"El castellà mai va ser llengua d'imposició": 5 frases de Joan Carles I sobre Catalunya

Barcelona1. 18 de setembre del 2012, en una carta a la seva web una setmana després de la manifestació de l'Onze de Setembre:

"El pitjor que podem fer és dividir forces, encoratjar dissensions, perseguir quimeres, aprofundir ferides", va avisar el rei fa gairebé dos anys, i va afegir: "No són bons temps per escodrinyar les essències ni per debatre si són llebrers o podencs els qui amenacen el nostre model de convivència".

2. 23 d'abril del 2001, en el discurs d'entrega dels premis Cervantes a Alcalá de Henares (al vídeo):

"La nostra llengua [el castellà] mai va ser una llengua d'imposició, sinó de trobada; a ningú se'l va obligar mai a parlar en castellà: van ser els pobles més diversos els que van fer seu, per una voluntat molt lliure, l'idioma de Cervantes".

3. 5 de març del 1990, en l'obertura del II Congrés Internacional d'Història de la Llengua Espanyola, celebrat a Sevilla:

"Aquesta llengua [espanyola], que és la més extensa entre totes les descendents del llatí i que, en la data propera de l'any 2000, parlaran 7 de cada 100 humans, contribueix a fer més lleu el càstig de Babel. [...] Voldríem que totes [les llengües de l'Estat] convisquessin en confiança fraternal, [...però] és necessari reservar un ampli espai d'afecte a l'idioma nascut a Castella, instrument de la nostra solidaritat nacional i vincle que ens fa part important d'una de les més grans comunitats de la Terra. Que ens uneix a més a proeses meravelloses en l'art de la paraula. [...] El castellà mai va ser llengua d'imposició".

4. 23 de febrer del 1981, a Jordi Pujol, després del cop d'estat de Tejero al Congrés:

"Tranquil, Jordi, tranquil".

5. 16 de febrer del 1976, en la seva primera visita oficial a Catalunya com a cap d'estat després de la mort de Franco. Va fer part del discurs en català:

"Catalunya pot aportar a aquesta gran tasca comuna una contribució essencial i que no té preu. L'afecció dels catalans a la llibertat és llegendària, i sovint ha estat fins i tot heroica. El català és amic de les coses concretes i, per això, és també realista, ordenat i treballador. En aquesta terra floreix l'esperit de solidaritat; la cooperació, l'obertura i la comprensió envers els altres hi són fàcils. Per això, tant de bo que el vostre exemple i la vostra voluntat decidida facin que aquestes virtuts catalanes influeixin benèficament en molts altres espanyols".