El Govern preveu que no gastarà com abans de la crisi fins al 2020

BarcelonaFins al 2010, cada cop que el Govern presentava un projecte de pressupostos, el debat era si la despesa havia crescut prou respecte a l’any anterior i si aquesta estava prou ben distribuïda entre els diversos departaments. Des d’aquell any executiu i oposició han mantingut punts de vista diferents a l’hora d’analitzar els comptes, però amb un altre focus. Així, poc després de la seva arribada a la Generalitat coincidint amb el punt àlgid de la crisi, Artur Mas va elaborar el primer pressupost amb retallades i des de llavors els successius governs han defensat que els seus comptes eren els que prioritzaven millor les despeses -especialment pel que fa a les partides socials- mentre que l’oposició buscava la comparació en termes absoluts amb el 2010. Fins i tot des que el 2015 la despesa no financera va començar a créixer respecte a l’any anterior -i amb el percentatge de recursos en àmbits socials més elevat-, la comparativa amb l’etapa prèvia al punt àlgid de la crisi ha sigut un argument recurrent per oposar-s’hi. ¿Fins quan pot durar això? Segons els càlculs que ha fet la Generalitat, fins al 2020.

Així es desprèn de les dades contingudes al pla d’ajust que els executius català i espanyol van pactar al maig perquè el Govern pogués accedir al fons de liquiditat autonòmic (FLA) del 2016. És un document al qual ha tingut accés l’ARA i que conté una fotografia de les finances i el deute de la Generalitat, així com alguns compromisos genèrics per contenir el dèficit i algunes projeccions dels comptes catalans. És el cas del sostre de despesa no financera (excloent la participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat), una projecció del qual es presenta detallada fins al 2026 per verificar que l’executiu podrà retornar els préstecs de l’Estat, uns préstecs que cal pagar en deu anys.

Segons aquests càlculs, el nivell de despesa no financera creixerà a raó d’uns 500 milions d’euros anuals -aproximadament- fins al 2019 i a partir de llavors pujarà cada any més de 1.000 milions respecte a l’anterior. D’aquesta manera, si el 2010 el sostre va quedar fixat en 26.831 milions d’euros i els pressupostos fallits del 2016 preveien que cresqués dels 23.368 milions del 2015 fins a 23.855, no serà fins al 2020 que s’assolirà una despesa no financera similar a la de deu anys abans, situada en 26.688 milions. Malgrat tot, aquestes previsions no estan detallades per capítols de partida i inclouen el cost dels interessos del deute -no els venciments-. Per tant, no representen quantitats netes per als departaments de la Generalitat i, segons el cost d’aquests interessos -el 2010 es van elevar a 1.119 milions- i d’altres variables, la despesa efectiva per a polítiques socials, inversions o altres camps serà superior o inferior el 2020, tot i que se situarà en magnituds similars.

Un exemple pràctic per entendre aquesta situació són els comptes de l’any vinent. Segons el pla d’ajust pactat entre el Govern i l’Estat, els pressupostos que ha de presentar la Generalitat haurien d’elevar la despesa no financera fins als 24.356 milions, uns 500 milions més que en els elaborats per al 2016. Malgrat tot, diverses fonts del departament d’Economia expliquen a l’ARA que aquestes xifres no impliquen que es pugui tancar un projecte de pressupostos expansius, sinó tot el contrari. La reducció del sostre de despesa del 0,7% al 0,5% ja congela més de 400 milions d’euros, però, a més, mentre que la liquidació de les bestretes de dos anys abans va aportar uns 1.400 milions extres el 2016, el 2017 es preveu rebre per aquest concepte una quantitat deu cops inferior.

Així mateix, el cost dels interessos del deute probablement creixerà, ja que en aquest exercici encara s’han abonat durant uns mesos a interès zero els relatius al FLA, tal com es va fixar el 2015 -l’executiu pagarà 135 milions el 2016 en concepte d’interessos del FLA, un cost que el 2017 pujarà a uns 517 milions-. Fins a finals de mes el govern espanyol no enviarà una carta o convocarà un Consell de Política Fiscal i Financera per informar de les liquidacions exactes de bestretes del 2015 i dels recursos que rebran les comunitats l’any que ve fruit de la recaptació impositiva prevista. I és una quantitat que creixerà respecte a l’actual exercici -també ho faran els tributs propis i cedits-, però difícilment fins al punt de salvar tots els llasts ja citats. Per això, des d’Economia preveuen ja tancar un pressupost amb un sostre de despesa departamental inferior al projecte vetat per la CUP per al 2016. “Hauria tingut sentit prorrogar els pressupostos del 2016, però no els del 2015”, lamenta un alt càrrec de la conselleria.

Sigui com sigui, els departaments tot just estan fent les seves propostes de recursos i l’elaboració dels comptes s’accelerarà la primera quinzena de setembre. “Els pressupostos estaran llavors prou madurs per poder negociar amb la CUP, no es demanarà un xec en blanc”, expliquen des de l’equip d’Oriol Junqueras, que vincula la qüestió de confiança a Carles Puigdemont a un compromís d’avalar els nous comptes. Els republicans recorden que quan estaven fora del Govern i havien de negociar els números amb Andreu Mas-Colell es feia en aquests terminis. En tot cas, ara són conscients que, si no poden apujar la despesa, hauran d’acceptar obrir carpetes incòmodes abans d’arribar al Parlament, com la dels impostos.