El Govern en ple es compromet a "organitzar, convocar i celebrar" el referèndum
Tots els membres de l'executiu signen un manifest per deixar enrere els dubtes dels últims dies. Junqueras i Puigdemont reivindiquen el compromís de tothom de celebrar la consulta malgrat les "amenaces"
BarcelonaCap pas enrere amb el referèndum. Sota aquesta consigna i amb l’objectiu d’esvair els dubtes dels últims dies sobre el nivell de compromís dels membres del Govern amb la consulta, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i tots els consellers han signat aquest divendres un manifest en què es comprometen a "organitzar, convocar i celebrar" el referèndum i a aplicar-ne el resultat.
Ha estat un acte al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat en què han participat també tots els secretaris i directors generals de l'executiu i en el qual s'ha posat per escrit que l'objectiu irreversible aquesta legislatura és permetre que els ciutadans puguin expressar a les urnes si volen que Catalunya sigui independent. El manifest, que ha llegit la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, reitera el compromís de l'executiu amb la celebració del referèndum com a "exercici pràctic d'un dret inalienable, el dret a l'autodeterminació". És un text marcadament polític però sense conseqüències jurídiques, en un intent de refermar l'objectiu amb el referèndum sense donar munició a la fiscalia.
Després de la signatura del secretari de Govern, els consellers, el vicepresident i el president, Puigdemont ha clausurat l'acte subratllant que l'executiu referma el compromís amb el referèndum "davant les amenaces i els intents de limitació de l'autogovern". Un referèndum que, ha dit, "no es fa a dues o a quatre mans, sinó que són moltes les mans que l'organitzen, el convoquen i el celebraran".
Puigdemont ha argumentat que l'executiu català actua només com a "vehicle" d'una demanda que sorgeix del poble, que és qui, ha dit, convoca tothom a les urnes per decidir el seu futur "igual que ho fan totes les nacions democràtiques".
Abans, ha pres la paraula Oriol Junqueras, que ha subratllat que el compromís amb "la democràcia, les urnes i el referèndum" és compartit per tots els membres del Govern i de Junts pel Sí. Citant "l'amor a la llibertat" que pregonava Paco Candel, el vicepresident ha reivindicat que des d'accions "individuals però també col·lectives" la societat catalana ha estat capaç de superar "els bastons a les rodes" i projectar-se al món "en situacions de molta dificultat". Per això, ha tancat el seu discurs citant l'expresident Francesc Macià: "Catalans, cadascú al seu lloc i Catalunya al cor de tots".
Del Decret de Nova Planta i la dictadura a la sentència de l'Estatut
Ha estat un acte breu però solemne, en què l’executiu català ha buscat un gest que acabi amb el "soroll" de la setmana passada. Després que afloressin públicament les diferències entre el PDECat i ERC -que en privat recelen l’un de l’altre sobre la seva predisposició a arribar fins al final amb el referèndum-, el Govern vol emetre una imatge inequívoca d’unitat entorn del gran objectiu dels pròxims mesos, la celebració del referèndum.
El manifest, treballat durant tota la setmana pels equips de Puigdemont i Junqueras, defensa que "la història de la nació catalana ha estat marcada per la lluita per la llibertat" davant "la imposició d'un marc legal que massa vegades no ha escoltat ni respectat la voluntat popular dels catalans". Així, el text fica en el mateix sac la Guerra de Successió i el posterior Decret de Nova Planta, la Guerra Civil i la dictadura franquista, l'assassinat de Lluís Companys, i la sentència de l'Estatut i les condemnes pel 9-N a Artur Mas, Irene Rigau, Francesc Homs i Joana Ortega, "exemples més recents d'aquesta manca de respecte democràtic".
El text signat avui recorda també que el Parlament s'ha posicionat reiteradament a favor del dret d'autodeterminació dels catalans -ja ho va fer el 12 de desembre de 1989-, i sosté que el Govern actual és "la conseqüència, no pas la causa, d'aquesta voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya.
Un manifest, en definitiva, marcadament polític i sense cap conseqüència jurídica per intentar evitar que es converteixi en munició per a la fiscalia. Tanmateix, el ministeri públic ha demostrat les últimes setmanes que ha multiplicat la vigilància i monitoritza cada pas del sobiranisme, i per això dins del Govern no es descarta que s'intenti "buscar les pessigolles" a l'executiu català amb aquest document.