Homs utilitzarà els arguments que la Fiscalia del Suprem va fer servir per arxivar la denúncia contra Rajoy pel 0,7% de l'IRPF
L'exconseller de la Presidència Francesc Homs es va reunir dimecres amb l'expresident del Parlament basc Juan María Atutxa per preparar la seva defensa al judici de dilluns pel 9-N
BarcelonaEls arguments que utilitzarà l'exconseller de la Presidència Francesc Homs seran els mateixos que va utilitzar la Fiscalia del Tribunal Suprem per arxivar la denúncia contra el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per haver incomplert les sentències del Tribunal Constitucional en el repartiment dels fons del 0,7% de l'IRPF, que era una competència autonòmica. El proper dilluns 27 de febrer, Homs serà jutjat davant del Tribunal Suprem en relació amb el 9-N
Homs es va desplaçar aquest dimecres a Bilbao aprofitant la presència de l’expresident de la Generalitat Artur Mas per oferir la conferència 'El dret a decidir. El procés a Catalunya' a la sala Kursaal, a la qual també va participar l’exlehendakari Juan José Ibarretxe. L’exconseller de la presidència va creuar amb Juan María Atutxa els arguments de la seva defensa i els que ha utilitzat l’expresident del Parlament basc en el seu recurs davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans, on previsiblement acabarà també el seu cas.
Tot plegat quan falten cinc dies per a l’inici del procés contra Homs al Suprem, on serà jutjat per un tribunal format per set membres –com en els casos en què es processa un aforat– on el ponent que redactarà la sentència serà Manuel Marchena Gómez, el mateix d’Atutxa, de tarannà conservador. A més de Marchena Gómez, el tribunal estarà format pels conservadors José Ramón Soriano, Miguel Colmenero Menéndez de Luarca, Francisco Monterde Ferrer, Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre. Els dos magistrats progressistes són Andréz Martínez Arieta i Ana María Ferrer García.
Delictes de desobediència i prevaricació
Homs va denunciar Rajoy per desobediència i prevaricació –els mateixos delictes pels quals serà jutjat– per l’incompliment reiterat de les sentències del Tribunal Constitucional que donen la raó a la Generalitat en el conflicte de competències amb l’Estat pel repartiment dels fons del 0,7% de l’IRPF destinats a finalitats socials.
Al seu escrit d’arxiu de la denúncia, el tinent fiscal del Tribunal Suprem, Luis Navajas, conclou que la suposada desobediència del govern espanyol "de cap manera es pot assimilar per obtenir conseqüències penals" amb les del Govern i el Parlament pel 9-N. Amb tot, el mateix fiscal apunta que "ni tan sols el fet al·legat pel denunciant i degudament constatat" que no era la primera vegada que el TC resolia un conflicte de competències a favor de la Generalitat que l’executiu espanyol després no aplicava "podria integrar l’il·lícit penal que es denuncia", és a dir, els delictes de prevaricació i desobediència. El mateix fiscal argumenta que perquè es produeixi el delicte de desobediència el TC ha de fer una advertència clara i reiterada, fet que segons la defensa d'Homs tampoc es va produir en relació amb el 9-N.
El judici començarà dilluns a les 10 del matí i s’allargarà fins dimecres. Dilluns al matí les parts abordaran les qüestions prèvies i es produirà l’interrogatori al portaveu del PDECat a Madrid. L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, declararà com a testimoni dimarts a la tarda, a més de l'expresident del Conseller per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer, o l'exsecretari de Comunicació del Govern Josep Martí Blanch, entre altres.