El Govern creu que enviar Homs al Suprem invalida el diàleg

MadridMariano Rajoy va rebre ahir l’aval del Congrés a la seva estratègia de judicialització del procés. Els diputats van acceptar, per 248 vots a favor i 91 en contra, el suplicatori demanat pel Tribunal Suprem per poder jutjar el portaveu del PDECat a la cambra espanyola, Francesc Homs, per la seva implicació en el 9-N. El front comú del PP, el PSOE -amb els vots dels diputats del PSC inclosos- i Ciutadans va demostrar que, tot i les diferències, en política espanyola segueixen funcionant com un rellotge quan es tracta de posar-se d’acord per frenar les aspiracions de sobirania catalanes.

L’aval al suplicatori va deixar en paper mullat els gestos d’obertura al diàleg que ha fet el president espanyol en els últims dies, segons la lectura que en va fer des de Madrid el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. “Afegeix pedres a la motxilla del diàleg”, va afirmar. Puigdemont presidia la delegació de polítics catalans que van viatjar a Madrid per donar suport a l’exconseller de Presidència i exportaveu del Govern. Després que en els últims dies l’executiu de Rajoy hagi fet esforços per escenificar un canvi de marxa en la relació amb la Generalitat -amb l’elecció d’Enric Millo com a delegat del govern espanyol i amb més presència de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría a Catalunya-, el president de la Generalitat va rebutjar donar credibilitat a aquests gestos: “[Acceptar el suplicatori] és exactament anar en direcció contrària al que és necessari i converteix en retòrica la gesticulació dissenyada perquè arribi a Catalunya aquest missatge [de diàleg]”.

Gairebé a la vegada que Puigdemont expressava desconfiança en la voluntat de diàleg de Rajoy, el president espanyol li donava la raó des del Senat, on va redoblar la seva aposta per la mà dura als jutjats com a via per combatre l’independentisme. En resposta al senador d’ERC Santiago Vidal, suspès de la judicatura per haver redactat un esborrany de Constitució catalana, Rajoy va insistir que no pot “acceptar” un “contracte d’adhesió” com el que, segons va dir, suposa la proposta de referèndum, i va avisar el Govern que “ningú està legitimitat per saltar-se la llei a la torera”. Els gestos, doncs, són només gestos, i no inclouen ni revertir la judicialització ni obrir-se a negociar res que posi en dubte la legalitat vigent.

Al costat d’Homs i Puigdemont hi va haver ahir una àmplia representació dels partits contraris a l’acceptació del suplicatori (a part dels catalans, hi havia Units Podem i les seves confluències, el PNB i EH Bildu). El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, també va participar a l’acte de suport a Homs, celebrat en un hotel a les portes del Congrés, al costat de la resta de la delegació catalana, amb l’expresident Artur Mas, el diputat de Junts pel Sí Lluís Llach i els diputats i senadors a Madrid del PDECat i d’ERC. Mas, investigat pel 9-N al TSJC, va demanar “per decència i dignitat” als diputats espanyols que rebutgessin el suplicatori i va interpel·lar directament el PSOE, a qui va preguntar si és “digne” votar a favor de Rajoy en la investidura i enviar Homs al Suprem per “posar les urnes”. Junqueras, per la seva banda, va demanar que els “problemes de la democràcia” es resolguin “amb més democràcia”.

El primer inhabilitat?

Però la mobilització al més alt nivell contra el suplicatori no va servir de res. Al vespre, i en secret -tot i la voluntat del mateix implicat que la votació fos pública-, el Congrés va votar a favor de deixar el futur polític d’Homs en mans de la justícia espanyola. El diputat català, que dóna per fet que la sentència li anirà a la contra, té molts números de ser el primer càrrec públic inhabilitat per la implicació en el procés.

En la votació a porta tancada la cambra espanyola va donar carta blanca a Rajoy per, tot i governar en minoria, no canviar ni una coma de la seva estratègia de combat judicial a l’independentisme. La recta final cap al referèndum haurà d’esquivar l’acció dels tribunals.