Homs demana que Rajoy, Catalá i Torres-Dulce declarin al Suprem pel 9-N
L'exconseller de Presidència, en el seu escrit de defensa, assegura que va actuar en compliment dels seus deures i amb "ètica" d'acord amb els mandats del Parlament
BarcelonaSi bé dilluns s'inicia el judici del 9-N amb les declaracions de l'expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, el cas de Francesc Homs al Tribunal Suprem també segueix el seu ritme. L'exconseller de Presidència i actual cap de files del Partit Demòcrata al Congrés de Diputats ha demanat que declarin com a testimonis el president espanyol, Mariano Rajoy; el conseller de Justícia, Rafael Catalá, i l'exfiscal general de l'Estat entre 2011 i 2014, Eduardo Torres-Dulce.
En l'escrit, també demanen que comparegui l'expresident Artur Mas i el llavors president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, pel seu coneixement sobre la resolució del 9-N.
La seva intenció és que testifiquin en el judici oral, on se l'acusa de prevaricació administrativa i desobediència, els mateixos delictes que s'imputen a Mas i a les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega. El judici que s'iniciarà dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Els arguments d'Homs
En l'escrit de defensa, Homs argumenta que no va desobeir cap resolució judicial i que per tant no se'l pot acusar de desobediència ni prevaricació. S'escuda en el fet que el procés participatiu que es va acabar celebrant no era la consulta que va suspendre el Tribunal Constitucional i per a la qual el Govern va aturar els preparatius. En aquest punt, assenyalen que el govern espanyol va interposar un nou recurs al tribunal –que va suspendre el procés participatiu el 4 de novembre– i no un incident d'execució de la resolució prèvia que suspenia la consulta prevista en un primer moment.
També afegeixen que després del 14 d'octubre, quan Mas va anunciar el procés participatiu emparat en les competències estatutàries de llibertat d'expressió i ideològica, el govern espanyol no es va prendre seriosament els fets i va titllar-los de "jornada de propaganda política absent de validesa" o de "simulacre inútil i estèril".
Constaten que no va ser fins després del 9 de novembre i de comprovar la participació de més de 2,3 milions de persones en la votació que la Moncloa va voler actuar sobre els fets.
