Si no fos per la prevaricació, ja hi hauria sentència per desobediència d'Homs

MadridEl tribunal que ha jutjat la participació de Francesc Homs a la consulta del 9-N ha tornat a deliberar aquest dimecres, després d'haver-ho fet en dues ocasions la setmana passada un cop acabat el judici. Fonts consultades van dir a l'ARA que si no fos pel delicte de prevaricació i pel concurs ideal entre dos delictes que sol·licita el fiscal –prevaricació i desobediència– la sentència estava a punt. La prevaricació, tal com va avançar aquest diari, n'ha retardat el desenllaç.

L'intercanvi de plantejaments jurídics entre els set integrants del tribunal gira entorn a la prevaricació administrativa. S'analitza si la carta escrita pel llavors conseller de la Presidència, Francesc homs, el 6 de novembre de 2014 a l'empresa T-Systems per tal que seguís endavant amb els treballs de la consulta participativa del 9-N –que va substituir el referèndum prohibit– pot ser considerada una resolució administrativa. El fiscal del Tribunal Suprem, Jaime Moreno, qualifica aquest document com una resolució injusta, és a dir, la prova del delicte de prevaricació.

De totes maneres, fonts consultades assenyalen que una carta comercial –un fet que va subratllar la defensa d'Homs en el judici– difícilment pot assimilar-se a una resolució administrativa. Però, sobretot, aquesta carta és la prova de la desobediència a la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional en la seva providència de dos dies abans, el 4 de novembre. Per tant, aplicar els dos delictes seria castigar la mateixa conducta dues vegades –violació del principi non bis in ídem.

El fiscal demana pels dos delictes –prevaricació i desobediència greu– una pena conjunta d'inhabilitació especial de nou anys per exercir càrrecs públics electius de caràcter estatal, autonòmic o local, així com per l'exercici de càrrecs de govern en els tres nivells. En canvi, el delicte de desobediència té un límit d'inhabilitació de dos anys.

El president de la Sala Segona del Suprem, Manuel Marchena, és el ponent de la sentència. El desenllaç és rellevant perquè la resolució que adopti el Suprem serà una referència per la sentència que està elaborant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la participació en els fets d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. En aquest cas, l'acusació també és per delictes de prevaricació administrativa i desobediència.

En aquesta sentència, a més, es debat, per un cantó, l'omissió d'adoptar una resolució conforme a la suspensió comunicada del TC –prevaricació en la seva modalitat "omissiva"– i per l'altre, la transmissió de resolucions de caràcter verbal per tirar endavant la consulta participativa.

En el cas d'Homs, la seva carta dirigida a T-Systems per continuar amb els treballs de suport informàtic en la recollida de dades, entre altres activitats, els magistrats la consideren una prova de desobediència, segons fonts consultades. Però és més discutible aplicar un concurs ideal amb el delicte de prevaricació sense lesionar el non bis in idem. Si el Suprem optés per la desobediència seria obrir la porta per tal que la sentència del TSJC continués per aquest camí.