Els catalans confien més en la Guàrdia Civil que en el Parlament, i altres curiositats de l'enquesta del CEO

BarcelonaL'opinió sobre el referèndum o la salut electoral dels partits s'enduen tot el protagonisme del baròmetre del CEO cada trimestre, mentre altres inquietuds socials passen més inadvertides. A la dirigent socialista Assumpta Escarp no se li n'ha escapat una de curiosa: "Els ciutadans tenen més confiança en la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que en el Parlament", ha subratllat aquest divendres des del faristol de la cambra, en ser preguntada per la valoració que li mereixien els resultats de l'estudi.

Certament, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra són 3 de les 5 institucions públiques en què més confien els catalans, juntament amb les universitats i els ajuntaments. Enrere queden el Parlament i el govern de la Generalitat, que almenys superen l'exèrcit, l'Església catòlica, la monarquia espanyola i el Tribunal Constitucional.

El TC, gran enemic de l'independentisme, sembla portar-se millor amb els votants del PP i de Ciutadans, que són els únics que l'aproven. Per a ells, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i l'exèrcit són les institucions que millor funcionen actualment. Coincideix que la inseguretat ciutadana, l'incivisme i la violència són problemes que no preocupen gairebé gens les 1.500 persones enquestades.

Des de fa anys la principal inquietud dels ciutadans són l'atur i la precarietat laboral i aquesta vegada tornen a encapçalar la llista: per al 43% és un dels principals problemes i per a un 24% és el primer. Hi ha una petita part de la població -0,6%- a la qual, lluny de passar penúries econòmiques, li preocupa un aspecte que el CEO ha definit com la "crisi de la identitat catalana".

L'independentista, un procés identitari?

La relació entre Catalunya i Espanya és, sens dubte, un gran maldecap per a la societat catalana, però tal com apunta l'estudi del CEO no respon a una dèria identitària d'una majoria del país. De fet, només un 15% desitja la independència per aquest motiu. En canvi, els detractors del Procés semblen més amoïnats per aquesta qüestió: el 58% volen que Catalunya segueixi formant part de l'Estat per la necessitat de preservar la unitat d'Espanya i per raons identitàries.

Tal com estan les coses de polaritzades en aquest tema, el consens cal buscar-lo en la valoració sobre el funcionament de la democràcia, del qual un 77% dels enquestats estan poc o gens satisfets. Més afortunades són les 31 persones de les 1.500 que han participat a l'estudi que estan cofoies amb la salut democràtica actual. Malgrat aquesta minoria, el 63% de les respostes veuen la situació política dolenta o molt dolenta, més que l'econòmica, amb un 49%.

Tot i la tendència de recuperació de l'economia, la confiança en la banca provoca un rebuig unànime en tot l'arc parlamentari: els votants de totes les formacions suspenen els principals actors del poder financer. No és aquesta l'única institució que mereix desconfiança de manera generalitzada i comparteix aquesta particularitat, precisament, amb els principals actors del poder polític: els partits.

En qualsevol cas, hi ha una dada per a l'optimisme: la població situa de mitjana la satisfacció amb la seva vida en un 7 en l'escala del 0 al 10, fet que demostra que hi ha altres elements importants més enllà de la política, com l'oci, la família o els amics, unes distraccions que l'avanç en les noves tecnologies porten a compartir sovint en forma de fotografia a través d'aplicacions com Instagram, que per a alguns -84 persones de 1.500- també serveix per informar-se habitualment sobre l'actualitat política.