El Govern farà pública la llei de desconnexió al juliol

BarcelonaLa partida d’escacs que fa mesos que dura entre el Govern i l’Estat ha entrat en la fase decisiva. Uns i altres tenen 109 dies per davant per fer els moviments que considerin oportuns per desactivar l’estratègia de l’adversari. I ahir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va tornar a moure peça. En una entrevista a RAC1 va explicar que la llei de desconnexió es presentarà públicament a finals de juny o a principis de juliol, però que no s’aprovarà al Parlament fins a l’agost. El referèndum es convocarà a principis de setembre i, segons ell, el seguiran preparant “l’endemà que el Tribunal Constitucional (TC) el suspengui”. El Govern es compromet, doncs, a explicar el contingut de la llei, però fins al mes d’agost la mantindrà encara fora de l’abast del TC.

Junts pel Sí i la CUP han previst diversos escenaris per poder tramitar la llei de desconnexió, assumint que serà impugnada per l’Estat al minut zero. Per això van forçar un canvi en el reglament del Parlament, que dona la potestat als grups per tramitar lleis per lectura única, és a dir, d’aprovar-les en un únic debat. El Consell de Garanties Estatutàries té un mes per resoldre les reclamacions a aquest canvi reglamentari que ja li han presentat el PSC i, ahir mateix, Ciutadans.

Els canvis en el reglament també preveuen que les vacances parlamentàries s’acabin el 15 d’agost (i no el dia 31) per poder iniciar aleshores els tràmits de la llei de desconnexió. JxSí i la CUP registraran el text i s’obriran els terminis al Parlament per presentar esmenes a la totalitat i sol·licitar el dictamen al Consell de Garanties Estatutàries. Els grups independentistes assumeixen que el TC suspendrà la llei sense haver deixat que corrin els terminis i, per tant, abans que s’hagi votat al ple del Parlament. Però en una partida d’escacs és primordial avançar-se als moviments del rival i JxSí i la CUP asseguren que estaran preparats per respondre a aquesta impugnació i que el referèndum es convocarà dins de la legalitat catalana.

L’Estat es manté a l’espera

Fonts pròximes al Govern estan convençudes que, per aturar el referèndum, l’Estat només té una opció sobre la taula: impedir-lo físicament i prosseguir amb les querelles contra els responsables polítics. Una situació que internacionalment perjudicaria la imatge d’Espanya. L’executiu estatal, en canvi, confia que les disputes internes entre ERC i el PDECat els estalviaran haver de frenar la votació.

Ahir Puigdemont va coincidir per primera vegada amb un ministre espanyol després de l’anunci de la data i la pregunta. Va ser amb el portaveu de la Moncloa, Íñigo Méndez de Vigo, en el 30è aniversari del MACBA, on li va retreure la falta d’inversions en cultura. La picabaralla sobre el Procés, però, la va tenir amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, a través dels mitjans. La número 2 de l’executiu estatal va subratllar a TVE que les diferències entre ERC i el PDECat són “molt grans” i necessiten “provocar l’Estat” per seguir aglutinant els partidaris de la independència. Puigdemont no va tardar a respondre: “Com pot dir tantes inexactituds sobre el que està passant a Catalunya? És preocupant que un estat se senti provocat perquè algú vulgui votar”. Santamaría va afegir que el suport a la independència “està baixant” i es va mostrar convençuda que l’estratègia judicial de l’Estat està sent efectiva. “Ja n’hi ha prou d’aquest rotllo. L’Estat, sense crits ni soroll, no permetrà que el referèndum se celebri”.

El govern espanyol espera algun document per escrit per tornar a actuar contra l’independentisme. I, després de querellar-se per la compra de les urnes, l’acció contra la llei de desconnexió serà el principal embat judicial contra el Procés.