El Govern proposa eleccions locals cada 6 anys amb tria directa de l’alcalde

BarcelonaTrenta-vuit anys després de les primeres eleccions municipals en democràcia, el món local català ha decidit fer una reflexió profunda sobre el que ha funcionat i el que no aquest temps. Fruit d’un debat intens, que ha pilotat el Govern, les diferents administracions catalanes -la Generalitat, les quatre diputacions, les dues associacions de municipis, l’Ajuntament de Barcelona i el Consell d’Aran- han elaborant un document amb moltes propostes de canvis, a la qual ha tingut accés l’ARA. Entre altres coses, proposen allargar les legislatures dels ajuntaments a cinc o sis anys, però limitar els mandats dels regidors -una restricció diferent en funció de la mida del municipi-, i reforçar el poder i legitimitat dels alcaldes amb la seva elecció directa pels ciutadans. Suposaria un canvi en el sistema actual, en què s’escull una llista de la qual surt l’alcalde. Cal concretar, però, quina és la millor fórmula per aconseguir-ho, però la proposta parla d’unes eleccions a doble volta com una de les possibilitats. Una altra modificació per donar més estabilitat als alcaldes seria encarint les mocions de censura, que passarien a necessitar dos terços del ple. Per compensar, també es proposa augmentar el paper de l’oposició com a fiscalitzador de la feina del govern municipal, i se’n vol ampliar la capacitat per accedir a la informació de l’Ajuntament. També es vol limitar a dos el nombre de càrrecs que pot acumular un regidor.

Un altre dels punts és augmentar la democràcia als territoris, i això passa perquè als consells comarcals i les diputacions també es facin eleccions i no es triïn els regidors de manera indirecta -derivada dels resultats dels municipis-. Aquesta és una recomanació directa de la Carta Europea de l’Autonomia Local, que es proposa aplicar també, a les ciutats més grans, en l’elecció dels regidors de districte.

També es plantegen canvis territorials com l’eliminació d’alguns consells comarcals que han perdut el seu sentit, com els de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta és una idea que fa molt de temps que alguns partits polítics demanen però que no s’ha concretat mai. De la mateixa manera que també fa temps que es diu que cal racionalitzar el nombre d’ajuntaments catalans, que voreja el miler, el 50% dels quals tenen menys de 1.000 habitants. Vist el fracàs de promoure fusions -segons admet el document del Govern-, a l’agrupació voluntària dels municipis en un sol Ajuntament se suma ara la intenció de fomentar que es comparteixin alguns serveis, en especial els secretaris, interventors i tresorers en localitats petites.

El municipi és el centre

L’objectiu de tot plegat és posar el municipi com a eix de l’organització territorial bàsica de Catalunya, i a partir d’aquí anar desenvolupant ens supramunicipals que absorbeixin les competències que els ajuntaments no volen o no poden assumir. Però tampoc no es pretén fer una organització uniforme a tot arreu, sinó adaptar-se a les característiques de cada territori. De la mateixa manera, acceptar excepcions com la de la Vall d’Aran, que es manté al marge de les set vegueries -que haurien d’acabar substituint les quatre diputacions actuals-, o la ciutat de Barcelona, que té una consideració diferenciada de la que tenen la resta de municipis per la seva Carta Municipal, del 1957.

Poder portar a la pràctica tots aquests canvis als municipis requerirà molts canvis de llei actuals. La idea és que es puguin dur a terme amb la independència però també, la majoria, podrien produir-se en el marc autonòmic si l’estat espanyol s’obre a reformes en normes clau que són de la seva competència. Malgrat ser conscients de les dificultats que això tindria, les diferents administracions que han elaborat la proposta han volgut treballar sense cotilles legals, amb la idea que serveixi de base en cas d’independència. Com s’hauran d’aplicar després aquests canvis, serà una segona fase. El document està dividit en sis àmbits de treball diferents -ordenació territorial i serveis a les persones; organització dels governs locals; relacions intergovernamentals; nova govenança; innovant la gestió pública local, i finances locals- i no és el redactat definitiu. En alguns punts només diu que un determinat aspecte s’hauria de revisar si es creu convenient, en d’altres proposa dues o tres possibilitats per resoldre un problema habitual, però també n’hi ha que sí que plantegen un solució específica. Per concretar com hauran de ser aquests punts que queden oberts, a partir d’avui aquestes ponències seran presentades en reunions al territori -se’n faran vuit-, on els alcaldes i regidors podran fer les seves esmenes i propostes per millorar o rectificar el text inicial. La primera reunió serà avui a Tortosa, amb la participació de la consellera de Governació, Meritxell Borràs, el departament de la qual ha tutelat els debats previs.

Unes vegueries fortes

El paper que hauran de tenir les set vegueries -o vuit si finalment s’accepta afegir la del Penedès- també està sobre la taula. Aquest és un projecte que deriva de l’Estatut del 2006 i que hauria de substituir les quatre diputacions, però el 2011 la Generalitat va decidir guardar-lo en una calaix i no desplegar-lo davant els problemes d’acordar-ho amb l’Estat. La idea plasmada en el document és que la vegueria sigui l’administració supramunicipal més forta -per sobre del consell comarcal-, i fins i tot es planteja que els alcaldes i regidors decideixin si també hauria d’assumir les competències de les delegacions territorials de la Generalitat, i així evitar duplicitats.

Partint de l’autonomia dels municipis, el món local recomana que la llei defineixi clarament quin és el nivell d’administració local més idònia per presentar els serveis propis, tenint en compte les característiques de cada territori.