la col·laboració de l’Estat. Hi haurà un 9-N amb un grau de formalització més elevat, amb una convocatòria expressa, però referèndum amb tots els requisits, això no pot ser sense que l’Estat col·labori. Però fins i tot aquest 9-N el govern espanyol haurà d’impedir-lo. Perquè si se celebra serà presentat com un èxit en vèncer la resistència de l’Estat. El govern de Rajoy no permetrà una repetició del 9-N perquè s’hi juga tot el seu prestigi. Haurà de reprimir-lo.
L’executiu espanyol ha delegat l’aplicació de l’article 155 en el TC, que pot suspendre el Govern.
Sí. Pot aplicar mesures de suspensió i inhabilitació. Però a continuació algú haurà de dirigir la Generalitat. No descartaria, si l’organització del referèndum es posa impossible, que la Generalitat delegui en la societat civil, l’ANC o Òmnium determinades actuacions.
El TC es veuria abocat, d’acord amb la llei de reforma del 2015, a suspendre el Govern per incomplir les seves resolucions.
Si el TC aplica les mesures que li confereix la reforma ha de suspendre el Govern. Fins i tot pot actuar d’ofici. Ha de deixar Catalunya sense govern. Bé. Se suspèn. I què passa? Com es dirigeix l’autonomia? ¿I qui pot descartar dimissions en cadena a tots els nivells de la comunitat autònoma?
Però aquesta cadena es trenca per la baula dels Mossos d’Esquadra amb el canvi de director general...
Els Mossos són una peça clau en la gestió del referèndum i en l’ordre de l’ 1-O. Són la garantia de les llibertats públiques. Si es prohibeix, són ells els que han d’impedir que s’obrin els col·legis. Aquest canvi en la prefactura dels Mossos demostra que la teoria del suflé, que l’independentisme s’acabarà rendint i un cop es rendeixi serem magnànims amb ells, ha resultat falsa. És el que Rajoy presenta ara com el model basc, encara que fos ell, precisament, qui es va negar al pacte fiscal quan ho va proposar Artur Mas com a ultimàtum. Només volen parlar des de la derrota i la rendició.
Què tindrem l’1-O?
Jurídicament no serà un referèndum. Pot ser un 9-N, que va ser materialment un referèndum encara que jurídicament no ho fos. Però materialment, per a l’independentisme, va ser comptar vots. Quants som. Només hi van participar els independentistes. Veurem si ara la participació es manté, puja o baixa. Però si el 9-N va ser una festa ara la situació és més dramàtica.
Els promotors en realitat estarien buscant una reedició del 9-N a una escala més gran.
Es pot pensar que és un 9-N però no dir-ho. L’expectativa està posada en la participació perquè si augmenta significativament és un èxit. Perquè això és un pols polític, de dues opinions públiques. El govern de Rajoy compta amb una opinió pública bastant favorable fora de Catalunya però al Principat no és així. Allà el govern espanyol està perdent la batalla de l’opinió pública.
L’objectiu és mostrar que els catalans es pronuncien tot i el veto.
Els promotors de l’1-O volen exposar que el govern de Rajoy no els deixa fer un referèndum com s’hauria de fer, però que pel grau de participació existien les condicions per fer-lo. El pla és que la forta participació justifiqui fer un referèndum.
L’Estat comptava amb els Mossos, però ara ja no està tan clar...
Sí, si no és amb els Mossos haurà de ser amb la Guàrdia Civil o la Policia Nacional. També podrien mobilitzar organitzacions com Societat Civil Catalana o els Advocats Catalans per la Constitució contra aquells que hi participin, amb denúncies davant la fiscalia i els tribunals. Són aquestes dues entitats les que han denunciat Mas davant el Tribunal de Comptes. Però això seria fer créixer un clima de discòrdia civil. Això se n’ha anat de les mans. Ho va dir Miquel Roca el 2010 després de la sentència del TC sobre l’Estatut: Espanya té un problema.
I aquest clima anirà in crescendo amb la Diada al mig.
I potser m’equivoco però no tindrem només la Diada. Estic pensant en la ressaca de l’11-S, en els quinze dies de campanya del referèndum. I potser per a aquest moment, Catalunya pot estar sense govern. L’executiu de Rajoy necessitaria unes dues o tres setmanes com a mínim per aplicar l’article 155 a través del Senat, però no va per aquí; el TC sí que pot suspendre el president de la Generalitat i el Govern en quatre hores. Suspendre el Govern és suspendre l’autonomia. Això és un estat d’excepció. Si suspens el Govern, no es pot dissoldre el Parlament i convocar eleccions. I si les coses es posen lletges aquí hi pot haver penes privatives de llibertat i fins i tot delicte de sedició.
Gent de bona fe creu que a partir del 2-O s’obrirà una nova fase.
Però i si el 2 d’octubre no hi ha Govern a Catalunya? Si s’ha suspès l’autonomia de facto via les mesures del TC i no hi ha Govern, el Parlament no es podrà reunir. Llavors, el 2-O, qui mana?
No hi ha sortida...
No n’hi ha sense que els catalans s’autogovernin. El cop d’estat contra l’Estatut ha trigat a desplegar els seus efectes. Però finalment ho ha fet. Espanya no es pot governar democràticament sense autonomia a Catalunya, sense un Estatut volgut pels catalans, no amb l’Estatut del PP que es va imposar a partir del seu recurs d’inconstitucionalitat. Crec que Rajoy està penedit del seu recurs i la sentència del TC que ell va promoure. Sap que va ser un error monumental.