La declaració d'Homs davant el Suprem: “Van intentar alarmar la població”

BarcelonaL’exconseller de Presidència, Francesc Homs, va acusar el govern de Mariano Rajoy d’haver intentat espantar la població amb les conseqüències de participar en la consulta del 9 de novembre del 2014, durant la seva declaració davant del jutge del Tribunal Suprem, a la qual ha tingut accés l’ARA. “Hi va haver intenció d’alarmar la població. Hi va haver intenció d’inculcar por als voluntaris perquè no es produís el que es va produir”, va assegurar l’exconseller de Presidència. Segons Homs, “l’obsessió del govern espanyol era neutralitzar el que es feia a Catalunya i intimidar”, segurament perquè -va dir al jutge- no van saber reaccionar davant de la convocatòria del 9-N fins que “van veure que allò agafava una dimensió política que els molestava”.

Homs va insistir en la seva declaració que durant tot el procés fins a la votació, la Generalitat va tenir la convicció que la consulta era legal, per dos motius: perquè la suspensió del Tribunal Constitucional no concretava el que es podia i no es podia fer, però sobretot, perquè tant el govern central com la mateixa justícia tenien al seu abast mecanismes per aturar la consulta i no els van utilitzar: “No van actuar podent-ho fer. No van actuar amb tot el que té al seu abast la fiscalia, no va actuar cap jutge instructor, ni de primera instància ni de cap altre nivell, ordenant la paralització de les actuacions”, va assegurar Homs. L’ara portaveu al Congrés també va explicar al jutge que el mateix Constitucional -tot i no haver-se produït encara la reforma de les seves atribucions- hauria pogut actuar “si hagués considerat que no s’estava complint la seva resolució”. Igualment, Homs va acusar el govern de Rajoy de “menysprear” la consulta i va insistir que l’executiu central hauria pogut presentar molt abans una “incidència d’execució”.

L’oferta de Moncloa

Homs també va explicar al jutge que el 7 de novembre el govern espanyol els va fer arribar una proposta: “Si el president Mas la nit del dia 9 no feia una compareixença pública, no farien res”. Segons Homs, després d’aquesta proposta, que “van rebutjar”, encara va tenir més la sensació que estaven actuant dins de la legalitat. “Com puc tenir la sensació que estic infringint la llei quan se’m fa arribar del govern espanyol que si no sortim el diumenge a la nit i ens en desentenem públicament no passarà res. Què té a veure això amb el dret?”, es va preguntar davant del magistrat Homs, que també és advocat. L’exconseller no va especificar qui li havia fet arribar aquesta oferta, que ha explicat públicament en diverses ocasions. L’expresident Artur Mas, però, va negar ahir que l’Estat els hagués fet aquest plantejament de manera “directa o indirecta”, i ho va dir amb Homs escoltant-lo a primera fila.

Durant l’interrogatori al Suprem, el jutge va qüestionar en nombroses ocasions un dels principals arguments de defensa d’Homs. Quan ell deia que la suspensió del Tribunal Constitucional no era prou explícita sobre el que es podia o no es podia fer, el magistrat li rebatia: “La providència el que feia era afectar tot el que es mogués [actuacions per organitzar la consulta]”, va etzibar-li el jutge. De moment, el Suprem no ha especificat encara per quins delictes investigarà Homs. L’exconseller de Presidència ja ha declarat dos cops voluntàriament pel 9-N.